Llibre Andalucía y Catalunya: Dictadura y emigración

Davant d'una estació de tren als 60, gent marxant portant nens i sacs. Portada del llibre Andalucía y Catalunya: Dicatdura y emigración.

MhiC Recomana
Presentació de llibre al Museu d’Història de Sabadell

El Museu d’Història de Sabadell organitza la presentació del llibre Andalucía y Catalunya: dictadura y emigración, d’Angelina Puig i Teresa M. Ortega. L’acte es durà a terme el proper dimecres 24 de març les 18:30 h a la Casa Duran (c. del Pedregar, 7) i anirà a càrrec de Martí Marín.

 

Degut a que l’aforament és limitat i ja està tot ple, podreu seguir la presentació en directe a l’instagram @sbdcultura: https://www.instagram.com/sbdcultura/ i més endavant també la penjarem al canal youtube del Museu d’Història: https://www.youtube.com/channel/UC-UnO6pLC_opUCuzI4H0xuA/featured

Sobre el llibre…

La qüestió agrària de la Guerra Civil va fer d’Andalusia la del Franquisme. Una dictadura que va sembrar en la mateixa mesura terror, por, intolerància i intransigència a la vegada que pobresa, fam, atur i emigració.

Aquest llibre presenta l’emigranció granadina a Sabadell en la segona meitat del segle XX i s’inscriu en els estudis sobre el pas de la gent del camp a la ciutat amb la industrialització. I en aquest cas, com a principal aportació, desvetlla que les causes de l’immigració no foren sempre, ni exclusivament, econòmiques. Queda palès que els homes i les dones que arribaren d’altres pobles d’Espanya, principalment d’Andalusia, juntament amb la població nascuda a Catalunya (de vegades procedent d’immigracions anteriors), es convertiren en part consubstancial de la construcció d’una societat democràtica.

Més informació: Enllaç a la web de l’Ajuntament de Sabadell.

Cartell de presentació del llibre Andalucí y Catalunya: Dictadura y emigración, al Museu de Sabadell.

Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere

En el marc del Dia Internacional de la Dona i de la mostra Vinyetes migrants: còmics, migració i memòria, presentem l’activitat Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere.

De l’11 de març fins el 8 d’abril, el vagó de el Sevillano, instal·lat al jardí del MhiC, acollirà la instal·lació Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere, que comptarà amb la participació de tres autores destacades: Ana Penyas, Susanna Martín i Nadia Hafid. Amb elles, reivindiquem, no només a les autores de còmic, sinó que també destaquem el relat migratori des d’una altra perspectiva. 

Així mateix, aquest blog inclourà entrevistes a les autores i també una taula rodona virtual que es celebrarà el dia 22 de març a les 19h i on intervindran les tres dibuixants i els comissaris de la mostra David F. De Arriba i Lilianna Marín de Mas. Amb aquestes accions donem el tret de sortida a un any ple d’activitats relacionades amb el món del còmic i els moviments migratoris. 

Pel que fa a la instal·lació, s’han intervingut les finestres de tres compartiments de El Sevillano. Cadascuna relata, mitjançant vinyetes seleccionades de les tres autores convidades, les diferents parts del viatge migratori. D’aquesta manera, volem oferir un nou enfocament de les travesies migratòries.

Ana Penyas

valència, 1987

Diplomada en Disseny Industrial i graduada en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. Va ser seleccionada per realitzar una residència artística a De Licerias (Porto, 2015). Va rebre una menció especial a Iberoamérica Ilustra 2015 i va guanyar el VII Catálogo Iberoamericano Ilustra el 2016. Ha publicat dos llibres il•lustrats: Mexique, el nombre del barco, on parla dels nens i nenes fills de republicans que es van haver d’exiliar a Mèxic el 1937 per fugir de la repressió franquista; i En transición, on aborda gràficament i crítica un període tan convuls de la nostra història recent.  El 2017 va rebre el Premi Internacional de Novel•la Gràfica Fnac-Salamandra Graphic gràcies al qual va publicar el seu primer còmic llarg Estamos todas bien, on narra la vida de les seves àvies per mostrar la situació de les dones sota el franquisme. El 2018 va ser guardonada amb el premi a l’autora revelació al Saló del Còmic de Barcelona i amb el prestigiós Premi Nacional de Còmic per Estamos todas bien. El 2021 ha publicat Todo bajo el sol, treball que recorre el turisme i les seves conseqüències socials a les darreres sis dècades.

Susanna Martín

BARCELONA, 1976

Llicenciada en Història i graduada en Il•lustració i Arts aplicades al mur. Es va iniciar professionalment en el món del còmic el 2009. És co-autora d’Alicia en un mundo real i Sansamba, on reflexiona sobre la diversitat cultural, amb Isabel Franc. I és autora de la novel·la gràfica Sonrisas de Bombay. Va coordinar l’antologia de còmic Enjambre. Ha treballat per a diferents editorials i mitjans com Pikara Magazine, El Salto, Diagonal, El País, Diari Ara, eldiario.es, Elkar, Bellaterra, Libros del KO, Dibbuks, Astiberri, Andana, Norma Editorial i Bruguera entre d’altres. 

Entre 2016 i 2017 va publicar diversos còmics socials: Gaza Amal. Historietas de mujeres valientes en la franja de GazaTipi-tapa i el còmic col·lectiu Un regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras

 El 2018 va participar a dues obres més, Viajes dibujados, d’Altaïr Magazine amb la història Siempre con vosDibujar Nicaragua, i a Viñetas de tortas y bollos. Cómics lésbicos desde dos orillasEl 2019 va publicar Annemarie, la biografia de la reportera suïssa Annemarie Schwarzenbach, juntament amb Maria Castrejón i Residencia de estudiantes, on narra la trobada entre Lorca, Dalí i Buñuel el 1919. El 2020 ha publicat Ofensiva final, amb Miguel A. Giner Bou i també En bandada per Intermón Oxfam, on s’endinsa en la situació de les treballadores domèstiques migrants al País Basc. El 2021 publicarà Irse o morir, sobre persones LGTBI d’El Salvador i Honduras que són amenaçades pel crim organitzat i les maras.

Nadia Hafid

TERRASSA, 1990

Es va graduar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va estudiar Arts Aplicades al Mur a l’escola Llotja. Combina il·lustració i còmic, i els seus dibuixos han sigut portada per al suplement Babelia de El País. Actualment compagina el còmic amb la il·lustració per a diversos estudis i publicacions com The New Yorker, The New York Times o el Diari Ara. El 2018 va crear el cartell del festival Graf, on també ha coordinat els tallers de còmic. Ha publicat fanzines com H i Adiós nostalgia, i el 2020 va publicar amb Sapristi Editorial El buen padre, el seu primer còmic llarg on reflexiona sobre la família i el sentiment de pertinença. 

Les tres finestres intervingudes de El Sevillano, el tren que va portar entre els anys 50 i 70 del segle passat a milers d’immigrants del sud d’Espanya a Catalunya, mostren una selecció de vinyetes de cadascuna de les autores convidades que relaten les parts del viatge del migrant (punt de partida / trajecte / arribada i arrelament) des d’un prisme documental i personal a la vegada.

I de fet, és així com, a través dels relats i de la força que atorga el llenguatge del còmic, les tres dibuixants acosten generacions i demostren que, tot i que els punts de partida geogràfics i culturals siguin diferents, les vivències migratòries tenen forts punts de confluència.

PUNT DE PARTIDA

ANA PENYAS · Estamos todas bien
(Salamandra Graphic, 2017)

Copyright © Ana Penyas. Imatge cedida per Salamandra Graphic, un segell de Penguin Random House Grupo Editorial

Amb Estamos todas bien (Salamandra Graphic, 2017), d’Ana Penyas, il·lustrem la partida, el moment de l’adéu, que en molts casos té forma de fugida i el sentiment de tristesa que provoca aquella sensació del “no sé quan tornaré”.

TRAJECTE

SUSANNA MARTÍN · Sansamba (Norma Editorial, 2014)

Copyright © Susanna Martín

Al segon compartiment intervingut, Susanna Martín projecta la idea del trajecte. En aquest cas hem rescatat les vinyetes de Sansamba (Norma Editorial, 2014), on el jove protagonista ens explica les peripècies del viatge en pastera i l’angoixa d’ignorar quan acabarà aquest trajecte, així com el fet de no tenir clar quin serà el punt d’arribada.

ARRIBADA I ARRELAMENT

NADIA HAFID · El buen padre (Sapristi Editorial, 2020)

Extracte de El buen padre, Nadia Hafid, Sapristi, 2020.

Ja per finalitzar, amb El buen padre (Sapristi, 2020), de Nadia Hafid, ens trobem amb l’arribada i les dificultats que es presenten al migrant, les quals en moltes ocasions l’impedeixen arrelar i encetar una vida amb certa normalitat a la nova terra d’acollida.

Ana Penyas

«Si jo m'havia sentit sola i estava a 400 quilòmetres de casa meva, com ha de ser estar en un altre continent.»

SUSANNA MARTÍN

«M’he adonat que depenent del què tinguis entre les cames i de la teva condició sexual, la fugida del teu país serà per una via o per una altra.»

nadia hafid

«Crec que ara les noves generacions tenen la sort de viure en un entorn molt més divers.»
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on pinterest
Share on linkedin

En el següent vídeo podeu visualitzar la trobada virtual que vam celebrar el 22 de març amb Ana Penyas, Susanna Martín i Nadia Hafid. 

Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere, és una instal·lació de caràcter itinerant a disposició de qualsevol institució cultural que la vulgui exposar. 

La propera parada de la instal·lació serà a la Biblioteca Font de la Mina, on es podrà visitar del 16 d'abril al 13 de maig. 

Aviat afagirem altres informacions en aquesta secció. 

ANA PENYAS

  • Estamos todas bien, Salamandra Graphic, 2017.
  • Mexique el nombre del barco, Libros del Zorro Rojo, 2017.
  • En transición, Barlin Libros, 2017.
  • Todo bajo el sol, Salamandra Graphic, 2021.

SUSANNA MARTÍN

  • Sansamba, Norma Editorial, 2014.
  • Gaza Amal. Historietas de mujeres valientes en la franja de gaza, UNWRA Euskadi, 2016.
  • VVAA, Un regalo para Kushbu; Astiberri, 2017.
  • Sonrisas de Bombay, Norma editorial, 2018.
  • Residencia de estudiantes, Penguin Random House-Bruguera, 2019.
  • Alicia en un mundo real, Egales editorial, 2020.
  • Anne Marie, Norma editorial, 2020.
  • Ofensiva final, Dolmen ediciones, 2020.

NADIA HAFID

  • [H]; Lupa y sombrero, 2018.
  • [Adiós nostalgia]; Lupa y sombrero, 2018.
  • El buen padre; Sapristi Editorial, 2020.

CRÈDITS

Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere

A cura de David F. de Arriba Lilianna Marín de Mas

Un projecte de:

Museu de la història de la immigració de Catalunya de Sant Adrià del Besós

Coordinació del projecte: 

David F. de Arriba – comissari

Lilianna Marín de Mas – comissaria

Imma Boj – Directora del MhiC

Disseny i continguts: 

David F. de Arriba i Lilianna Marín de Mas

Impressió: 

Grafiques Jou

Amb la col·laboració de:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei de Museus

Diputació de Barcelona. Oficin de Patrimoni Cultural

Ana Penyas

Susanna Martín

Nadia Hadid

ACDCómic

Norma Editorial

Salamandra Graphic

Sapristi Editorial

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on pinterest
Share on linkedin

L’exposició. Vinyetes migrants

D'on sorgeix Vinyetes migrants

Ja des dels seus orígens a finals del segle XIX als Estats Units, el còmic ha estat molt vinculat a les migracions. En un moment en què milers d’europeus arribaven a Ellis Island cada setmana a la recerca del somni americà, els grans empresaris dels mitjans de comunicació com Hearst o Pulitzer van ser conscients del gran potencial del còmic. Un nou llenguatge visual, hibridació de text i imatge, feia possible que els seus missatges arribessin a aquests nous americans que no comprenien pràcticament l’anglès. Així es va iniciar l’etapa daurada del còmic, amb personatges tan mítics com The Yellow Kid — a causa del seu èxit va sorgir l’expressió premsa groga —; o obres cabdals per copsar l’evolució del còmic i el seu llenguatge com Little Nemo in Slumberland, de Windsor McCay o Krazy Kat, de Georges Herriman.

Al llarg de la seva història, el còmic ha estat inexorablement unit a les migracions. Una figura tan emblemàtica com Superman va ser creada per Jerry Siegel i Joe Shuster, fills d’immigrants jueus europeus que es van establir als Estats Units i al Canadà respectivament. El superheroi, originari del planeta Kriptó, és el primer immigrant interplanetari del novè art. Altres grans noms del còmic nord-americà com Jack Kirby o Stan Lee també eren fills de l’emigració que fugia de la convulsa Europa de la primera meitat del segle XX.

Si avancem unes dècades, dos dels autors més influents en l’evolució del còmic d’autor, com són Art Spiegelman i Marjane Satrapi també tenen una vinculació directa amb les migracions. Com narra a Maus, la seva obra mestra, els pares d’Spiegelman van emigrar a Nova York després de sobreviure a Auschwitz. Pel que fa a Satrapi, autora de Persèpolis, és ella mateixa qui va deixar el seu Iran natal per establir-se a França i així evitar el fanatisme religiós que dominava el seu país després de la Revolució.

Aquestes dues obres van ser fonamentals per al desenvolupament del còmic, ja que en part van aconseguir que perdés força el clixé que afirmava que les vinyetes eren només un entreteniment infantil. Aquest fet ha estat decisiu per tal que centenars d’autores i autors parlin a les seves obres de temes socials o històrics i que els seus còmics posseeixin una forta capacitat d’induir-nos a la reflexió. Si posem la mirada en el còmic espanyol, són moltes les obres que han parlat del nostre passat durant tants anys silenciat. Les històries dels exiliats republicans i dels migrants econòmics que marxaven a l’Europa més desenvolupada fugint de la misèria de la dictadura també han trobat a les vinyetes un espai.

Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòria neix de la voluntat de visibilitzar com el còmic ha estat en els darrers anys un mitjà compromès amb una realitat tan complexa, tan propera i tan transcendent com és el fenomen migratori. A continuació us proposem un recorregut per diferents obres que mostren de forma transversal i diversa l’evolució de la nostra societat.

La imatge de l'exposició

La imatge de l’exposició sorgeix de la portada de Nieve en los bolsillos, el còmic de Kim editat per Norma Editorial (2018) en el que explica el seu viatge com a migrant a Alemanya els anys 60.

En aquesta il·lustració veiem al propi autor caminant i amb la maleta a l’esquena. El caminant i la maleta, com a elements iconogràfics, representen a la perfecció l’esperit del viatge migratori, fet per la qual l’hem escollida com a imatge de capçalera d’aquesta exposició.

Volem agrair a Kim i a Norma Editorial la cessió d’aquesta il·lustració.

Agenda d’activitats. Making of Només d’anada

Actualitat MhiC

Del 24 de febrer al 5 de març, es duran a terme una sèrie d’activitats amb motiu de l’exposició Making of Només d’anada on presentarem tots els projectes educatius d’enguany.

Per motius de seguretat, l’assistència a les presentacions està limitada als participants dels projectes i a l’equip del museu, però, recordeu que podeu visitar les exposicions en grups reduïts de fins a deu persones. 

#CulturaSegura. 

24/02

10h

Dins la maleta: Migració, art i experiència   

Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d’ESO ‘B’ de l’IES Barres i Ones.

25/02

10h

Dins la maleta: Migració, art i experiència   

Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d’ESO ‘A’ de l’IES Barres i Ones.

17h

Només d’anada. Equipatges

Presentació del documental produït pel MhiC i dirigit per Maria Chatzi a partir del taller d’expressió corporal coordinat per Elena Ananiadou i realitzat pels coreògrafs Pere Faura i Jumon Erra amb el col·lectiu de nois nouvinguts de GEDI.

17:45h

Només d’anada. Equipatges

Cinefòrum amb tots els participants del projecte.

18h

Blog – Making of Només d’anada

Presentació del projecte web de l’exposición coordinat i creat per Lilianna Marín de Mas.

01/03

10h

Dins la maleta: Migració, art i experiència   

Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d’ESO ‘C’ de l’IES Barres i Ones.

03/03

10h

Dins la maleta: Migració, art i experiència   

Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d’ESO ‘E’ de l’IES Barres i Ones.

05/03

10h

Dins la maleta: Migració, art i experiència   

Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d’ESO ‘D’ de l’IES Barres i Ones.

Producción: MhiC- Ayuntamiento de Sant Adrià del Besòs .       

Colaboran: Alumnos 3o de ESO del IES Barres i Ones / Grupo de jóvenes GEDI. Vilafranca del Penedès.

Exposició virtual. Making of Només d’anada

Panel d'exposició: Making of, Només d'anada. Una exposició en temps de pandèmia

I sobre els rostres afloren
borrasques, quietuds corrents
i el salt dels peixos que somien amb el vol.

Erri de Luca

Els primers dies del 2020, rebíem amb gran il·lusió les caixes amb les peces que serien protagonistes de l’exposició Només d’anada de l’artista italià Piero Sacchetto i comissariada per Lali BoschParal·lelament, s’establia un diàleg amb una sèrie de projectes educatius creats pels nois i noies de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones de Badalona i pel grup de joves del CRAE Kirikú i l’Associació A Bao A Qu.

Dos mesos després, el món es confinava però nosaltres cercàvem maneres de seguir en contacte, generant continguts interactius i replantejant la manera de visitar l’exposició.

Fruit d’aquest intercanvi a distància, va sorgir la mostra que podeu visitar actualment al MhiC: Making of Només d’anada. Una exposició en temps de pandèmia, on posem la vista en aquell moment del 2020 on els dies es van aturar a causa del confinament, la qual cosa va impedir que molta gent pogués visitar el museu, però també, on mostrem el següent pas de tots els projectes que vam exposar aleshores, la seva evolució així com la seva continuïtat al llarg del 2021.

Tot i que la mostra és oberta al públic acomplint totes les mesures de seguretat, també volem oferir-vos la possibilitat de poder accedir als materials a través d’aquest bloc creat ad hoc als moments que estem vivint.

Desplegueu les pestanyes que trobareu a continuació i descobriu el recorregut d’aquest projecte. Com si fos un quadern de viatge, cadascuna d’elles us mostraran els materials que podeu veure a l’exposició actual i també d’altres d’inèdits. Llegiu, descarregueu, observeu, i visiteu els enllaços per gaudir d’una exposició en constant moviment.

Llegir i viatjar són dues accions que sempre han anat lligades, i en temps de confinament, aquesta afirmació popular s’ha fet més evident que mai.

El viatge d’en Piero al MhiC també comença amb una lectura, la del recull de poemes Solo Andata (Només d’anada) de l’autor italià Erri de Luca. Fruit de l’atzar, el llibre es troba amb el pintor, qui tradueix sobre el llenç unes paraules que per a ell tenen un to familiar.

Sento que parla de persones que, com jo, tenen desitjos, somien, gaudeixen, tenen por, ploren, tremolen, que poden ser acceptades o excloses pel seu propi entorn.

Piero Sacchetto sobre l’obra d’Erri de Luca
Discurs inaugural de Només d'anada
25 de gener de 2020 al MhiC

Així enceta un anar i tornar entre paraules i pintura. Els mots es transformen en colors que, a mida que l’obra avança, es van creuant, multiplicant i adquirint diverses textures. Com a resultat, l’estudi d’en Piero Sacchetto s’omple, aquells dies de 2017, de pintures informes que ens parlen de vincles, olors, records, paisatges i transicions, la llavor dels poemes d’Erri de Luca.

Deixo que els colors comencin a manifestar-se. Els colors de les terres humides o cremades pel sol, el vermell dels òxids, de la llum que pren formes diferents des de la protecció fins a l'oblit, del blanc que mai no es pot apagar, del quitrà negre que recobreix la fusta i la transforma en embarcació...

Piero Sacchetto sobre l’obra d’Erri de Luca
Discurs inaugural de Només d'anada
25 de gener de 2020 al MhiC

És així com la veu d’Erri de Luca es mimetitza amb l’obra de Piero Sacchetto, qui veu que les seves obres li demanen començar un viatge com el que ha fet ell amb la lectura de Solo Andata.

Solo Andata, el llibre del poeta, va quedant ocult darrere dels meus quadres i jo començo a pensar que també les meves pintures comencen el seu camí fora de l'estudi.
Avui han creuat fronteres com només ho poden fer les pintures: en silenci.
I és en silenci que esperen, com jo mateix, que la mirada de les persones que les han d'observar despertin en elles tants interrogants com un dia la lectura dels poemes d'Erri de Luca van despertar en mi.

Piero Sacchetto sobre l’obra d’Erri de Luca
Discurs inaugural de Només d'anada
25 de gener de 2020 al MhiC

Qui és qui?


Erri de Luca (Nàpols, 1950)

És escriptor, periodista i poeta. Abans, però, de dedicar-se a l’escriptura tingué molts tipus de treballs: conductor de camions, paleta, treballador a una fàbrica. Així mateix, ha aprés múltiples idiomes de manera autodidactes. El seu primer llibre, No ara, no aquí (1989), relata la seva infància a Nàpols ha estat traduït a més de trenta idiomes. Des d’aleshores no ha parat d’escriure (literatura, assaig, poesia, teatre...).
És amant de l’alpinisme i col·labora amb diaris de tiratge nacional com el Corriere della Sera.

Piero Sacchetto (Pieve di Cento -Bologna-, ????)

És pintor y humanista. Ha dedicat la seva carrera a la recerca i a la creació de projectes relacionats amb l’àmbit de l’educació primària i la pedagogia, centrant aquestes disciplines al món de les arts i els museus. La seva experiència l’ha portat a ser un referent en aquest àmbit, que l’ha reconegut en diversos projectes i articles en revistes especialitzades.
També ha estat el responsable de dirigir la creació de diversos espais artístics a Bologna i de la realització d’escenografies teatrals.

La mostra Només d’anada, treballa estètica i èticament els motius vinculats amb els moviments migratoris i que obliguen a la població a marxar dels pobles, ciutats i països. Per aquest motiu, l’exposició, tot i l’estranyesa dels temps que estem vivint, es troba també en un punt migratori ja que, concebuda com a itinerant, actualment la podem visitar al Museu de la Vida Rural – Fundació Carulla a l’Espluga de Francolí.


Comencem a produir l'exposició

Els mesos anteriors a la inauguració són un trànsit constant de mails on s’hi barregen reflexions i gestions diverses. Les obres viatjaran de Pieve di Cento (Bologna) a Sant Adrià del Besós (Barcelona), un recorregut delicat que s’ha de preparar amb molta cura. Abans que tot això passi, però, la comissaria i l’equip del museu treballen sobre la sala on aniran les obres i a la vegada tots plegats coordinem les activitats educatives vinculades amb l’exposició… Finalment, a principis del mes de gener de 2020, arriben les peces i també en Piero.

Fotos del muntatge de “Només d’anada” al MhiC (gener, 2020).
Comencem el muntatge i el museu s’omple d’una música especial: rialles, converses i eines diverses, són els instruments que la crean provocada per la nostra trobada amb l’artista i amb els nois i noies del IES Barres i Ones i els joves del CRAE Kirikú, qui també treballen a les sales amb els seus respectius projectes. Tots junts estàvem entreteixint una exposició coral.
Un dels correus electrònics entre la Lali Bosch i en Piero Sacchetto ens mostren, un cop passat el confinament, els records que els aboca aquells primers dies, quan la exposició era tan sols una idea.
De: Eulàlia Bosch
R: Te'n recordes?
Per a: Piero Sacchetto
16 de setembre de 2020
Estimat Piero, Demà passat inaugurarem NOMÉS D'ANADA, el teu SOLO ANDATA, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Molt a prop, per cert, de Mont-roig del Camp on Joan Miró va passar part de la seva infància. Recordes aquell dia al teu taller a Pieve di Cento on junts somiàvem amb la possibilitat de viatjar amb els teus llenços a Barcelona? Va ser l'inici de l'estiu de 2017 i tot ens semblava possible, tot i que una mica complicat també. Tens present aquell moment?
De: Piero Sacchetto
R: Te'n recordes?
Per a: Eulàlia Bosch
17 septiembre 2020
Sí Lali, ho recordo bé: davant nostre les pintures disposades sobre la taula, esperant els teus comentaris. Va ser llavors quan vam començar a somiar que, un dia, els llenços podrien sortir de l'estudi. Aleshores, no sabíem com, quan i on podien viatjar. Per què no Barcelona?, recordo el que vas dir. Els somnis estan fets de temps i contenen moltes sorpreses, encara que, de vegades, s'esvaeixen. Primer els teixits van fer petits passos a Itàlia fora de l'estudi: van anar a un cercle artístic, a una galeria d'art i també al museu regional de l'emigració del Piemont. Trobades amb mirades més o menys intenses i perllongades de curiositat i interès. De sobte, el nostre somni adquireix una nova vida que té un nom i una adreça concrets: les pintures troben refugi al Museu d'història de la Immigració de Catalunya a Barcelona.
Previous
Next
E-mails entre Lali Bosch i Piero Sachetto abans de la inauguració de “Només d’anada” (MhiC, 2020)

La comissaria i l’artista treballant cadascun des del seu estudi. 


Una festa per a tots i totes

Finalment, el 25 de gener de 2020, inauguràvem Només d’anada. Més de dues-centes persones van venir al MhiC per celebrar-ho: equip, artistes, alumes, familiars i amics… L’ambient de festa es respirava a les sales i al jardí i poc podíem imaginar que aquella seria una de les últimes vegades que interactuariem amb normalitat.
El 15 de març el museu va haver de tancar les seves portes, una pandèmia mundial ens hi obligava i havíem d’actuar amb responsabilitat. Les obres d’en Piero i els projectes educatius quedaven en stand by.
Inauguració de “Només d’anada” el 25 de gener de 2020. La inauguració va comptar amb la presència de tots els participants i de l’actuació musical de Guillem Roma i Alessio Arena.

A la vegada, el MhiC acollia en el marc de la mostra quatre projectes educatius, realitzats pels alumnes de 3r de l’ESO de l’IES Barres i Ones i els joves del CRAE Kirikú, juntament amb la col·laboració de l’associació A Bao A Qu. 


Pujant paraula a paraula

Graó a graó, arribem a la sala d’exposicions. Una metàfora del viatge acompanyada en aquest cas per paraules. Són aquests mots un diàleg entre l’obra de Piero Sacchetto i la poesia d’Erri de Luca que els i les alumnes de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones han desgranat dels poemes i de les pintures d’ambdós autors. Des de la distància, doncs, les paraules ens uneixen a mida que anem avançant pel camí.

Els nois i les noies del IES Barres i Ones en el muntatge de la instal·lació de “Pujant paraula a paraula”.

Participants:

Ahad Abdul, Evan Älvarez, Yanina Araujo, Gift Baidoo, Serek Casado, Ayman Dghoughi, Aryan Dogra, Salman Douas, Jorge Ferrel, Laura García, Yanira González, Paula Gonzálvez, Ali Haider, Victoria Heredia, Anthony Herrera, Zora Latif, Xiao Liu, David Marchal, Mayori Martínez, Lídia Melero, Antonio Morales, Arnaldo Pacheco, Ana Pérez, Eber Ramos, Faraj Sahboun, Jordi Urbina, Rukhma Wlalayat i Hao Zheng. 

Amb l’acompanyament dels docents Diana Ros i Damiana Moreno. 



Camins de mar

A la vegada, l’exposició d’en Piero i l’Eulàlia compartia un petit espai amb els nois i noies de l’IES Barres i Ones, un diàleg ‑primer a través de correu electrònic i després en directe durant el muntatge de l’exposició‑ del qual va sorgir l’audiovisual Camins de mar. Els desplaçaments, les emocions, el mar, el cel i la terra seran els primers elements compartits entre alumnes i artista. La pel·lícula ha estat inclosa de nou en la mostra actual.

En el següent enllaç la podreu veure:  https://vimeo.com/386954396

Participants:

Maikol Yordan Aguilar, Olga Aguilera, Lluís Ángel Álvares, Gabriel Amaya, Mounir Bouaouda, Franchesca Curiel, Bilal El Baouti, Ingrid Ferrer, Lucía Galera, Sandra García, Natalia López, Muhammad Asad, David Martínez, Gabriel Norte, Víctor Patón, Óscar Regalado, Jesús Robles, Erika Román i Alexis Solórzano.

Amb l’acompanyament dels docents Irene Lop, Damiana Moreno, José Ángel Prieto i la cineasta Maider Fernández Iriarte. 


Cartografies de l'emoció

Cartografies de l’emoció, també realitzada pels alumnes de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones, estableix en un mapa d’un lloc indeterminat històries molt reals. A partir de testimonis propers, els alumnes van generar un mapa amb una cartografia emocional que lliga amb fils de colors diverses emocions del que comporta el fet de migrar.
Els nois i les noies del IES Barres i Ones en el muntatge de la instal·lació de “Cartografies de l’emoció”.

A la següent llegenda trobareu la relació de cada color amb la seva emoció:

Passeu el cursor sobre les diferents caselles i descobriu quina història i quina emoció hi ha en cadascuna d’elles.

YOLANDA VICTORIA CHÁVEZ TUESTA

Any de naixement: 1965
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 26

“...Anant a un altre país no saps el que t’espera, però, s’ha de fer”

Any d'arribada: 1991
Motiu migratori: econòmics i per seguretat

“En aquell moment, no penses com serà l’arribada, solament t’entra la nostàlgia”

Antonia

Any de naixement: 1945
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 7

“el meu pare es va quedar sense feina. era la posguerra y no hi havia feina però sí molta necessitat”

Any d'arribada: 1952
Motiu migratori: econòmic

“Arribats a Barcelona, sense casa ni feina i nens petits, la meva mare sí que va tenir dificultats”

Elena Cabeza

Any de naixement: 1969 Anys viscuts a la seva terra d’origen: 28

“els costums no són massa diferents, però sí que segueixo fent algunes receptes”

Any d'arribada: 1991
Motiu migratori: per amor i per feina

“la meva infància va ser feliç. anava a una escola petita i jugavem al camp”

Hafida Laamim

Any de naixement: 1974
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 26

“Només vull que les meves filles tinguin una bona educació”

Any d'arribada: 2000
Motiu migratori: per millorar la vida

“recordo el mar i les amigues, com passejavem per la sorra i el mar s'enduia les nostres sandàlies”

Ibrahim Zarrougui

Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 24

“Volia una vida millor i viure bé, més endavant amb un bon futur”

Any d'arribada: 2003
Motiu migratori: voluntari

“Em vaig sentir avorrit, molt perdut i sol la primera vegada en tocar aquesta terra”

MARIA DOLORES MARZO

Any de naixement: 1990
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 27

“...vaig trobar a gent molt amable i no em va costar acostumar-me”

Any d'arribada: 2017 Motiu migratori: per feina

“La diferència és que allà vivia amb la meva família, i aquí no”

Eliane Rodrigues Kramer

Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 32

“És sortir, donar la cara i no tenir mandra”

Any d'arribada: 2011
Motiu migratori: millorar la situació dels seus fills

“Tot i que Barcelona és la meva llar, Brasil sempre serà la meva terra"

Maryan Taidi

Any de naixement: 1983
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 18

“Soc una persona molt oberta, simpática i no em va costar gens adaptar-me”

Any d'arribada: 2002
Motiu migratori: millorar en general

“Tots tenim dret a canviar, tenir un futur millor”

Carlos Ponce

Any de naixement: 1978
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 21

“És molt trist saber que quan arribaràs estaràs sol, però a la vegada et fa més fort”

Any d'arribada: 2011
Motiu migratori: per amor i per cercar noves oportunitats

“L'alegria de que et deixin passar. un immigrant sempre està pensant en això"

Manuela Díaz Sieiro

Any de naixement: 1943
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 14

“”...soc de Galicia, provincia d'Ourense”

Any d'arribada: 1960
Motiu migratori: millorar la vida

“...m'agrada molt la gent de Catalunya”

Montse López

Any de naixement: 1982
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 7

“molta alegria al recordar la infància i tot el recorregur que he fet fins aquí”

Any d'arribada: 1989
Motiu migratori: la família volia millorar

“...no és fàcil, però estic fent molt d'esforç per aprendre la llengua"

Carlos Contrera

Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 11

“”Hi ha molts sentiments retrobats, un vol estar al seu país d'origen, però ara no es pot”

Any d'arribada: 2007
Motiu migratori: per seguretat

“ara agraeixo estar aquí, que és on he format la meva família”

Eduardo Gallego Mora

Any de naixement: 1976
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 38

“Tot el que m’ha passat ha sigut allí”

Any d'arribada: 2014
Motiu migratori: per feina

“Vaig venir pel meu propi compte i va ser una aventura"

Isaac Bascope

Any de naixement: 1982
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 20

“és una de les joguines de quan era petit. estaven de moda i hi havia de molts tipus"

Any d'arribada: 2007
Motiu migratori: fugir de la pobresa

“al principi va ser molt dolorós i em vaig haver d'esforçar molt, però ha merescut la pena”

Participants:

Els i les alumnes de 3r d’ESO de la promoció 2019-2020 de l’IES Barres i Ones de Badalona acompanyats pels docents del centre. 

Des de l'Àfrica, descobrim Barcelona

Dins el projecte “Fotografia en curs” de l’Associació A Bao A Qu i amb el recolzament de la fotògrafa Mònica Rosselló, el grup de joves migrats de CRAE Kirikú van dur a terme l’exposició Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona, que com la resta d’activitats s’inscrivia en el marc de Només d’anada.

Cliqueu AQUÍ i podeu veure el making of del projecte, així com un vídeo del dia de la inauguració de l’exposició.  

Els nois de Kirikú-EduVic en el muntatge de la instal·lació “Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona”.
DesAmb la seva mirada, recent arribada a la ciutat, i la fotografia com a testimoni gràfic, aquests joves ens ajuden a descobrir Barcelona des de diverses perspectives (la platja del Bogatell, Montjuïc des de la puresa formal de la Fundació Miró, les bateries del Barri del Carmel…). Imatges que s’encadenen de nou amb l’obra de Piero Sacchetto: mar, cel, sorra, ocres i blaus…
“Hem vist la dimensió de la ciutat de Barcelona, què hi ha al nord, al sud, a l’est i a l’oest. Hem vist moltes coses boniques: muntanyes altes sobre la ciutat, la neu als Pirineus, el mar tan blau, parcs, museus. Des de Montjuïc, vam veure l’aeroport amb molts avions arribant i marxant. I ocells volant davant nostre molt ràpid i molt bonics. També vam veure un gran vaixell per a turistes. La vista del cel, el mar, el sol i l’horitzó era molt impressionat.”
“Hem après moltes coses: a enquadrar, a enfocar, les òptiques, la fotografia panoràmica... Hem après a treballar en equip: és emocionant com ens ensenyàvem entre nosaltres i com ens ajudàvem. Tots estàvem molt feliços i concentrats en la feina”
Previous
Next

A continuació podreu veure l’actual muntatge de Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona.

Participants:

Omar El Farouk, Abdourhaman Jallow, Basiru Jallow, Malang Kamaso, Souleymane Ndong, Fally Saine, Malan Souane i Moussa Sowe.
Amb l’acompanyament de Sergi López (educador SPE Kirikú), la fotògrafa Mònica Roselló i Núria Aidelman, Laia Colell i Agnès Sebastià (A Bao A Qu).

Quan tornem a obrir el museu al maig, les obres romanen silencioses i el recorregut per les sales —ara amb mascaretes i gel hidroalcohòlic— ens dona una perspectiva diferent del conjunt. Trobàvem a faltar les obres, els projectes i els apreciem d’una altra manera. Ens fixem en els detalls i recordem els dies d’intercanvis i abraçades. Amb aquest sentiment rondant, escrivim a en Piero les nostres impressions i ell ens respon amb una altra missiva:

Visita a l’exposició Solo Andata (Només d’anada), de Piero Sacchetto.
Imma Boj (Directora del MhiC)


6 de maig de 2020:

El dia 6 de maig, retornem al MhiC després de més de 50 dies confinats. La situació provocada per la pandèmia, encara no permet tornar a la normalitat i per tant , aquesta, és una visita breu al museu per recollir alguns documents i revisar l’espai.

El Museu és tancat i silenciós i la sala d’exposicions amb la obra de Piero Sacchetto, cobra una visió diferent. No s’han obert els focus, ni les finestres. La llum,  d’aquest sol de migdia de primavera, es cola en l’espai  per les persianes mallorquines i els lucernaris dels sostre,  creant un efecte domèstic com si es tractés de la sala càlida i estimada de casa… de nou a casa…

Faig un recorregut general, recordant el relat d’en Piero, com rellegint un llibre conegut,  amat i savi.

Busco el detall, allò que en anteriors lectures no vaig veure ni sentir, però que se que està present a cada obra,  a cada color, a cada pinzellada i textura…
Estimada Imma, estimat MhiC

Ha estat realment emocionant  el relat tan sentit que fas de la teva visita solitària a l’exposició de les meves pintures. Era com si, amb els teus passos, el moviment  retornés a la sala d’exposicions, a les vostres mans delicades quan vàreu acollir els meus espais pintats i, com a amfitrions, vàreu buscar el lloc més adient per cadascuna de les teles.

Els teus passos, m’han retronat també a aquell dia particular de la inauguració amb tanta gent, de totes les edats, tan plena de vida. Amb les teves paraules em retorna l’espessa sonoritat  de veus que des de la planta baixa arribava fins els quadres penjats al pis de dalt. Abraçades, gestos de trobada, petits desplaçaments i moments de quietud amb els ulls als colors de les pintures. Alguns parlaven dels colors de la sorra, d’altres de blau brillant, d’altres de vides, d’apostes, de destins…


Només d’anada: cap a aquell espai buit que ho embolcalla tot sense fer cap distinció o cap a aquella llum barrejada d’aigua i de blau?

Avui la sala és buida i silenciosa com ho era ahir i abans d’ahir. Les històries  reposen encara que no tinguin un final. Però no perdem de vista i no deixem durant molt de temps l’espai buit i silenciós d’un lloc nascut per a parlar!

Pieve de Cento. Bologna. 7 de maig de 2020

MISSATGES al llarg del trajecte

 

Com hem vist, els intercanvis epistolars (en aquest cas digitals) entre comissària i artista són un bon testimoni de com evolucionen les idees i de com es dona forma a una exposició. També de com ha canviat la producció d’aquesta deguda a les actuals mesures de seguretat.

És obvi, doncs, que la producció de la mostra abans i després del confinament ha estat molt diferent. Sense viatges i sense poder compartir espai directament amb les obres i amb les persones que hi són partícips d’aquest procés, però, han arribat al segon port d’aquest viatge: El Museu de la Vida Rural.

En els següents mails, petits fragments d’intimitat entre Lali Bosch i Piero Sacchetto, descobrireu el canvi de mires sobre l’exposició vista pels seus artífex, des de la seva concepció al Mhic fins a la seva actual seu al Museu de la Vida Rural.

A causa de les mesures contra la pandèmia, les visites s’han transformat, també les inauguracions, però les obres, pures i perennes, segueixen transmetent el seu missatge.

17 de setembre de 2020 - De Lali a Piero
Mentre preparo les meves paraules per a la inauguració al Museu de la Vida Rural, no puc deixar de pensar en aquell primer dia al Museu d'Història de la Immigració de Sant Adrià del Besòs. La inauguració al MHIC va ser fascinant: tantes persones diverses, tants esforços... Per a mi va ser la primera vegada que tot un museu es va avançar amb activitats de tot tipus a l'arribada de l'exposició. La cartografia dels alumnes de la zona, el perfil de Barcelona com a ciutat amfitriona proporcionada pels joves nouvinguts a la ciutat, els versos d'Erri de Luca traduïts a altres idiomes i apresos de memòria, el refugi del jardí sostenint els colors de les teves pintures... Tot això creixia davant dels nostres ulls com una gran abraçada per rebre les caixes de fusta que havies fet perquè les teves pintures viatgin... El dia que tots ens vam trobar cara a cara va ser un llamp i un tro al mateix temps. M'envies la foto que creus que és més representativa d'aquell dia?
18 de setembre de 2020 - De Piero a Lali
Estimada amiga, Acompanyat de les teves paraules torno i, en poques passes, em trobo en aquell dia de gener: Inauguració de NOMÉS D'ANADA. M'enfronto al descobriment (com diu avui l'etimologia de la paraula inauguració) d'un intens missatge de motivacions i significats complexos que està prenent forma. Ho interioritzo fins al punt que tot el que em passa acaba parlant en nom meu, sorprenent, fins i tot, a mi mateix. Sento l'alè d'un laboratori efervescent de pensaments que pren forma i veu i em dóna la benvinguda, juntament amb tots els participants en aquesta trobada. És un moviment que cantant rítmicament la seva melodia particular; s'eleva des de la planta baixa i es barreja amb els sons de les paraules que busquen i troben. Al jardí del museu fins i tot els gestos parlen mentre els rostres donen i reben somriures. Quan m'acomiado, me'ls emporto amb mi: em sento bé entre ells i les meves pintures aviat ho sabran.
Previous
Next
Mails entre Lali Bosch i Piero Sacchetto abans de la inauguració de “Només d’anada” al Museu de la Vida Rural”.

la inauguració al museu de la vida rural

 

 

 

Finalment, al setembre l’exposició migra a l’Espluga de Francolí: nova població, noves cares, nova sala i nous projectes educatius que transformen la manera de viure l’obra d’en Piero.

Inauguració de “Només d’anada” el 18 de setembre de 2020 al Museu de la Vida Rural.
19 de setembre de 2020 - de Lali a Piero
Benvolgut Piero, seguim! La seva presència virtual al Museu de la Vida Rural ahir a la nit va ser un moment molt emocionant. Plovia fora. A la sala l'alcalde, la regidora d'educació i el director del museu van rebre l'exposició amb gran afecte. Aleshores, la teva veu, gravada a Pieve di Cento, va arribar clarament a través dels núvols que ens envoltaven. El silenci va ser absolut. Van passar uns segons entre l'última frase i els aplaudiments que van seguir. Tal va ser l'emoció que vas despertar. Després, va ser el meu torn per presentar el seu treball. Vaig sentir que havia d'improvisar perquè el meu cor estava ple de l’alè que va néixer al teu estudi quan vaig veure les teves pintures per primera vegada. La nit va acabar molt tard i carregada amb els millors desitjos. Espero que la pandèmia et permeti venir a la festa de cloenda. Què estàs fent ara? Quins colors omplen el teu estudi avui?
20 de setembre de 2020 - de Piero a Lali
Dues inauguracions tan seguides de la meva obra pictòrica són realment "molt", però sé bé que parlem de pensaments compartits carregats d'una energia sempre interrogativa que dono les gràcies des del cor. Em sento a gust, com "a casa", tot i que la pandèmia em manté geogràficament allunyada del museu. Ho vaig esmentar en el vídeo que us vaig enviar per a poder ser partícip en la inauguració. Realment, les meves pintures semblen creuar un llindar ja familiar i tornar a percebre aquest remor del pensament que tots dos podem reconèixer ara. En aquest punt, seria molest i dur si no sabés donar espai a les paraules silencioses que, encara que no es pronuncien, habiten en la consciència i, amb la flexibilitat puntual, poden fer-la permeable a la realitat canviant de la qual en som part.
Previous
Next
Impressions entre Lali Bosch i Piero Sacchetto l’endemà de la inauguració de “Només d’anada” al Museu de la Vida Rural”.

Al mes de maig tornàvem a obrir, i al poc temps ‑a finals de juny‑ ficàvem de nou les obres a les seves caixes per emprendre un nou viatge. Dels sis mesos que la mostra havia d’estar oberta al públic al MhiC, només la vam poder tenir tres i escassos… Si és veritat que la situació era molt extraordinària, ens quedàvem amb el regust d’haver fet un treball preciós i molt valuós que no havíem pogut compartir ni comunicat com cal.

Més enllà del record: la presència d'en Piero al MhiC

Però, en Piero va voler fer un regal al museu, dues peces que romandran com a part de la col·lecció permanent del MhiC, així com el recorregut dibuixat sobre cinta de pintor que ha quedat al terra de la sala i que, com una peça de arqueologia contemporània, ens revela què va passar en aquell emplaçament fa just un any.

Aquesta acció ens va empènyer a crear l’exposició que podeu visitar al MhiC, Making of Només d’anada. Un viatge en temps de pandèmia.

Sens títol. De la serie “Solo Andata” (2017)
L’actual exposició “Making of Només d’anada” al MhiC. 


els projectes educatius creixen

Aquí, a banda de incloure un record de com va sorgir i cap a on ha anat l’exposició d’en Piero, fem palesa de tots els projectes educatius que es van dur a terme i de com han evolucionat.

S’han recuperat els mots de Pujant, paraula a paraula que tornareu a trobar als esglaons que condueixen a la sala d’exposició, també l’audiovisual Camins de mar, el muntatge del qual s’ha col·locat en unes maletes de viatge.

Els muntatges de “Pujant paraula a paraula” i “Camins de mar” a l’exposició “Making of Només d’anada”.

També trobareu, només entrar a la sala d’exposicions, a la vostra esquerra, el muntatge fotogràfic del projecte Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona, que van fer els nois del CRAE Kirikú així com el making of de com es va desenvolupar aquell taller entre finals del 2019 i principis del 2020.

L’actual  muntatge de “Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona” dins l’exposició “Making of Només d’anada” al MhiC. 

Pel que fa a Cartografies de l’emoció, ha madurat i agafat noves dimensions i s’ha convertit en un projecte expositiu de ple dret amb un muntatge més definitiu que li permetrà emprendre un viatge de coneixement pel territori tal com han fet les obres d’en Piero Sacchetto.

L’actual muntatge de “Cartografies de l’emoció” està feta amb fusta. 

els proGRAMA EDUCATIU
2020-2021

 

 

 

Tal com vam fer Solo Andata, l’actual exposició també comparteix espai amb nous  projectes educatius pensats en clau migratòria.

Avancem ballant. Equipatges

Si el curs passat desenvolupàvem aquest objectiu a través de la mirada fotogràfica, durant aquest el fem amb l’exploració del cos mitjançant la dansa. Un nou grup de set joves migrants han treballat durant sis setmanes amb els coreògrafs Pere Faura i Jumon Erra i la documentalista Maria Chatzi, que ha gravat tot el procés. El resultat de tot plegat és la peça audiovisual Només d’anada. Equipatges.

Sessions de creació i expressió cultural amb Pere Faura i Jumon Erra.  

Durant aquest temps el grup ha ballat, intercanviat pensaments, fotografiat i participat en l’enregistrament d’imatges. El tema concepte principal ha estat “La festa” i el record que aquest suposa en els balls, menjars i interaccions propis de cadascun dels països d’origen de cadascun dels joves.  

Dins la maleta. Migració, art i experiència

Quan es comença un viatge, la maleta és un lligam entre allò que deixem enrere i allò que ens trobarem al final del camí. Contenidor d’objectes que ens faciliten el trajecte i l’arribada, de roba que ens cobreix, de records que portem d’un lloc a l’altre amb l’esperança de no sentir-nos sols quan arribem. La maleta és la casa, el pes de les coses que creiem nostres, és la selecció dels objectes que volem tenir a prop, que ens vinculen en un sentit o un altre a l’origen i ens fan més lleugera l’arribada al destí.

Per crear Dins la maleta. Només d’anada, projecte inscrit dins el cicle “Migracions” com Cartografies de l’emoció, els alumnes han començat treballant, entre altres aspectes, les diferents migracions al llarg de la història recent, les diferències entre migrant i refugiat, les causes i els motius migratoris.

El punt de partida ha estat el seu entorn immediat, per la qual cosa han començat realitzant activitats de recerca com  l’arbre genealògic, la geolocalització i l’entrevista a una persona de l’entorn de l’alumne que hagi viscut un procés migratori. Aquest entrevista tenia com a pregunta clau “Si haguessis de repetir el viatge ara, que posaries a la maleta?”. Les respostes han estat molt variades. Algunes estan centrades en allò simbòlic o sentimental (família, records…) i d’altres parlen dels motius de la partida (econòmics, manca de seguretat…).

Un cop explorats aquests aspectes i tenint present les obres de diferents artistes, les temàtiques sorgides de la recerca i les entrevistes han estat representades mitjançant objectes, imatges, dibuixos o intervencions que parteixen de l’objecte protagonista: la maleta. Aquest exercici ha ajudat als alumnes a refer les seves idees sobre el llenguatge artístic i sobre el fet migratori i a ser més conscients de la diversitat del seu context.

Al MhiC es presenta una selecció de les maletes artístiques que han preparat acompanyant-les d’una infografia que explica el sentit de l’obra i desenvolupa la temàtica que han treballat.

I en paral·lel, com cada edició del projecte “Migracions”, l’alumnat del cicle d’informàtica treballa en una pàgina web on es podran veure totes les entrevistes que s’han portat a terme i les maletes artístiques exposades al muse

Els nois i les noies de 3r d’ESO de la promoció 2020-2021 de l’IES Barres i Ones preparen a l’aula els materials del projecte educatiu d’enguany. 
Els nois i les noies de 3r d’ESO de la promoció 2020-2021 de l’IES Barres i Ones durant el muntatge expositiu al MhiC. 
Les obres finalitzades dels nois i noies de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones. 

Inaugurem els projectes educatius: 25/02/2021

Els nois de Gedi durant la inauguració del dia 25 de febrer de 2021. 
Visita de los chicos y chicas del IES Barres i Ones – Marzo 2021

El caràcter itinerant i per tant transformatiu de cadascun dels projectes presentats genera una inèrcia. A cada pas, s’inicien nous diàlegs i interaccions, noves mirades i moviments.

El confinament ens va portar a replantejar una exposició, però també en com ens comuniquem i en els conceptes de distància i d’afecte. Aleshores vam iniciar un projecte participatiu que segueix nodrint des de diferents punts geogràfics el MhiC. Una exposició virtual que sota el nom Correspondències de confinament, recull diverses històries d’aquells dies extraordinaris. 

Amb receptes, fotografies, pensaments… així feiem visible un patrimoni amagat i cotidiani que gracias al món virtual podiem crear entre tots i compartir amb tothom. 

Fins l’1 de maig, podeu participar i enviar la vostra història a mhic@sant-adria.net

Malgat la consciencia del terrible món que
ens envolta, fins i tot malgrat la nostra
complicitat silenciosa davant les desgràcies, per
a Erri de Lucca, que encara confia en la condició
sagrada de les paraules, queda la poesia, capaç
de transformar totes les tragèdies de la humanitat en cant.

Fernando Valverde
pròleg de "Només d'anada"
Emory University (2016)

#Mhic  #MakingOfSoloAndata #Nomesdanada

CRÈDITS

MAKING OF NOMÉS D’ANADA. Una exposició en temps de pandèmia.

A cura de LALI BOSCH a partir de l’obra de l’artista PIERO SACCHETTO.

Un projecte de:
Museu de la Vida Rural-Fundació Carulla de l’Espluga de Francolí
Museu de la història de la immigració de Catalunya de Sant Adrià del Besós

Coordinació del projecte educatiu:
Elena Ananiadou – MhiC
Jordi Vilalta – MhiC
Lilianna Marín de Mas – Edició i comunicació
Maria Chatzi – Documentalista
Pere Faura – Actor i coreògraf
Jumón Erra – Actor i director
Equip de professors de 3er de l’ESO – IES Barres i Ones
Paco de Haro – GEDI Coop. De iniciativa Social
Núria Aidelman, Laia Colell, Mònica Rosselló, Agnès Sebastià – A Bao A Qu
Guillem Roma & Alessio Arena – Músics

Amb la col·laboració de:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei de Museus
Diputació de Barcelona. Oficin de Patrimoni Cultural
IES Barres i Ones
GEDI Coop. De iniciativa Social
SPE Kirikú – Cooperativa EDUVIC
Associació A Bao A Qu – Fotografía i Cinema en curs

Direcció del projecte:
Imma Boj – Directora del MhiC

Documental Només d’anada. Equipatges

SÓLO IDA. Equipajes portada

MhiC presenta

Les memòries habiten en els cossos… I des dels cossos surten i ens acompanyen en els nostres camins.

El Museu d’història de la immigració de Catalunya, incorpora en el projecte expositiu “Només anada”, de Lali Bosch i Piero Sacchetto un taller d’expressió corporal i creació visual, que mira cap a les memòries festives d’un grup de joves migrats a Catalunya.

L’assaig recull imatges d’aquestes festes i els seus viatges, per a trobar les seves parades compartides, els seus elements comuns… els espais, les trobades, les abraçades, els colors, els sabors i les músiques.

Exposició virtual. Making of Només anada

*La versió en català aviat estarà també disponible al públic.

Share on twitter
Share on facebook
Share on whatsapp
Share on email

© Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, 2021

GEDI. Coop. Centre L’Illot Grand

Cinematografia: Maria Chatzi

Expressió corporal: Pere Faura, Jumon Erra

Producció web i comunicació: Lilianna Marín de Mas

Coordinació: Elena Ananiadou

Direcció de projecte: Imma Boj

 

Amb el suport de:

Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Servei de Museus, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

Espai Avinyó. Museus (Im)possibles

Imatge amb Logo de l'Espai Avinyó.

MhiC Recomana

‘Museus (Im)possibles’. L’exposició: el que no està vist

Espai Avinyó inicia el cicle Museus (Im)possibles, com a un espai per repensar els relats expositius en relació amb la diversitat cultural i per construir espais alternatius de pedagogia intercultural.

El cicle s’inicia amb una activitat al voltant de l’exposició William Kentridge. El que no està dibuixat organitzada pel CCCB, conduïda per Francisco Godoy Vega, historiadorx de l’art i membre del col·lectiu Ayll.  El conjunt de sessions mira els discursos expositius i la seva relació amb relats colonialistes i la possibilitat de construir una memòria històrica alternativa.

Més informació: BCN Acció Intercultural (enllaç)

Horaris i llocs

Xerrada: dimecres 3 de febrer · 18 h · Plataforma Zoom

Visita a l’exposició: del 4 al 10 de febrer · CCCB

Taller: dimecres 10 de febrer · 17 h · CCCB

Inscripcions i més informació: espaiavinyo@bcn.cat

La xerrada introductòria, la visita a l’exposició i el taller formatiu, va dirigit especialment a artistes, professionals i personal tècnic vinculats amb la creació artística i gestió cultural de la ciutat. Generarem un espai de diàleg i de treball, amb l’objectiu d’identificar algunes claus a tenir en compte a l’hora de visitar, interpretar o muntar exposicions que promoguin narratives transformadores en relació amb la diversitat cultural.

*Cal inscripció prèvia enviant un mail a espaiavinyo@bcn.cat explicant la teva relació amb l’àmbit cultural.

*Places limitades

Ponent:

Francisco Godoy Vega, xilè radicat a Madrid, Doctor en Història de l’Art i Cultura Visual (UAM, 2015). Membre del col·lectiu Ayllu, co-director i docent del Programa Orientat a Pràctiques Subalternes (POPS). Ha estat professor del Departament d’Història i Teoria de l’Art de la UAM (2013-2017) i investigador del MNCARS (2009-2011, 2014-2016).

Ha publicat els llibres de poesia La revolución de las ratas (2013) i La enfermedad del sudaca (2018). Entre les publicacions teòriques es troben Desmentir la falsa división entre Historia y Geografía (2020), La exposición como recolonización (2018), Devuélvannos el oro (ed., 2018), Multitud marica. Activaciones de archivos sexo-disidentes en América Latina (ed., 2018) i No existe sexo sin racialización (ed., 2017).

Només d’anada. Equipatges

Portada del documental del Musu de la immigració, Només d'anada. Equipatges. decembre 2020.

MhiC presenta el tráiler:
Només d’anada. Equipatges

Entre els mesos d’octubre i desembre del 2020 i  dins dels projectes educatius incorporats a l’exposició “Making of. Només d’anada”,  al MhiC hem portat terme un taller d’expressió visual i corporal en el que han participat un grup de set joves migrants del centre GEDI. Coop. L’Illot Gran.

A partir de la idea de LA FESTA, hem viatjat, ballat, parlat, menjat… hem fet silencis i crits, ens hem mirat amb mascaretes i ens hem tocat amb la distància….

Per obrir boca presentem el tràiler del que serà el documental resultat  d’aquest taller, coordinat per Elena Ananiadou, amb treball de coreografia i expressió corporal de Jumon Erra i Pere Faura i producció audiovisual de Maria Chatzi.

I EL 4 DE FEBRER A LES 18.00 HORES

AMB TOTES LES INCERTESES

ENS AGRADARIA MOLT PODER FER AL MHIC LA PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL…

ESPEREM SIGUI POSSIBLE…

US ANEM INFORMANT.

Fitxa

Un ensayo visual que mira los recuerdos de las fiestas como memorias personales y colectivas, parte del bagaje cultural, emocional y de conocimientos de las personas migradas.

El video se ha producido a partir del taller de expresión corporal y visual, realizado durante los meses octubre a diciembre del 2020, con un grupo de jóvenes migrados del centro GEDI. Coop. Centro El Illot Grand. Forma parte de los proyectos educativos de la exposición “Making of. Només d’anada”.

  • Producción: Museo de historia de la inmigración de Cataluña
  • Cinematografía: Maria Chatzi
  • Expresión corporal: Pere Faura, Jumon Erra
  • Coordinación: Elena Ananiadou
  • Con el soporte de: Servei de Museus, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

Històries de vida al MhiC

Maleta de cartó lona amb reblons metàl·lics. Donació Àngels Rozas Lira, juliol 2020.

Correspondències de confinament

La primera donació dins de la nova normalitat.

Arribant a final d’any, des del MhiC hem volgut publicar una donació especial que s’ha fet al llarg del 2020 com a homenatge a les històries de vida, inscrites en aquests objectes…

El divendres 3 de juliol de 2020, dos dies després de la reobertura del MhiC als visitants, ha vingut la Sra. M. Àngels Rozas Liras, a fer una donació al museu de diversos objectes familiars.

M. Àngels és filla d’Eugenio i Consuelo, dues víctimes d’aquest terrible hivern, però van manifestar el seu interès en què el MhiC conserves alguns objectes seus i la seva memòria migratòria. I la seva família portar aquests materials complint les seves voluntats i com homenatge a la seva vida.

OBJECTES CEDITS.

/ Maleta de cartó i lona amb reblons metàl·lics, 1953. És la maleta amb la qual va viatjar Eugenio Rozas per primera vegada a Barcelona.

/ Maleta de cartó color verd, finals dels anys ’60, s. XX. És la maleta que feia servir M. Àngels per anar de colònies. «la seva primera migració…»

/ Vestit de núvia, roba interior, i camisa de dormir, finals dels anys ’50. s. XX. És el vestit amb què es van casar Eugenio i Consuelo.

 

TEXT FAMILIAR.

Eugenio Rozas y Consuelo Liras coincidían en muchas cosas. El mismo segundo apellido, Martínez, el mismo pueblo natal, Nava de Roa, y el mismo año de nacimiento, 1931. Menos de un mes separaba sus nacimientos, y después de una larga vida en común, menos de un mes ha separado sus decesos: los dos han muerto en el mes de marzo de 2020, a Eugenio se lo ha llevado el Covid-19, y a Consuelo otras dolencias. Lo que no han compartido es el nicho familiar de la manera que esperaban, pues la incineración de Eugenio se produjo en  soledad por imperativos legales, y a la de Consuelo sólo pudieron asistir tres de sus cuatro hijos.

Pero antes de todo esto, la família había sentido el deseo de donar objetos concretos, objetos simbólicos del ámbito familiar, incalificables fuera del recuerdo y de la dignidad de su preservación, a las colecciones que custodia el MhiC.Son una pequeña muestra del legado de las migraciones interiores del siglo XX. Testimonios de vida, de afanes, de sueños, de relaciones, encarnados en dos maletas y un vestido. Recuerdo y dignidad.

Con 22 años, Eugenio cogió el tren en tierras burgalesas, un tren con nombre propio: el Shangai, que proveniente de la Coruña llegaba a Barcelona en un trayecto de unas 55 horas. Hablamos de la década de los cincuenta. La que sería su mujer había emprendido el viaje con apenas 14 años. Ya instalados en Barcelona, tras varias peripecias, Consuelo se vería sirviendo en una casa de burgueses, y Eugenio acabaría encontrando la que sería su profesión durante largos años, conductor de autobuses.

A Consuelo le faltaba lo que tiene todo obrero en la ciudad: un hogar al que regresar después del trabajo. Por ello, dedicó muchos días de asueto (el único día libre semanal que se ofrecía al personal de servicio) a asistir a clases de costura, donde con infinita paciencia y la ayuda inapreciable de su maestra (y siempre bajo las disposiciones del afamado sistema Martí), acabaría terminando su vestido de novia.

Eugenio, por su parte, acabaría recorriendo varias líneas de bus, especialmente la 42 (Plaza Catalunya-Buen Pastor) y la 41 (Besós-Calvo Sotelo). En el Besós de Barcelona se ubicaba el domicilio conyugal.

Y pasó el tiempo, y fueron naciendo y creciendo los hijos, y una de ellas, Mª Angeles, portavoz de la família en esta donación, nos ha traído la maleta con la cual iba de colonias escolares desde su escuela del barrio del Clot hasta un internado de La Roca, cercano a Cardedeu, desocupado en verano y que acogía a niños de escuelas metropolitanas en época estival.

 

El MhiC s’enorgulleix de conservar la memòria migratòria de moltes famílies que com la de la Mª Àngels, al llarg dels anys han anat portant les seves maletes carregades d’històries que ens ajuden a entendre i valorar els processos migratoris.

Volem – en aquest final d’any- retre homenatge  a la família Rozas Liras i també a totes aquelles persones grans que ens regalen la seva presència al museu, el seu testimoni i la seva experiència. I sense les quals no tindria sentit el MhiC.

Vestit de núvia. La primera donació després del confinament, juliol 2020.
Vestit de núvia. La primera donació després del confinament, juliol 2020.
Maleta de cartró de color verd. Donació Àngels Rozas Liras, juliol 2020
Maleta de cartró de color verd. Donació Àngels Rozas Liras, juliol 2020
Fotografia del casament de Eugenio i Consuelo Rozas Liras, finals dels anys 50'. Donació juliol 2020.
Fotografia del casament de Eugenio i Consuelo Rozas Liras, finals dels anys 50'. Donació juliol 2020.

Calendari de Nadal 2020

Calendari Nadal MhiC 2020.

De todo quedaron tres cosas. La certeza de que estaba siempre comenzando. La certeza de que había que seguir. Y la certeza de que sería interrumpido.

Fernando Pessoa

El museu romandrà tancat els següents dies de Nadal:

  • 24,25,26 i 27 de desembre i

  • 1 i 2 de gener.


    Tornem el 4 de gener amb moltes ganes de veure al nostre públic i seguir amb els nostres projectes. Mentrestant, tota la felicitat i els nostres millors desitjos.

    Cuideu-vos molt.