Documental Cartas Mojadas (2020), de Paula Palacios

Documental Cartas Mojadas, 2020. Fotografia de persones refugiades mirant el mar, des d'una barc. Paula Palacios

MhiC Recomana

Cartas Mojadas, dirigit per Paula Palacios i produït per Isabel Coixet i Morada Films, s’ha estrenat aquest divendres 9/10. El documental segueix Open Arms en una de les seves missions i il·lustra la travessia migratòria del mar Mediterrani cap a Europa i la realitat de l’arribada.

Sinopsi: Milers de persones han creuat el Mediterrani aquests anys tractant d’aconseguir Europa. ‘Cartas mojadas’ compte, a través d’una veu misteriosa des del fons del mar, l’epopeia més tràgica de la nostra història contemporània. Seguint cartes escrites, de mares a fills, la veu acompanya al vaixell de l’ONG Open Arms, en la seva missió més dramàtica, lluitant per a salvar a 550 persones del naufragi. Oblidant-nos de què es tracta dúna història real, la situació empitjora quan la pel·lícula ens porta a bord dún vaixell de guardacostes libi i ens trasllada a un dels llocs més perillosos del món a Líbia, on es maltracta i esclavitza a éssers humans.

Premi del Públic al Festival de Màlaga 2020.

Pàgina web de La Morada.

Pàgina wed de Open Arms.

Wanjiku o el somni de l’educació

Retalls de la llibreta de Lali Bosch

Article d’Eulàlia Bosch
Setembre 2020

En un moment del seu discurs d’acceptació del Premi Internacional

Catalunya, Ngugi wa Thiongo va dir: “La meva mare, el nom de la

qual era Wanjiku, mai no va anar a escola. No sabia llegir ni escriure,

però va ser ella qui em va enviar a mi a escola. Va ser la mare

Wanjiku qui em va inculcar el somni de l’educació”.

 

M’agradaria seguir transcrivint aquest discurs que l’escriptor kenyà va

pronunciar en kikuiu, la seva llengua materna—que la organització

del premi ens oferia subtitulada al català—, perquè cadascuna de les

seves observacions mereixen una lenta reflexió posterior.

 

M’agradaria, per exemple, comentar el que em va suggerir sentir-li

dir que ”el monolingüisme és el monòxid de carboni de les cultures,

mentre que el multilingüisme és l’oxigen per a elles”.

 

M’agradaria també seguir la seva idea del lligam directe de la mare

amb la llengua materna quan deia: “Mare Wanjiku, on sigui que

descansa la teva ànima, et prego que em perdonis per tots els anys

que vaig abandonar la llengua que em vas donar al néixer, la llengua

en la qual em cantaves cançons de bressol i m’explicaves històries

que m’omplien el cor d’emoció. He tornat a casa: he abraçat la meva

llengua materna…”

 

I m’agradaria especialment aturar-me en aquest punt, quan la seva

veu d’home vell va esdevenir poema musicat i se li escapava el

cantar: “El fill pròdig ha tornat / he vagat molt/ ara me’n penedeixo /

deixo enrere tota la rebel·lia / torno a casa de seguida / deixa’m

tornar a tu/ deixa’m parar de vagar/ et suplico que m’acullis / sí,

mare Wanjiku, he tornat a tu i accepto aquest meravellós premi en

nom teu.”

 

M’agradaria fins i tot seguir el seu elogi dels traductors i traductores

que creen els ponts entre les cultures i fan grans les nostres

tradicions culturals, sense que importi quin sigui el nombre de

parlants d’una llengua concreta.

 

Però, si m’he assegut a escriure aquest article ha estat per l’impacte

que em va causar sentir les paraules amb les quals va descriure

l’actitud amorosa de la seva mare: “ella em va inculcar el somni de

l’educació”.

 

“Inculcar un somni” em va portar alhora a la pagesa que planta una

llavor i a la mirada atenta de qualsevol que es perdi en la

contemplació del cel en una d’aquestes nits d’estiu plena d’estrelles

per tot arreu.

“El somni de l’educació” va ser ja el tro que segueix al llamp.

L’educació, aquest concepte en boca de tothom ara mateix però de

significació tan indefinida, trobava per fi un espai propi. L’educació és

un somni. És un desig. És l’aspiració d’una mare embarassada que

contribueix, conscient i pacient, a l’arribada del futur. La mare que

medita sobre tot allò que ella no ha tingut, però pel que sent una

gran curiositat.

 

L’escriptor volca en un sol verb, inculcar, aquesta quantitat ingent

d’accions quotidianes que defineixen el fer de la seva mare mentre ell

és un nen que creix al seu costat. Inculcar és una forma de

transmissió adequada al desig de perpetuar allò que més es valora.

Inculcar un somni. Sembla que no es pugui anar més enllà. Però es

pot: inculcar el somni de l’educació és ja l’obertura d’un univers

infinit ple de tots els colors i de totes les textures. És l’entrada

mateixa a la humanitat dels humans.

 

Aquests dies, el món sencer debat la tornada a l’escola de nenes i

nens, de joves que porten mesos dispersos entre soledat i pantalles,

d’estudiants d’universitat que s’entrenen a canviar d’hàbits

d’aprenentatge. A tot arreu es parla de la necessitat de tornar a les

aules. Molts aspectes pràctics d’aquesta reobertura omplen els debats,

sens dubte necessaris, de les darreres setmanes.

 

Però potser per fer-ho cal també recordar, amb la mateixa intensitat,

de què parlem quan parlem d’educació. Ara mateix, obrir les escoles,

per alguns, vol dir simplement permetre als adults desenvolupar la

seva vida laboral sense entrebancs; altres esperen que els programes

curriculars es reprenguin el més aviat millor per assegurar que es

puguin superar tot tipus de proves; encara d’altres esperen veure

com els canvis produïts en la vida social des de la primavera passada

influiran en l’escolarització i les seves coordenades més tradicionals…

 

És en aquest moment tan confús en el qual l’educació està en boca

de tothom que un poeta kenyà, parlant de la seva mare sense estudis, 

dona forma a l’expressió: “inculcar el somni de l’educació”.

 

Podria aquesta petita frase il·luminar alguns dels camins de connexió

entre les aules presencials que estan a punt d’obrir les portes i el

cúmul d’arxius patrimonials que el confinament ens ha fet descobrir?

 

Lliçons de científics il·lustres, concerts, representacions de teatre,

pel·lícules, visites guiades a centres museístics, debats i lectures de

tota mena… Tot allò que les institucions culturals ens han deixat

veure i que nosaltres hem rebut a les nostres pantalles com a formes

d’educació permanent, no tenen a veure amb l’educació com a

somni?

 

Si penséssim l’educació com un somni que cal inculcar no ens

adonaríem amb major facilitat que l’educació és un àmbit de contorn

canviant que cal anar adequant a les noves condicions de vida i que,

per fer-ho, ens cal tornar una i altra vegada a revisar la història

humana que ens ha precedit?

 

Fins i tot per aquelles persones que trobin excessivament poètica

aquesta idea de l’educació com a somni, podran descartar-la sense

veure’s obligats a plantejar-se per què és tan important tornar a obrir

els centres educatius el més aviat millor?

 

Vull agrair de tot cor a Ngugi wa Thiongo el seu discurs i, sobre tot, a

la seva mare Wanjiku que va saber fer allò que tantes de nosaltres 

voldríem saber fer i no sempre ens en sortim.

Mural “Anacronismes” a la Biblioteca de Sant Adrià de Besòs

Fotografia del mural Anacronismes, de l'artista grec Reb, a la Biblioteca de Sant Adrià de Besòs.

Projecte de creació mural a la Biblioteca de Sant Adrià de Besòs ret homenatge a la història del municipi i a la seva gent.

“Anacronisme” del grec ἀνά  i χρόνος: Error consistent en confondre époques o situar alguna cosa fora de la seva época.
 
Carrers que ara es comuniquen entre si i amb altres llocs. Un “Passador” amb una nena a sobre mentre ella juga amb una papallona, la seva mare que mira cap a la ciutat i cap al futur, simbolitzat per un obrer que el construeix.
 
Tots al davant del Polidor, l’antiga fàbrica de vinils que ara propaga coneixement i cultura.

Els llibres, que de manera surreal volen com ocells, ens recorden que l’educació és l’element sempre present sense el qual no podríem ser el que som avui dia. Aquesta obra pretén fer estèticament més agradable un dels principals espais culturals de la ciutat, alhora que recordar a futures generacions l’ambient viscut a Sant Adrià i la seva història.

Reb, artista muralista, és l’autor d’aquest projecte de creació mural que neix d’un procés participatiu iniciat al mes de març de 2019. Allí es van recollir idees, suggeriments, fotografies antigues i documentació aportada per L’Agrupació Fotogràfica, Arxiu Històric, la Biblioteca i l’Ajuntament de Sant Adrià.

Un projecte realitzat per l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’Associació El Generador Art i Creació Cultural i l’artista internacional Reb.

 

Més informació de l’artista

Reb és artista muralista que viu entre Barcelona i Grècia. La seva visió estètica i tècnica és una barreja d’estils, amb influències dels mestres de la pintura clàssica, la il·lustració i el còmic. De mentalitat grafiter, té la imaginació d’un dissenyador gràfic i la percepció d’un tatuador. Ha deixat les seves obres en edificis de ciutats com Tessalònica, Atenes, Londres, Berlín, París, Zagreb, Dresden, Wiesbaden, Stockholm, Munic i Barcelona.

REB , Vassilis Rebelos:  FacebookInstagramWebDigerible

Casa Asia, e-Dialogues “Pierre Gonnord: Asian Portraits”

Cartell d'activitat de e-Dialogues “Pierre Gonnord Asian Portraits”

MhiC Recomana

Activitat de Casa Asia, e-Dialogues
Pierre Gonnord: Asian Portraits

La nova sessió del programa de Casa Asia, e-Dialogues, tindrà lloc aquest dijous, 9 de juliol,  en línia.

En aquesta dotzena trobada està convidat l’artista Pierre Gonnord, l’autor de la imatge de l’Asian Film Festival Barcelona 2020, per parlar de les seves narratives fotogràfiques.

Pierre Gonnord es pot considerar com un dels fotògrafs que ha reinventat el retrat en les tres últimes dècades, incorporant en la seva obra la llarga tradició d’aquest gènere a la història de la pintura des del Renaixement fins al present.

Els seus models són figures reals que ell individualitza reivindicant la singularitat que transparenten d’alguna manera els seus trets més característics. Això ho aconsegueix mitjançant el recurs des primers plans i de la il·luminació, que projecta a la cara retallat sovint sobre aquests fons negres tan profunds intensificant els contrastos. L’expressió dels seus retrats potència tant la seva personalitat com l’atracció que aquells exerceixen sobre la mirada dels qui els observen. Pierre Gonnord explicarà el seu viatge al Japó i la sèrie que va realitzar en aquest país durant la seva estada, a l’igual que la influència que aquest ha tingut en el seu treball posterior, ja que la seva trajectòria des de llavors no deixa d’estar marcada per aquest destí temporal, en el que va començar per explorar l’entorn i identificar el lloc on es trobava.”

Ponents:
Pierre Gonnord, fotògraf i artista

Menene Gras Balaguer, directora de Cultura i Exposicions de Casa Àsia.

Detalls de l’activitat

Dijous 09/07/2020, a les 18.00h

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia. 

Online. 24 hores abans de l’acte les persones inscrites rebran la informació necessària per accedir.

Organitza: Casa Asia, amb la col·laboració Galería Juana de Aizpuru (Madrid) 

Clica aquí per a més informació en la web de Casa Asia.  

Accedir a l’enllaç d’inscripcions 

Taula de Ciutadania i Immigració. Campanya per a la regularització

Manifest de la Camanya per a la regularització. Taula de Ciutadania i immigració. 06_2020

MhiC comparteix

Declaració de la Taula de Ciutadania i Immigració en defensa d’un procés de regularització administrativa de les persones immigrades que viuen a Catalunya.

“La Taula de Ciutadania i Immigració ha iniciat una campanya a favor de la regularització de les persones que viuen a Catalunya, amb un doble objectiu: 

  • Garantir la plena ciutadania, és a dir, l’accés a drets i el compliment de deures, en un context social complex i especialment dur com és l’actual, de recuperació de la societat catalana després de la crisi sanitària global. 
  • Conscienciar a la població catalana de la necessitat de comptar amb la contribució de les persones migrades: per la seva trajectòria i capacitat i, sobretot, per l’enorme contribució que fan i faran al nostre mercat de treball i productiu.

Per tot això, les entitats de la Taula han consensuat un text, perquè tant les entitats com particulars que creguin que és el moment d’actuar i fer un pas endavant amb la regularització, lluitar a diferents nivells competencials per garantir la dignitat i igualtat de totes les persones.”

Més informació, Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Manifest de la campanya a favor de la regularització

Entitats que donen suport a la Declaració (fins 28/06/2020)

Formulari d’adhesions al manifest Campanya per a la Regularització.

 

Espais i jardins del MhiC

Vista del edifici i dels jardins del MhiC. Reobertura post-coronavirus.

Un museu sota el cel 

MhiC torna a obrir les seves portes i el seu jardí al públic des de l’1 de juliol.

Després del confinament, el museu obre de nou, mantenint al seu horari d’estiu. 

Es poden gaudir:

  • L’exposició Només d’anada, que estarà al museu fins al 30 de juliol.
  • Les exposicions permanents, part de les quals estan a l’exterior de la seu del museu. 
  • El jardí del MhiC, més florit que mai!

El Museu estarà obert al públic des de l’1 de juliol, tots els matins de dimarts a dissabtes entre les 10h i les 14h, i les tardes de dimarts i dijous entre les 17h i les 20h.

Cal portar mascareta i guardar la distància de seguretat. 

Us hi esperem!

Espai Migrar
Detall de la frontera de l'Espai Migrar
al jardí del MhiC
El Sevillano i les flors
Les antigues palmeres
paissatge del museu

Fotos: Núria i Elena 

Exposició en video: Refugiades de Lluny i de Prop

Cartell de l'exposició refugiades de lluny i de prop

Refugiades de Lluny i de Prop.
Barcelona – Elna. Alep – Mafraq.

En el marc de la commemoració del Dia Internacional dels Refugiats, el MhiC recomana l’exposició en vídeo “Barcelona-Elna. Alep-Mafraq. Refugiades de Lluny i de prop”, de l’Associació Catalana per la Pau. 

MhiC va acollir l’exposició temporal ” Refugiades de Lluny i de Prop” durant el període del 24 de febrer fins el 29 de març de 2018. Avui amb motiu del Dia Internacional del Refugiats 2020, compartim l’exposició en video. 

El video s’ofereix a través de la web del Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau, de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i és una producció de Andrés Pino. 

 

Descripció

La mostra és una iniciativa de l’Associació Catalana per la Pau i pretén establir un diàleg entre dos episodis de cooperació internacional separats per gairebé vuitanta anys i 4.000 quilòmetres.

Històries de fronteres i de supervivència. Però, sobretot, de solidaritat i d’apoderament.

Barcelona-Elna. Alep-Mafraq

L’any 1939, centenars de milers de persones van fugir de la Guerra civil espanyola camí cap a França. A l’actualitat, el conflicte a Síria ha suposat que des de 2011 més de 5 milions de persones hagin hagut d’abandonar casa seva.

A les acaballes del conflicte espanyol i en una petita localitat del sud francès, la infermera Elisabeth Eidenbenz va idear un espai on les dones poguessin donar a llum i criar els seus nadons en condicions de pau, lluny dels inhòspits i terribles camps de refugiats. Naixia així la Maternitat Suïssa d’Elna.

Avui, associacions com Arab Women Organisation, amb la col·laboració de socis internacionals com l’Associació Catalana per la Pau, treballen per guarir les ferides de les refugiades sirianes a Jordània, oferint-los el dret de reprendre les seves vides.

Unes i altres comparteixen moltes coses. Són dones que fugen de la barbàrie, de l’horror, de l’arbitrarietat i de la indefensió. Unes i altres són alhora les protagonistes de dos exercicis de solidaritat internacional centrats a retornar la dignitat a qui ha perdut casa seva i el país, però també la confiança per tirar endavant.

L’exposició és una iniciativa de de l’Associació Catalana per la Pau, amb la col·laboració de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO, l’Associació Catalunya-Líban i Arab Women Organization.

Museus i Covid-19

DIM 2020 Generalitat de Catalunya, Servei de Museus

Els museus davant de la pandèmia.

Com està canviant el context pels professionals i pels públics dels museus?
Quins recursos s’estan potenciant com a resposta?

Generalitat de Catalunya

COVID-19. Recursos i informació per al sector museístic

El confinament derivat de la pandèmia de la COVID-19 està tenint afectacions en l’activitat cultural, social i econòmica de tot el sector museístic. En aquest apartat us facilitem informació que us pot ser d’utilitat en aquest nou i canviant context.

https://cultura.gencat.cat/ca/temes/museus/ 

 

El Observatorio de Museos de España

Los museos ante el coronavirus, Encuestas y estudios que se están haciendo, específicos para museos y para sus profesionales.

http://ww.culturaydeporte.gob.es/observatorio-museos-espana/museos-coronavirus.html

 

Visitmuseum

El patrimoni cultural i artístic dels museus de Catalunya en línea,al Visitmuseum!

Podeu escoltar des de la web les audioguies disponibles, en diversos idiomes (català, occità aranès, castellà, anglès i francès).

https://visitmuseum.gencat.cat/ca/

Servei de Museus 

En el marc del Dia Internacional dels Museus 2020, el Departament de Cultura organitza aquest cicle de cinc converses virtuals en què professionals dels museus i d’altres àmbits de la societat reflexionaran sobre el rol que poden jugar els museus en el nou context generat per crisi sanitària de la COVID-19. 19 i 20 de maig.

Programa sencer: http://patrimoni.gencat.cat/ca/dim2020/professionals

Memòries d’una pandèmia

Nen i nenes dibuixant "Tot anirà bé" durant la quarentena.

#ArxivemlaCovid19.
Campanya de recollida de materials per testimoniar la COVID-19

Els museus que formen part de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya i de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya – entre les quals, el MhiC- hem iniciat una campanya per recollir materials que ens puguin donar referències patrimonials del que ha significat la pandèmia.

COMUNICAT DE PREMSA

“Memòries d’una pandèmia” és un projecte comú entre 22 museus catalans amb la finalitat de preservar els testimonis de la memòria oral, escrita, audiovisual i material del pas la COVID-19 pel nostre país.

La campanya està adreçada a la societat en general, des de la ciutadania a empreses, representants de col·lectius ciutadans, autoritats públiques, institucions, ONGs o associacions de tot tipus.

Es pot participar en la campanya aportant fotografies, vídeos, missatges de veu, documents i objectes dels temes més diversos. Per exemple, cartells de ‘Tancat per COVID-19’; dibuixos o altres materials elaborats individualment o col·lectiva; objectes domèstics; nous productes creats per empreses o la indústria per fer front a la pandèmia; obres d’art a l’espai públic.

En el futur, aquesta iniciativa es coordinarà amb els arxius comarcals de referència per a cada museu participant per tal de treballar de manera conjunta i complementària.

Molts d’ells estan participant en el projecte #ArxivemlaCovid19.

https://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Memories-duna-pandemia

Al MhiC ja hem iniciat el nostre projecte i convidem als usuaris a contactar amb : mhic@sant-adria.net per enviar els seus materials.

Una primera mostra està ja inclosa a l’exposició virtual, Correspondències del confinament.

Construïm la col·lecció del MhiC.

SETMANA DE SANT JORDI #mhicllibres

Setmana de Sant Jordi al MhiC

DIA DE SANT JORDI. Els amics i les amigues del MhiC recomanen llibres

Si voleu recomanar-nos llibres i altres lectures, escriviu-nos al mhic@sant-adria.net

POemes escollits John Berger

La poesia de John Berger, com si busqués fer justícia, emmarca tot allò que tenen d’extraordinari les vides dels més humils. I, a partir d’aquí, amb una mirada nítida i intensíssima, dedica els seus versos a l’amor i a la guerra, a la història i a la memòria, a l’emigració i a la immigració, a l’art i a la política, però torna sempre a la vida rural.

TÍTOL POEMES ESCOLLITS

AUTOR BERGER, JOHN

ISBN 9788416987498

DATA DE PUBLICACIÓ 01/05/2019

EDITORIAL EDICIONS DE 1984

COL·LECCIÓ 1984POESIA

TÍTOL ASILO Y REFUGIO EN TIEMPOS DE GUERRA CONTRA LA INMIGRACIÓN

AUTOR MORAES MENA, NATALIA

ISBN 9788490977132

EDITORIAL LIBROS DE LA CATARATA

Vivimos tiempos de guerra contra la inmigración. Cuando hablamos de inmigrantes y refugiados lo hacemos con metáforas bélicas: “oleada”, “avalancha”, “asalto a nuestras costas”, “ataque sin precedentes”, “invasión”… Palabras hostiles que definen y legitiman políticas orientadas al cierre de fronteras, la construcción de muros, la externalización del control migratorio, la eliminación de las operaciones de rescate marítimo por parte de los Estados europeos, el cierre de puertos o el bloqueo a los barcos de ayuda humanitaria, la criminalización de la solidaridad y la detención y el internamiento de los migrantes. Mientras tanto, miles de personas que huyen de la guerra, de catástrofes ambientales, de la violencia y la persecución, siguen buscando protección. El objetivo de esta obra es acercar a un público amplio algunas cuestiones sobre la situación del asilo y refugio en este contexto.

Asilio-y-refugio-en-tiempos-de-guerra-Morales-Mena
Yo-charnego-javier-lópez-menacho

TÍTOL YO, CHARNEGO

AUTOR LOPEZ MENACHO, JAVIER

ISBN : 9788490979075

DATA DE PUBLICACIÓ 2020

EDITORIAL CATARATA

Qui és el “charnego”? Jordi Pujol va anar tan lluny com per dir que era un home poc fet, ignorant, algú que, per la força del nombre va arribar o dominat, sens dubte destruiria Catalunya. Afirmacions que semblen impossibles avui, prediccions apocalíptiques que s’han quedat en les històries de terror. Catalunya és charnega. 70%dels seus habitants (o dels seus pares) provenen d’altres comunitats. Els seus 25 cognoms més comuns no són Grimau, ni Puigvert, ni Rocamora, sinó García, Martínez i López. Charnego és una paraula tan fronterera com només ella ho pot ser. Sorgeix del trànsit i és sinònim de desarrelament, dolor o oblit, però també adaptació, record o llibertat.

TÍTOL LES ALTRES CATALANES

AUTOR: MARGARIDA CASTELLANO

ISBN 9788416789993

DATA DE PUBLICACIÓ 01/04/2018

EDITORIAL TRES I QUATRE

Els moviments migratoris que han travessat el segle XX han donat lloc en la literatura catalana a un seguit de textos singulars, nous, potser inesperats. Textos que formen part d’un cos d’escrits que ens recorda que les identitats són múltiples i que a les escletxes d’allò que és hegemònic sorgeixen aportacions culturals, socials i de gènere, que ens ajuden a entendre millor les noves textures de la societat. Amb aquest assaig es presenta l’obra de quatre escriptores catalanes d’origen immigrant que, mitjançant els seus escrits autobiogràfics, amplien el significat de la identitat catalana al segle XXI. Es tracta d’unes novel·les que comparteixen arrels amb la literatura postcolonial i que ens parlen d’espais fronterers i processos d’hibridació. De la mà d’Agnès Agboton, Asha Miró, Laila Karrouch i Najat El Hachmi ens endinsarem en els processos de construcció de la identitat des d’un punt de vist femení, transnacional i multicultural.

TÍTOL LES ALTRES CATALANES AUTOR: MARGARIDA CASTELLANO ISBN 9788416789993 DATA DE PUBLICACIÓ 01/04/2018 EDITORIAL TRES I QUATRE Els moviments migratoris que han travessat el segle XX han donat lloc en la literatura catalana a un seguit de textos singulars, nous, potser inesperats. Textos que formen part d’un cos d’escrits que ens recorda que les identitats són múltiples i que a les escletxes d’allò que és hegemònic sorgeixen aportacions culturals, socials i de gènere, que ens ajuden a entendre millor les noves textures de la societat. Amb aquest assaig es presenta l’obra de quatre escriptores catalanes d’origen immigrant que, mitjançant els seus escrits autobiogràfics, amplien el significat de la identitat catalana al segle XXI. Es tracta d’unes novel·les que comparteixen arrels amb la literatura postcolonial i que ens parlen d’espais fronterers i processos d’hibridació. De la mà d’Agnès Agboton, Asha Miró, Laila Karrouch i Najat El Hachmi ens endinsarem en els processos de construcció de la identitat des d’un punt de vist femení, transnacional i multicultural.

TÍTOL DEMOGRAFÍA Y POSVERDAD

AUTOR ANDREU DOMINGO

ISBN 9788498888584

EDITORIAL: Icaria 2018

En aquest volum es poden trobar diferents mostres de l’ús distorsionat de la demografia, referides unes quantes vegades a l’evolució mundial, d’altres, concretament a l’espanyol. Aquests exemples es presenten en deu capítols, cadascun preparat per reconeguts demògrafs i demògrafs, on el lector reconeixerà els temes i prejudicis més freqüents sobre la població: creixement, demografia històrica, fertilitat, Unió de parelles i ruptura, envelliment demogràfic, generacions i sistema de pensions, Migracions internacionals i diversitat , refugiats i la crisi migratòria a Europa, i projeccions poblacionals.

D’interès tant per a l’especialista com per a un públic molt més ampli i preocupat per l’evolució de la població i el canvi social, és també una reivindicació de la demografia, com a eina per combatre l’indignitat del que coneixem com a Posverdad.

demografia-y-posverdad-Andreu-Domingo-190x300

TÍTOL MIGRANTS

AUTOR ALTARRIBA EDUARD

ISBN 9788417178581

DATA DE PUBLICACIÓ 29/01/2020

EDITORIAL BANG EDICIONES

Migrants-Altarrica-Eduard

TÍTOL MIGRANTS

AUTOR WATANABE, ISSA

ISBN 9788494990458

DATA DE PUBLICACIÓ 01/10/2019

EDITORIAL LIBROS DEL ZORRO ROJO

Migrants-Altarrica-Eduard