Museus i Covid-19

DIM 2020 Generalitat de Catalunya, Servei de Museus

Els museus davant de la pandèmia.

Com està canviant el context pels professionals i pels públics dels museus?
Quins recursos s’estan potenciant com a resposta?

Generalitat de Catalunya

COVID-19. Recursos i informació per al sector museístic

El confinament derivat de la pandèmia de la COVID-19 està tenint afectacions en l’activitat cultural, social i econòmica de tot el sector museístic. En aquest apartat us facilitem informació que us pot ser d’utilitat en aquest nou i canviant context.

https://cultura.gencat.cat/ca/temes/museus/ 

 

El Observatorio de Museos de España

Los museos ante el coronavirus, Encuestas y estudios que se están haciendo, específicos para museos y para sus profesionales.

http://ww.culturaydeporte.gob.es/observatorio-museos-espana/museos-coronavirus.html

 

Visitmuseum

El patrimoni cultural i artístic dels museus de Catalunya en línea,al Visitmuseum!

Podeu escoltar des de la web les audioguies disponibles, en diversos idiomes (català, occità aranès, castellà, anglès i francès).

https://visitmuseum.gencat.cat/ca/

Servei de Museus 

En el marc del Dia Internacional dels Museus 2020, el Departament de Cultura organitza aquest cicle de cinc converses virtuals en què professionals dels museus i d’altres àmbits de la societat reflexionaran sobre el rol que poden jugar els museus en el nou context generat per crisi sanitària de la COVID-19. 19 i 20 de maig.

Programa sencer: http://patrimoni.gencat.cat/ca/dim2020/professionals

Memòries d’una pandèmia

Nen i nenes dibuixant "Tot anirà bé" durant la quarentena.

#ArxivemlaCovid19.
Campanya de recollida de materials per testimoniar la COVID-19

Els museus que formen part de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya i de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya – entre les quals, el MhiC- hem iniciat una campanya per recollir materials que ens puguin donar referències patrimonials del que ha significat la pandèmia.

COMUNICAT DE PREMSA

“Memòries d’una pandèmia” és un projecte comú entre 22 museus catalans amb la finalitat de preservar els testimonis de la memòria oral, escrita, audiovisual i material del pas la COVID-19 pel nostre país.

La campanya està adreçada a la societat en general, des de la ciutadania a empreses, representants de col·lectius ciutadans, autoritats públiques, institucions, ONGs o associacions de tot tipus.

Es pot participar en la campanya aportant fotografies, vídeos, missatges de veu, documents i objectes dels temes més diversos. Per exemple, cartells de ‘Tancat per COVID-19’; dibuixos o altres materials elaborats individualment o col·lectiva; objectes domèstics; nous productes creats per empreses o la indústria per fer front a la pandèmia; obres d’art a l’espai públic.

En el futur, aquesta iniciativa es coordinarà amb els arxius comarcals de referència per a cada museu participant per tal de treballar de manera conjunta i complementària.

Molts d’ells estan participant en el projecte #ArxivemlaCovid19.

https://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Memories-duna-pandemia

Al MhiC ja hem iniciat el nostre projecte i convidem als usuaris a contactar amb : mhic@sant-adria.net per enviar els seus materials.

Una primera mostra està ja inclosa a l’exposició virtual, Correspondències del confinament.

Construïm la col·lecció del MhiC.

Exposició virtual. Correspondències de confinament

Amics i amigues del Mhic ens escriuen aquests dies, cartes, receptes, imatges, pensaments, records … Hem volgut crear una exposició virtual com a primera mostra de #PatrimonisConfinats. Aquest material ens ha mantingut ben lligats als nostres públics en temps de Coronavirus.

IN MEMORIAM
Dediquem aquesta exposició a totes les persones grans que ens han ajudat al llarg d’aquests anys a crear la nostra/seva col·lecció. Que han fet possible que el discurs del MhiC hagi estat divers, viu, ple de l’emoció de qui relata la seva experiència migratòria i ple d’alegria de qui fa un regal. Sabem que ha estat el col·lectiu més afectat per la pandèmia i no volem imaginar el nostre futur com a museu sense la seva imprescindible presència. Compartim amb ells el dolor, l’angoixa i el dol pels que ja no ens acompanyaran, i recordem als seus que el seu llegat migrant segueix més viu que mai al MhiC.

Recepta de 1er Dia de Ramadà, Amal Alaui 
Sant Adrià de Besòs, 24 d’abril de 2020

1.

Amal Alaui es una amiga del MhiC . Des de l’inici de la creació del museu l’any 2004, ha participat – de forma molt activa- en totes les iniciatives a les que ha estat convidada, aportant la seva mirada de dona jove, mare, treballadora, migrant d’origen magrebí, veïna i membre d’associacions diverses.

Des del seu confinament ens regala una  recepta per trencar el dejuni del primer dia de  Ramadà. Harira.

Aquest any, de manera inesperada a causa de la pandèmia únicament pot seure a la seva taula els seus tres fills i el seu marit… quelcom inusual en la seva tradició familiar i veïnal on altres anys hem tingut el plaer de compartir amb veïns i amics, el deliciós menjar i la conversa càlida.

2.

Ingredients
1/2 Kg de pollastre de camp.
½ Kg de ceba
½ Kg de tomàquet madur
200 gr de cigrons remullats
200 gr. de llenties remullades
3 ous
3 cullerades de farina
1l. De caldo de pollastre i verdures.
3-4 fulles d’api
Coriandre fresc i julivert fresc ( al gust)
Gingebre (al gust)
1 cullereta. Canella molta
1 i ½ cullereta Ras d’hanaut [1]
Safrà (al gust)
Sal( al gust)
Oli verge

[1]Barreja d’espècies:  commino, cardamom,  jengibre,  galanga, de cúrcuma, cilantro, pimienta,  de clavos de olor, de nuez moscada, macís, canela, cayena, pimentón o paprika, alholva,  hinojo.

3.

Elaboració

  • Rallem els tomàquets i els reservem . Fem un farcell amb l’api i piquem el coriandre i el julivert ben picat.
  • A una olla a pressió incorporem l’oli, la ceba picada petita, les espècies i afegim l’api, el coriandre i el julivert, els cigrons i cobrim d’aigua. Deixem bullir 40 min.
  • Passat aquest temps obrim l’olla i afegim el pollastre, les llenties, el tomàquet triturat i afegim el ½ l de caldo de pollastre i tornem perquè segueixi bullin mitja hora mes.
  • Per acabar tirem la farina i remenem fins que quedi una salsa molt espessa i sense grumolls i homogenia. 
  • Servim amb els ous durs, tallats per sobre decorant el plat.
Amel receta ramadan 2

Una recepta de confinament, Aurora H.
El Clot, Barcelona 25 d’abril de 2020

Nom del plat: Ensaladilla Rusa

Me gusta cuando otras personas hablan de que hacen la comida de cuando eran niños, de su infancia y de su familia, pero yo cuando era niña solo pasaba hambre. Mi casa era un chamizo junto a un cortijo a las afueras de Almería, el fuego solo se usaba para calentarnos y para hervir un poco de leche de cabra que nos repartíamos entre todos. Alguna vez mi madre asaba alguna patata o alguna raíz que encontrábamos. Si comíamos huevo, lo tomábamos directamente crudo en el mismo gallinero del que lo estábamos robando. Recuerdo el olor de los limones o de los ajos tiernos, pero no lo relacionaba entonces con nada de comer. Y recuerdo los escaparates de las confiterías, con dulces que hacían que me “surraran” las tripas.

Emigré y fui con 12 años a servir a una casa en Valencia, allí sí que comía bien… mis primeros arroces, allí vi por primera vez una tortilla, y pan cada día en a la mesa. Duré poco en la casa, me distraía jugando con los críos de la familia y no hacía mi trabajo. Pero allí aprendí a comer sentada, a usar cubiertos, a paladear… es casi tan importante como aprender a leer.

A los 14 ya vine a Barcelona, con unos parientes de la familia de Valencia, entré en la casa para limpiar y cuidar del niño recién nacido pero la señora Matilde. Ella me enseñó a cocinar, me llevaba a la compra y me enseñó las paradas del mercado de Sant Antoni donde ella compraba. Por las noches me mandó a una academia a aprender a leer y escribir.  Lo aprendí todo aquí. 

Mi plato de confinamiento es la ensaladilla rusa. Me lo enseñó la señora Matilde cuando me casé y me fui de la casa. Me dijo que era muy fácil y que podía hacerla los domingos de verano, la dejaba hecha y así cuando salía de misa no tenía que volver a casa corriendo hacer la comida y podíamos pasear hasta la hora de comer.

Mis nietos se vuelven locos con mi ensaladilla, la decoro con mucho pimiento rojo y la pongo bien de atún como les gusta a ellos.  Ahora no puedo verlos, pero en cuantico se pase esto del Coronavirus y vuelvan les haré una bien grande.

INGREDIENTES:

4 patatas medianas cocidas

3 huevos duros

2 latas de atún en aceite de oliva

1 lata de Pepinillos en vinagre

1 lata de pimientos rojo en conserva

Aceitunas sin hueso

Mayonesa (aceite, sal, una puntita de ajo  y huevo)

EL·LABORACIÓ:

Hiervo las patatas con piel y con los huevos.

Pelo las patatas y los huevos, y dejo un huevo para decorar por encima

Junto las patatas y los huevos chafados con el atún, y aligero con un poco del aceite de la lata, luego le añado los pepinillos (muchos,  que le dan muy buen sabor),    algunas aceitunas y también trozos de pimiento de lata  todo troceado.  Luego a la mezcla le añado la mitad de la mayonesa.

Mezclo bien y le doy la forma de la bandeja y luego por encima lo cubro bien con la mayonesa que queda y decoro con pimiento rojo a tiras, las aceitunas, el huevo duro que me gusta separa la clara de la yema y tirarla por encima rayadita. 

TESTIMONI:  Aurora M.M

(85 anys. Viu al barri del Clot. Va néixer a Almeria i va emigrar l’any 1947 a València a servir a casa d’un militar, tenia només 12 anys. Posteriorment va venir a Barcelona i ja es va quedar)

Retalls de la meva petita llibreta de confinament, Lali Bosch
Girona, maig de 2020

1.

Imagino

Penso

Espero

Sento

Llegeixo

M’agradaria

Desitjo

Escolto

Busco

Intento

Potser…

2. Una oreneta molt petitona arrenca el vol. No sé d’on ha sortit. Vola en cercles, entre els diferents edificis, descrivint una espiral al bell mig del pati de veïns. S’enfila sense esforç, lluny de les parets de les cases, camí de la llum del sol. Sola, amb les seves ales d’un negre encara poc intens, va descobrint el cel i el vent. Quan arribi el capvespre, serà una més entre moltes.

Noia ballant
Maria Muñoz, creadora amb Pep Ramis de la companyia de dansa Mal Pelo. Foto: Jordi Bover

3. Blanc sobre negre o negre sobre blanc?

Sempre la presència inadvertida dels grisos

que dubten sobre el seu futur.

Retalls de la llibreta de Lali Bosch
Petita llibreta de confinament

4. Sortir cap endins no necessita ni porta ni clau.

Sortir cap endins no es pot fer només quan es vol fer,

però si no es vol, no es pot fer.

Visita a l’exposició Només d’anada, de Piero Sachheto, Imma Boj
Sant Adrià de Besòs,  6 de maig de 2020

1.

El dia 6 de maig, retornem al MhiC després de més de 50 dies confinats. La situació provocada per la pandèmia, encara no permet tornar a la normalitat i per tant , aquesta, és una visita breu al museu per recollir alguns documents i revisar l’espai.

2.

El Museu és tancat i silenciós i la sala d’exposicions amb la obra de Piero Sacchetto, cobra una visió diferent. No s’han obert els focus, ni les finestres. La llum,  d’aquest sol de migdia de primavera, es cola en l’espai  per les persianes mallorquines i els lucernaris dels sostre,  creant un efecte domèstic com si es tractés de la sala càlida i estimada de casa… de nou a casa…

3.

Faig un recorregut general, recordant el relat d’en Piero, com rellegint un llibre conegut,  amat i savi.

4.

Busco el detall, allò que en anteriors lectures no vaig veure ni sentir, però que se que està present a cada obra,  a cada color, a cada pinzellada i textura…

Detall d'obres de Piero Saccheto 1
Detalls de les obres de Piero Sacchetto
Detall d'obres de Piero Saccheto 2, Patrimoni de confinament, MhiC
Detall d'obres de Piero Saccheto 3, Patrimoni de confinament, MhiC
Detall d'obres de Piero Saccheto 5, Patrimoni de confinament, MhiC
Detall d'obres de Piero Saccheto 4, Patrimoni de confinament, MhiC
Detall d'obres de Piero Saccheto 6, Patrimoni de confinament, MhiC
Detall d'obres de Piero Saccheto 7, Patrimoni de confinament, MhiC
Dibuixos de Piero Saccheto, gener 2020, creats per a la franja de seguretat a la sala d'exposicions
Dibuixos de Piero Saccheto, gener 2020, creats per a la franja de seguretat a la sala d'exposicions, conjunt
Dibuixos de Piero Sacchetto, per a la franja de seguretat a la sala d'exposicions, MhiC

CARTA A PIERO SACCHETTO AL MHIC PIEVE DE CENTO.
BOLOGNA. 7 DE MAIG DE 2020

Cara Imma, caro MhiC,

È stato davvero piacevole il tenero racconto che mi hai fatto della tua visita solitaria  all’esposizione  dei miei quadri. E’ stato come se a quel luogo fosse restituito, per il tempo dei tuoi passi, il movimento. Quello delle mani delicate degli ospiti  che  hanno accolto  i miei ritagli di spazi dipinti, che hanno cercato per ciascuno di loro il posto  più comodo. Poi, quel giorno particolare con tante persone, di tante età, piene di vita … un movimento, spesso di voci, che da basso, raggiungeva i quadri al piano di sopra. Abbracci, gesti d’incontro, passi e soste  con gli occhi ai colori. Qualcuno parlava di colori di sabbia, altri di blu luminosi, altri ancora di vite, di scommesse, di destino.

Solo andata: verso quel buio che avviluppa senza distinzioni o quella luce mescolata  di acqua e azzurro?

Oggi la sala è vuota e in silenzio come lo era ieri e ieri l’altro. I racconti riposano anche se non sono conclusi.

Ma non si perde di vista e non si lascia per  troppo tempo vuoto e silenzioso un luogo nato per essere parlato!

Pieve de Cento. Bologna. 7 de mayo 2020

Estimada Imma, estimat MhiC

Ha estat  realment emocionant  el relat tan sentit que fas de la teva visita solitària a l’exposició de les meves pintures.  Era com si, amb els teus passos, el moviment  retornés a la sala d’exposicions, a les vostres mans delicades quan vàreu acollir els meus espais pintats i, com a amfitrions, vàreu buscar el lloc més adient per cadascuna de les teles. Els teus passos, m’han retronat també a aquell dia particular de la inauguració amb tanta gent, de totes les edats, tan plena de vida. Amb les teves paraules em retorna l’espessa sonoritat  de veus que des de la planta baixa arribava fins els quadres penjats al pis de dalt. Abraçades, gestos de trobada, petits desplaçaments i moments de quietud amb els ulls als colors de les pintures. Alguns parlaven dels colors de la sorra, d’altres de blau brillant, d’altres de vides, d’apostes, de destins…

Només d’anada: cap a aquell espai buit que ho embolcalla tot sense fer cap distinció o cap a aquella llum barrejada d’aigua i de blau?

Avui la sala és buida i silenciosa com ho era ahir i abans d’ahir. Les històries  reposen encara que no tinguin un final.

Però no perdem de vista i no deixem durant molt de temps l’espai buit i silenciós d’un lloc nascut per a parlar!

Pieve de Cento. Bologna. 7 de mayo 2020

Dibuix i fotografies, Clara Trucco
10 de maig de 2020, Barcelona

Dibuix de noi volant cap a Argentina per veure la familia després del confinament, Clara Trucco
Dibuix de Clara Trucco
Clara Truco, dibuixant al balcó
Pinzells i pintures al balcó
El Pedro, com a un petit tiburó jugant
Pedro jungant el tiburó al balcó

Distancia no Distancia, Alexis Mendez
8 de mayo de 2020, Barcelona

Previous
Next

Video dels Nois del SPE Kirikú i Georgina Giménez
10 de maig 2020, Sant Just Desvern

Un dia dels nois que residen al SPE Kirikú, durant el confinament. Video realitzat per Georgina Giménez, educadora del centre. 

Carta d’una mare
12 de maig 2020, Grècia

Μέρες δυστοπίας χωρίς εσένα

Κόρη = Η κόρη είναι το μεταβλητό σε μέγεθος άνοιγμα του ματιού στο κέντρο της ίριδας. Η κόρη ρυθμίζει την ποσότητα του φωτός, που μπαίνει μέσα μου… Έφυγες και πήρες μαζί σου το φως…

Και τώρα αυτήν την παράξενη Άνοιξη σε συλλογιέμαι, έκθετη στους ανέμους του φόβου, και γεμίζω ενοχές που σ´άφησα να φύγεις. Φοβάμαι κι εγώ μαζί σου.

Κλείνω τα μάτια μου και ακούω τα χαρούμενα τιτιβίσματά σου, τα γοερά σου κλάμματα, τους ενθουσιασμούς σου και τις λύπες σου. Μετράω τις ήσυχες μέρες και περιμένω τον ερχομό σου, κλείνω τα μάτια μου και νοιώθω τον καυτό ήλιο να μας χαϊδεύει ξανά, ξαπλωμένες στη σκιά του πέτρινου ερειπωμένου μύλου.  

Κλείνω τα μάτια μου και η δυστοπία εξαφανίζεται, έρχεσαι…

Μου λείπεις τόσο μοναδική μου Κόρη…

Dias distópicos sin ti

Hija y pupila en griego tienen el mismo nombre, Kori. Kori entonces es la apertura del ojo, de tamaño variable en el centro de la iris. Regula la cantidad de luz que entra en mí…

Y ahora esta estraña primavera pienso en ti, expuesta en los vientos del miedo, y me lleno de culpas que te he dejado ir. Tengo miedo yo también contigo.

Cierro los ojos y escucho tus cantos alegres, tus lagrimas fuertes, tus entusiasmos y tus tristezas. Cuento los días tranquilos y espero tu llegada, cierro los ojos y siento el sol ardiente, que nos acaricie otra vez acostadas  en la sobra del arruinado molino de piedra.

Cierro mis ojos y la distopia desaparece, vienes…

Te extraño tanto mi querida Hija…

Dia Internacional de la Dansa, Cristina Robledillo
27 de març de 2020

1.

A mí siempre me ha gustado viajar, desde que tengo memoria. Rayaba los  mapas de los libros de texto de mi hermana con los recorridos que un día  iba a hacer, con cualquier excusa, lo mismo era cantante y preparaba una
gira como me convertía en terrorista y planificaba dónde colocar las  bombas.

Era capaz de reconocer los autobuses de lejos y corría a verlos  pasar desde la ventana.

Dentro de mi cabecita sabía que para realizar cualquiera de esos planes  tenían que pasar unos años, y como las ganas me podían, acudía puntualmente  a ayudar a los feriantes que aterrizaban con su feria frente al descampado  de casa. Siempre con la esperanza de que vieran en mí a una buena compañera  de andanzas y no dudaran en secuestrarme.

Desde que tengo memoria, viajar  ha invadido mis sueños.

(Extracto del texto del espectáculo DE LAS ENTRAÑAS, de la Compañía De Ida y  Vuelta.)

 

2.

YO  Nací en Sabadell. Mi familia materna es de Don Benito y el linaje paterno viene de Jaén. Durante años me pregunté si era catalana o española. Ninguna  de esas identidades me conformaba. Hice un Erasmus y llegué a la conclusión  que yo era mediterránea, pero con el tiempo esa etiqueta tampoco terminaba de convencerme.

Durante años recorrí desde México a Argentina con mi compañia de teatro detíteres y me convencí de que era un alma nómada, hasta que ya cansada de  tanto trajín, me asenté en Uruguay. En aquel periodo pude vivir en mi
propia piel la experiencia de ser migrante..
En el momento preciso que decidí regresar a España, comprendí que todas esas dudas sobre mi identidad se resolvían de repente: yo soy migrante. Para  transitar ese descubrimiento de quién yo era, me sumergí en la creación de  un espectáculo para hablar de mi experiencia, dando voz a la vez a las  mujeres de mi familia..

#MhicCartPostal  #PatrimonisConfinats

CRÈDITS

Una exposició produïda per: MhiC
A cura de: Elena Ananiadou
Amb disseny gràfic de: Indira Guardioloa
Amb suport i disseny tècnic de: Espai Nòmada Lab. Creatiu (Pere Bascones)

Agraïments
Nois del SPE Kirikú
Hector Rubies (Dir. del centre)
Sergi López i Georgina Giménez (educadors)

Eulàlia Bosch
Piero Sacchetto
Amel Alaoui
Cristina Robledillo
Alexis Caridad Mendez
Clara Trucco
Aurora M.M.
Olga Moutsianou

SETMANA DE SANT JORDI #mhicllibres

Setmana de Sant Jordi al MhiC

DIA DE SANT JORDI. Els amics i les amigues del MhiC recomanen llibres

Si voleu recomanar-nos llibres i altres lectures, escriviu-nos al mhic@sant-adria.net

POemes escollits John Berger

La poesia de John Berger, com si busqués fer justícia, emmarca tot allò que tenen d’extraordinari les vides dels més humils. I, a partir d’aquí, amb una mirada nítida i intensíssima, dedica els seus versos a l’amor i a la guerra, a la història i a la memòria, a l’emigració i a la immigració, a l’art i a la política, però torna sempre a la vida rural.

TÍTOL POEMES ESCOLLITS

AUTOR BERGER, JOHN

ISBN 9788416987498

DATA DE PUBLICACIÓ 01/05/2019

EDITORIAL EDICIONS DE 1984

COL·LECCIÓ 1984POESIA

TÍTOL ASILO Y REFUGIO EN TIEMPOS DE GUERRA CONTRA LA INMIGRACIÓN

AUTOR MORAES MENA, NATALIA

ISBN 9788490977132

EDITORIAL LIBROS DE LA CATARATA

Vivimos tiempos de guerra contra la inmigración. Cuando hablamos de inmigrantes y refugiados lo hacemos con metáforas bélicas: “oleada”, “avalancha”, “asalto a nuestras costas”, “ataque sin precedentes”, “invasión”… Palabras hostiles que definen y legitiman políticas orientadas al cierre de fronteras, la construcción de muros, la externalización del control migratorio, la eliminación de las operaciones de rescate marítimo por parte de los Estados europeos, el cierre de puertos o el bloqueo a los barcos de ayuda humanitaria, la criminalización de la solidaridad y la detención y el internamiento de los migrantes. Mientras tanto, miles de personas que huyen de la guerra, de catástrofes ambientales, de la violencia y la persecución, siguen buscando protección. El objetivo de esta obra es acercar a un público amplio algunas cuestiones sobre la situación del asilo y refugio en este contexto.

Asilio-y-refugio-en-tiempos-de-guerra-Morales-Mena
Yo-charnego-javier-lópez-menacho

TÍTOL YO, CHARNEGO

AUTOR LOPEZ MENACHO, JAVIER

ISBN : 9788490979075

DATA DE PUBLICACIÓ 2020

EDITORIAL CATARATA

Qui és el “charnego”? Jordi Pujol va anar tan lluny com per dir que era un home poc fet, ignorant, algú que, per la força del nombre va arribar o dominat, sens dubte destruiria Catalunya. Afirmacions que semblen impossibles avui, prediccions apocalíptiques que s’han quedat en les històries de terror. Catalunya és charnega. 70%dels seus habitants (o dels seus pares) provenen d’altres comunitats. Els seus 25 cognoms més comuns no són Grimau, ni Puigvert, ni Rocamora, sinó García, Martínez i López. Charnego és una paraula tan fronterera com només ella ho pot ser. Sorgeix del trànsit i és sinònim de desarrelament, dolor o oblit, però també adaptació, record o llibertat.

TÍTOL LES ALTRES CATALANES

AUTOR: MARGARIDA CASTELLANO

ISBN 9788416789993

DATA DE PUBLICACIÓ 01/04/2018

EDITORIAL TRES I QUATRE

Els moviments migratoris que han travessat el segle XX han donat lloc en la literatura catalana a un seguit de textos singulars, nous, potser inesperats. Textos que formen part d’un cos d’escrits que ens recorda que les identitats són múltiples i que a les escletxes d’allò que és hegemònic sorgeixen aportacions culturals, socials i de gènere, que ens ajuden a entendre millor les noves textures de la societat. Amb aquest assaig es presenta l’obra de quatre escriptores catalanes d’origen immigrant que, mitjançant els seus escrits autobiogràfics, amplien el significat de la identitat catalana al segle XXI. Es tracta d’unes novel·les que comparteixen arrels amb la literatura postcolonial i que ens parlen d’espais fronterers i processos d’hibridació. De la mà d’Agnès Agboton, Asha Miró, Laila Karrouch i Najat El Hachmi ens endinsarem en els processos de construcció de la identitat des d’un punt de vist femení, transnacional i multicultural.

TÍTOL LES ALTRES CATALANES AUTOR: MARGARIDA CASTELLANO ISBN 9788416789993 DATA DE PUBLICACIÓ 01/04/2018 EDITORIAL TRES I QUATRE Els moviments migratoris que han travessat el segle XX han donat lloc en la literatura catalana a un seguit de textos singulars, nous, potser inesperats. Textos que formen part d’un cos d’escrits que ens recorda que les identitats són múltiples i que a les escletxes d’allò que és hegemònic sorgeixen aportacions culturals, socials i de gènere, que ens ajuden a entendre millor les noves textures de la societat. Amb aquest assaig es presenta l’obra de quatre escriptores catalanes d’origen immigrant que, mitjançant els seus escrits autobiogràfics, amplien el significat de la identitat catalana al segle XXI. Es tracta d’unes novel·les que comparteixen arrels amb la literatura postcolonial i que ens parlen d’espais fronterers i processos d’hibridació. De la mà d’Agnès Agboton, Asha Miró, Laila Karrouch i Najat El Hachmi ens endinsarem en els processos de construcció de la identitat des d’un punt de vist femení, transnacional i multicultural.

TÍTOL DEMOGRAFÍA Y POSVERDAD

AUTOR ANDREU DOMINGO

ISBN 9788498888584

EDITORIAL: Icaria 2018

En aquest volum es poden trobar diferents mostres de l’ús distorsionat de la demografia, referides unes quantes vegades a l’evolució mundial, d’altres, concretament a l’espanyol. Aquests exemples es presenten en deu capítols, cadascun preparat per reconeguts demògrafs i demògrafs, on el lector reconeixerà els temes i prejudicis més freqüents sobre la població: creixement, demografia històrica, fertilitat, Unió de parelles i ruptura, envelliment demogràfic, generacions i sistema de pensions, Migracions internacionals i diversitat , refugiats i la crisi migratòria a Europa, i projeccions poblacionals.

D’interès tant per a l’especialista com per a un públic molt més ampli i preocupat per l’evolució de la població i el canvi social, és també una reivindicació de la demografia, com a eina per combatre l’indignitat del que coneixem com a Posverdad.

demografia-y-posverdad-Andreu-Domingo-190x300

TÍTOL MIGRANTS

AUTOR ALTARRIBA EDUARD

ISBN 9788417178581

DATA DE PUBLICACIÓ 29/01/2020

EDITORIAL BANG EDICIONES

Migrants-Altarrica-Eduard

TÍTOL MIGRANTS

AUTOR WATANABE, ISSA

ISBN 9788494990458

DATA DE PUBLICACIÓ 01/10/2019

EDITORIAL LIBROS DEL ZORRO ROJO

Migrants-Altarrica-Eduard

Recull de premsa Immigració i Coronavirus

Temporeros i coronavirus. Telediario

Notícies món:
Immigració i coronavirus
Us recomanem algunes notícies relacionades amb les repercucions que la crisi del COVID-19 està tenint en els col·lectius migrants.

Meritxell Rigol, La Directa

Carmen Juares, membre de Mujeres Migrantes Diversas: “La regularització de les persones migrades s’ha de fer des de la consideració de ciutadanes i no per manca de mà d’obra”

15/04/2020

https://directa.cat/

 

europapress social

Más de un centenar de colectivos y ONG reclaman la regularización administrativa de migrantes ante la pandemia

13/04/2020

https://www.europapress.es/epsocial/migracion/noticia

 

Canal 324

Open Arms ajudarà el govern a fer el test de la Covid-19 en residències de gent gran

11/04/2020

https://www.ccma.cat/324/

 

Jordi Évole, La Vanguardia,

A la tía Celia

10/04/2020

https://www.lavanguardia.com/opinion/

 

La Vanguardia

Italia declara que sus puertos no son seguros para los inmigrantes rescatados

08/04/2020

https://www.lavanguardia.com/vida

 

La Vanguardia

Un empresario ruso tiende una mano a inmigrantes atrapados en Moscú

08/04/2020

https://www.lavanguardia.com/vida

 

La Vanguardia

El Ejército aisla un edificio ocupado en Roma con casos de coronavirus

08/04/2020

https://www.lavanguardia.com/politica

 

Carlos Plá, Nius Diario

Un edificio en obras en Murcia, el ‘hogar’ de medio centenar de inmigrantes durante el confinamiento

08/04/2020

https://www.niusdiario.es/sociedad/inmigracion

Raquel Pascual Cortés, CincoDías El País

Parados con prestación e inmigrantes podrán trabajar como temporeros para salvar las cosechas

07/04/2020

https://cincodias.elpais.com/cincodias

Conchi Lafraya, La Vanguardia

El Gobierno permitirá incorporar inmigrantes y parados al campo, pero no afectados por Erte a raíz del coronavirus

07/04/2020

https://www.lavanguardia.com/economia/

Laura J. Varo, El País

Varias decenas de migrantes logran entrar a Melilla en un nuevo salto a la valla

06/04/2020

https://elpais.com/espana

Julia Camacho, El Periódico

Pateras de ida y vuelta por el coronavirus

04/08/2020

https://www.elperiodico.com/es/sociedad

 

Cristina Mas, Diari Ara

Open Arms porta a les residències d’avis la medicació en estudi per reduir els contagis

03/04/2020

https://www.ara.cat/societat/

europapress

La OIM pide a Grecia garantizar cobertura sanitaria a los refugiados pues es “cuestión de salud pública”

03/04/2020

https://www.europapress.es/internacional/noticia

 

Rtev.es

El coronavirus deja al campo sin temporeros para recoger la fruta

03/04/2020

https://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario

 

María Martín, El País

El Defensor del Pueblo pide autorizaciones de trabajo para inmigrantes que puedan emplearse en el campo

03/04/2020

https://elpais.com/espana

 

Cristina Mas, Diari Ara

Grècia posa en quarantena un camp de refugiats per 20 casos de covid-19

02/04/2020

https://www.ara.cat/internacional/grecia

 

xarxanet

Sònia Ros: “La situació que viuen les persones refugiades és altament crítica”

29/03/2020

http://xarxanet.org/internacional/noticies

 

Javier Martiín del Barrio, El Pais

Portugal regulariza a todos los inmigrantes pendientes de autorización de residencia

28/03/2020

https://elpais.com/internacional/

Àlbum fotogràfic #MhiCartpostal

àlbum-mhicartpostal-1-1024x724
Benvolguts amigues i amics del MhiC. Us convidem aquests dies de  #joemquedoacasa a fer un recull d’imatges, souvenirs i paisatges amb el hashtag #MhiCartpostal. 

 

Què: Una foto amb tres, quatre línies descrivint el paisatge de la vostra postal, on és, perquè l’heu escollit, heu estat?

 

On: la compartirem a  Instagram en @mhicsab 

 

Com: compartiu la vostra foto a Instagram, amb un missatge i amb el hashtag #MhiCartpostal

o enviant-nos un correu a: mhic@sant-adria.net

 

 

#MhiCartpostal

@Mhicsab

mhic@sant-adria.net

MSF alerta sobre les condicions dels campaments de refugiats a les illes greges

Julita Bichobolita. Doble use Mask. Refugiats grecia lesvos, coronavirus

Compratim l’alerta de Metges Sense Fronteres:
“La evacuación de los deplorables campos de refugiados de las islas griegas es más urgente que nunca”

Enllaç de l’article: https://www.msf.es/actualidad/grecia/la-evacuacion-los-deplorables-campos-refugiados-las-islas-griegas-mas-urgente-que

“El riesgo de propagación del virus Covid-19 entre los habitantes de los campos es extremadamente alto por la falta de servicios de saneamiento adecuados y la enormemente limitada atención médica. Dado que ya se ha confirmado el primer caso en la isla de Lesbos de una ciudadana griega, la evacuación de los campos es más urgente que nunca.

“En algunas partes del campo de Moria solo hay un grifo de agua por cada 1.300 personas y no hay jabón disponible. Familias de cinco o seis miembros tienen que dormir en espacios de no más de tres metros cuadrados. Esto significa que las medidas recomendadas para prevenir la propagación del virus, como el lavado frecuente de manos y el distanciamiento social, resultan simplemente imposibles”, afirma la doctora Hilde Vochten, nuestra coordinadora en Grecia.

Gobiernos de todo el mundo están cancelando eventos y prohibiendo grandes concentraciones de población, pero en los campos de las islas griegas del Egeo, refugiados, migrantes y solicitantes de asilo no tienen más opción que vivir en un espacio muy reducido. Su salud está en peligro y las condiciones en las que viven los hacen más vulnerables que el resto de la población ante la última de las amenazas a la que tienen que hacer frente.

“Estamos en contacto con la Organización Nacional de Salud Pública para coordinar acciones, como facilitar información de salud e higiene y la gestión de casos tanto de residentes locales como solicitantes de asilo”, explica Vochten. “Pero debemos ser realistas: sería imposible contener un brote en campos como los que hay en Lesbos, Quíos, Samos, Leros y Kos. Todavía no hemos visto un plan de emergencia verosímil para proteger y tratar a las personas que viven allí en caso de brote”.

Las autoridades sanitarias deben diseñar una estrategia que incluya medidas de prevención y control de infecciones, promoción de la salud, identificación rápida de casos, aislamiento y manejo de los casos leves, así como el tratamiento de los pacientes en situación grave y crítica.

Como ninguna de estas medidas se ha puesto en marcha, la evacuación de los campos de las islas griegas es ahora más urgente que nunca. Forzar a las personas a vivir allí como parte de la política de contención de Europa siempre fue irresponsable, pero está a punto de convertirse en criminal si no se toman medidas para protegerlas.

Alrededor de 42.000 solicitantes de asilo están atrapados en cinco centros de identificación y registro (los llamados ‘hotspots’) en las islas griegas. A pesar de que pedir su evacuación durante una pandemia puede provocar temor; sin embargo, obligar a las personas a vivir en campos sobrepoblados, desprotegidos, está a punto de convertirse en un acto criminal. 

El Gobierno griego y los Estados miembros de la UE deben actuar lo antes posible y transferir a la mayoría de los solicitantes de asilo a un lugar adecuado antes de que sea demasiado tarde.

Dibuix Julita Bichobolita / Font: thepressproject.gr

Març de dones

Galeria fotogràfica. Març de dones portada

Al Museu de la Immigació volem agraïr i retre homenatge a les dones Migrants que al llarg d’aquest anys ens han acompanyat, han fet crèixer la col·lecció i han creat discurs des de les seves obres com artistes i des de les seves experiències vitals com a testimonis del Museus.

 

#Marçdedones al MhiC

#Mhicsab

@MuseuImmigració

Dona i barri

La dona migrada articula la integració arrelant-se al territori. La vida al barri crea la xarxa que la sosté i on vincularà a la resta de la família. 

grup de dones visita al MhiC
Grup de dones visita al MhiC
Les Adrianes de la Mina amb la maqueta de les barraques, part del fons del MhiC
Les Adrianes de la Mina amb la maqueta de les barraques, part del fons del MhiC
Taller de costura al Camp de la Bota, 1949
Taller de costura al Camp de la Bota, 1949
Fotografia de Tomàs Riva, Bar Noche y Dia

Dona i treball

La dona migrant incorpora el seu projecte laboral no únicament amb fites econòmiques sinó també amb aspectes com la promoció personal, la fugida o la reagrupació familiar.

Dona i treball mercat
Dona amb paradeta al mercat
Pilar Benito Fàbrica Can Baurier. Sant Adrià de Besòs
Pilar Benito Fàbrica Can Baurier. Sant Adrià de Besòs
Ou de sagrir mitjons, MhiC
Planxa de ferro, s. XX, MhiC
Planxa de ferro, s. XX, MhiC

Hora del te

Des de l’any 2005 al mes de març MhiC organitza una tarda de dones, al voltant d’una tassa de te on flueix la conversa sobre qüestions de migracions i de gènere. La cerimòmia del te, la indumentària, la religió, la feina, les dones refugiades, la creació.

Hora del te. 
Hora del te


La

Hora del te al MhiC
Hora del te al MhiC 2
Hora del te 5
HOra del te 4

Nuestra lucha: mujeres migrantes negras en España

"El feminismo negro migrante encontró en el asociacionismo un espacio de encuentro desde donde tejer la diversidad desde su diferenciación frente al feminismo hegemónico occidental. Remei Sipi nos lo explica desde su propia lucha como mujer migrante negra en España." Llegiu tot l'article a: https://www.elsaltodiario.com

MhiC Recomana: El Salto Diario El rumor de las mutlitudes.

“El feminismo negro migrante encontró en el asociacionismo un espacio de encuentro desde donde tejer la diversidad desde su diferenciación frente al feminismo hegemónico occidental. Remei Sipi nos lo explica desde su propia lucha como mujer migrante negra en España.”

Llegiu tot l’article a: https://www.elsaltodiario.com