L’Amnistia Internacional sobre la condemna d’Alba Daurada

Getty images. Aministia Internacional.

Comunicat de l’Amnistia Internacional 07/10/2020

Grècia: la condemna a membres d’Alba Daurada envia un clar missatge contra la política de demonització a Europa

Un tribunal d’Atenes ha condemnat avui set dirigents del partit d’extrema dreta Alba Daurada per ser responsables de dirigir una organització criminal, i ha condemnat 11 exmembres del Parlament pel mateix partit per participar en una organització criminal.

El director d’Amnistia Internacional per a Europa, Nils Muižnieks, ha declarat:

“Aquesta condemna envia un clar missatge als grups polítics amb agendes agressives contra les persones migrants i els drets humans a Grècia i a tot Europa que l’activitat criminal violenta i racista -ja sigui perpetrada per individus al carrer o per membres del parlament- no quedarà impune”.

“Les activitats Alba Daurada van posar de manifest una esquerda que existeix no només dins de la societat grega, sinó a tot Europa i més enllà. La sentència històrica d’avui és un reconeixement de l’amenaça sistèmica que representa per a les nostres societats un grup violent i racista, i un compromís que no s’ha de permetre que aquesta amenaça continuï”.

“Aquesta condemna és el primer pas per fer justícia a les víctimes dels crims d’odi i els atacs discriminatoris i ha de servir com un dur recordatori dels perills de demonitzar i convertir en bocs expiatoris poblacions senceres. Esperem que aquest judici marqui un punt d’inflexió per dissuadir la violència racista i els crims d’odi en el futur”.

Informació addicional

Set anys després de l’assassinat del cantant antifeixista Pavlos Fyssas a Keratsini, i cinc anys i mig després del començament del judici d’Alba Daurada, un tribunal de tres membres a Atenes ha emès un veredicte històric.

La sentència declara als set membres del consell polític d’Alba Daurada, incloent al seu líder Nikos Michaloliakos, culpables de dirigir una organització criminal. El tribunal també troba culpable de participar en una organització criminal 11 exdiputats d’Alba Daurada.

El tribunal també ha declareat al membre d’Alba Daurada Giorgos Roupakias culpable de l’assassinat del cantant antifeixista Pavlos Fyssas i altres nou acusats per ser còmplices d’assassinat. El tribunal també ha declarat tres acusats culpables de l’intent d’assassinat del pescador egipci Abouzid Embarak i a quatre acusats culpables de lesions greus contra tres membres del sindicat PAME.

Els observadors d’Amnistia Internacional han estat presents avui en el judici i han estat testimonis de l’ús indiscriminat de gas lacrimògenper part de la policia antiavalots contra milers de manifestants pacífics reunits enfront del Tribunal d’Apel·lacions d’Atenes.

Enllaç: http://www.amnistiacatalunya.org/en-que-treballem/noticies-dactualitat/noticies-dactualitat/articulo/grecia-la-condemna-a-membres-dalba-daurada-envia-un-clar-missatge-contra-la-politica-de-demonizacion-a-tot-europa

Wanjiku o el somni de l’educació

Retalls de la llibreta de Lali Bosch

Article d’Eulàlia Bosch
Setembre 2020

En un moment del seu discurs d’acceptació del Premi Internacional

Catalunya, Ngugi wa Thiongo va dir: “La meva mare, el nom de la

qual era Wanjiku, mai no va anar a escola. No sabia llegir ni escriure,

però va ser ella qui em va enviar a mi a escola. Va ser la mare

Wanjiku qui em va inculcar el somni de l’educació”.

 

M’agradaria seguir transcrivint aquest discurs que l’escriptor kenyà va

pronunciar en kikuiu, la seva llengua materna—que la organització

del premi ens oferia subtitulada al català—, perquè cadascuna de les

seves observacions mereixen una lenta reflexió posterior.

 

M’agradaria, per exemple, comentar el que em va suggerir sentir-li

dir que ”el monolingüisme és el monòxid de carboni de les cultures,

mentre que el multilingüisme és l’oxigen per a elles”.

 

M’agradaria també seguir la seva idea del lligam directe de la mare

amb la llengua materna quan deia: “Mare Wanjiku, on sigui que

descansa la teva ànima, et prego que em perdonis per tots els anys

que vaig abandonar la llengua que em vas donar al néixer, la llengua

en la qual em cantaves cançons de bressol i m’explicaves històries

que m’omplien el cor d’emoció. He tornat a casa: he abraçat la meva

llengua materna…”

 

I m’agradaria especialment aturar-me en aquest punt, quan la seva

veu d’home vell va esdevenir poema musicat i se li escapava el

cantar: “El fill pròdig ha tornat / he vagat molt/ ara me’n penedeixo /

deixo enrere tota la rebel·lia / torno a casa de seguida / deixa’m

tornar a tu/ deixa’m parar de vagar/ et suplico que m’acullis / sí,

mare Wanjiku, he tornat a tu i accepto aquest meravellós premi en

nom teu.”

 

M’agradaria fins i tot seguir el seu elogi dels traductors i traductores

que creen els ponts entre les cultures i fan grans les nostres

tradicions culturals, sense que importi quin sigui el nombre de

parlants d’una llengua concreta.

 

Però, si m’he assegut a escriure aquest article ha estat per l’impacte

que em va causar sentir les paraules amb les quals va descriure

l’actitud amorosa de la seva mare: “ella em va inculcar el somni de

l’educació”.

 

“Inculcar un somni” em va portar alhora a la pagesa que planta una

llavor i a la mirada atenta de qualsevol que es perdi en la

contemplació del cel en una d’aquestes nits d’estiu plena d’estrelles

per tot arreu.

“El somni de l’educació” va ser ja el tro que segueix al llamp.

L’educació, aquest concepte en boca de tothom ara mateix però de

significació tan indefinida, trobava per fi un espai propi. L’educació és

un somni. És un desig. És l’aspiració d’una mare embarassada que

contribueix, conscient i pacient, a l’arribada del futur. La mare que

medita sobre tot allò que ella no ha tingut, però pel que sent una

gran curiositat.

 

L’escriptor volca en un sol verb, inculcar, aquesta quantitat ingent

d’accions quotidianes que defineixen el fer de la seva mare mentre ell

és un nen que creix al seu costat. Inculcar és una forma de

transmissió adequada al desig de perpetuar allò que més es valora.

Inculcar un somni. Sembla que no es pugui anar més enllà. Però es

pot: inculcar el somni de l’educació és ja l’obertura d’un univers

infinit ple de tots els colors i de totes les textures. És l’entrada

mateixa a la humanitat dels humans.

 

Aquests dies, el món sencer debat la tornada a l’escola de nenes i

nens, de joves que porten mesos dispersos entre soledat i pantalles,

d’estudiants d’universitat que s’entrenen a canviar d’hàbits

d’aprenentatge. A tot arreu es parla de la necessitat de tornar a les

aules. Molts aspectes pràctics d’aquesta reobertura omplen els debats,

sens dubte necessaris, de les darreres setmanes.

 

Però potser per fer-ho cal també recordar, amb la mateixa intensitat,

de què parlem quan parlem d’educació. Ara mateix, obrir les escoles,

per alguns, vol dir simplement permetre als adults desenvolupar la

seva vida laboral sense entrebancs; altres esperen que els programes

curriculars es reprenguin el més aviat millor per assegurar que es

puguin superar tot tipus de proves; encara d’altres esperen veure

com els canvis produïts en la vida social des de la primavera passada

influiran en l’escolarització i les seves coordenades més tradicionals…

 

És en aquest moment tan confús en el qual l’educació està en boca

de tothom que un poeta kenyà, parlant de la seva mare sense estudis, 

dona forma a l’expressió: “inculcar el somni de l’educació”.

 

Podria aquesta petita frase il·luminar alguns dels camins de connexió

entre les aules presencials que estan a punt d’obrir les portes i el

cúmul d’arxius patrimonials que el confinament ens ha fet descobrir?

 

Lliçons de científics il·lustres, concerts, representacions de teatre,

pel·lícules, visites guiades a centres museístics, debats i lectures de

tota mena… Tot allò que les institucions culturals ens han deixat

veure i que nosaltres hem rebut a les nostres pantalles com a formes

d’educació permanent, no tenen a veure amb l’educació com a

somni?

 

Si penséssim l’educació com un somni que cal inculcar no ens

adonaríem amb major facilitat que l’educació és un àmbit de contorn

canviant que cal anar adequant a les noves condicions de vida i que,

per fer-ho, ens cal tornar una i altra vegada a revisar la història

humana que ens ha precedit?

 

Fins i tot per aquelles persones que trobin excessivament poètica

aquesta idea de l’educació com a somni, podran descartar-la sense

veure’s obligats a plantejar-se per què és tan important tornar a obrir

els centres educatius el més aviat millor?

 

Vull agrair de tot cor a Ngugi wa Thiongo el seu discurs i, sobre tot, a

la seva mare Wanjiku que va saber fer allò que tantes de nosaltres 

voldríem saber fer i no sempre ens en sortim.

Mural “Anacronismes” a la Biblioteca de Sant Adrià de Besòs

Fotografia del mural Anacronismes, de l'artista grec Reb, a la Biblioteca de Sant Adrià de Besòs.

Projecte de creació mural a la Biblioteca de Sant Adrià de Besòs ret homenatge a la història del municipi i a la seva gent.

“Anacronisme” del grec ἀνά  i χρόνος: Error consistent en confondre époques o situar alguna cosa fora de la seva época.
 
Carrers que ara es comuniquen entre si i amb altres llocs. Un “Passador” amb una nena a sobre mentre ella juga amb una papallona, la seva mare que mira cap a la ciutat i cap al futur, simbolitzat per un obrer que el construeix.
 
Tots al davant del Polidor, l’antiga fàbrica de vinils que ara propaga coneixement i cultura.

Els llibres, que de manera surreal volen com ocells, ens recorden que l’educació és l’element sempre present sense el qual no podríem ser el que som avui dia. Aquesta obra pretén fer estèticament més agradable un dels principals espais culturals de la ciutat, alhora que recordar a futures generacions l’ambient viscut a Sant Adrià i la seva història.

Reb, artista muralista, és l’autor d’aquest projecte de creació mural que neix d’un procés participatiu iniciat al mes de març de 2019. Allí es van recollir idees, suggeriments, fotografies antigues i documentació aportada per L’Agrupació Fotogràfica, Arxiu Històric, la Biblioteca i l’Ajuntament de Sant Adrià.

Un projecte realitzat per l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’Associació El Generador Art i Creació Cultural i l’artista internacional Reb.

 

Més informació de l’artista

Reb és artista muralista que viu entre Barcelona i Grècia. La seva visió estètica i tècnica és una barreja d’estils, amb influències dels mestres de la pintura clàssica, la il·lustració i el còmic. De mentalitat grafiter, té la imaginació d’un dissenyador gràfic i la percepció d’un tatuador. Ha deixat les seves obres en edificis de ciutats com Tessalònica, Atenes, Londres, Berlín, París, Zagreb, Dresden, Wiesbaden, Stockholm, Munic i Barcelona.

REB , Vassilis Rebelos:  FacebookInstagramWebDigerible

La Nit de les Religions 2020, Audir

Cartell de l'esdeveniment Nit de les Religions, celebrat a Barcelona. AUDIR 2020

MhiC Recomana

La Nit de les Religions a Barcelona
12 i 13 de setembre 2020

Diversitat religiosa

Arriba la cinquena edició de la Nit de les Religions, organitzada per l’Associació UNESCO per al diàleg Interreligiós – AUDIR. Té com a objectiu principal promoure espais de trobada entre la ciutadania i les comunitats i entitats religioses de Barcelona, amb la voluntat de crear una ocasió per al diàleg i per al coneixement de la diversitat religiosa i cultural.

Gaudiu de dos dies de portes obertes i d’activitats a centres de diferents comunitats religioses de la ciutat de Barcelona.

Totes les activitats tenen un aforament limitat. Durant l’assistència a les activitats és necessari seguir les instruccions i les mesures sanitàries indicades pels organitzadors. És obligatori l’ús de mascareta.

El 12 i 13 de setembre de 2020 se celebra la cinquena edició de La Nit de les Religions, una jornada d’activitats en la qual diverses tradicions religioses i conviccions de Barcelona obren les portes dels seus centres i conviden a participar tota la ciutadania.

Durant tota la jornada del dissabte 12 i el matí del diumenge 13, es duran a terme les activitats organitzades per les comunitats i entitats participants, entre les quals estan previstes visites guiades, tallers, actuacions musicals i teatrals, conferències i degustacions de menjar típic, entre altres iniciatives.

Aquesta jornada és una iniciativa de l’AUDIR i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”.”

Programa actualitzat el 4/09/2020. Estigueu pendents de les noves actualitzacions del programa durant els pròxims dies. 

Per a més informació visiteu la web d’AUDIR i l’entrada del esdeveniment.

LA NIT DE LES RELIGIONS DE 2020

Tatiana Donoso, Historias de Sudversa

Fotografia de almendros. Una isla salvaje. Photo de Tatiana Donoso. Fuente Sudversa

MhiC Recomana

Las mujeres siguien viviendo en mí
Una isla salvaje

Sudversa, és la plataforma de continguts del col·lectiu d’escriptura creativa, En Palabras [relatos migrantes]: narrativas de América Latina en Barcelona. Tal com es descriu en la platforma, “reúne a personas venidas de distintos países de América Latina para construir un nuevo relato sobre el éxodo latinoamericano en Europa y dejar constancia de ello.”

En la secció de HISTORIAS, està publicat el poema de Tatiana Donoso que parla del llinatge de dones de la seva vida, des de Chile i Bucharest, fins a Barcelona i la Trinitat Vella.

Llegeix Una isla Salvahe, en Sudversa.

Una isla salvaje

Vengo de un linaje de mujeres fuertes

llenas de hijos vivos

con memoria para los hijos muertos

mujeres              huérfanas

               expulsadas              embarazadas

abortadas            solas

                casadas                 viudas     

madres               abuelas

lavando a mano

cocinando a mano

cosiendo a mano

tejiendo a mano

cuidando a mano

Las muertas siguen viviendo en mí.

Tengo sus raíces y

las bordo cada noche

con lanas de colores.

Voy trenzando las historias

que mi madre me entrega 

con cada semilla

comino

cilantro

ají

pimienta

limón

membrillo

manzana

durazno 

y enhebro 

cada semilla a un nombre

puntada a puntada

Berta

Celia

Sully

Rosa

Paty

Luisa

Pequi

Milly

Rosita 

Bordar estas semillas 

es bordar mis raíces

es reconocer mi piel

en la tierra negra de la cordillera.

En el mapa de cartón de El botón de nácar

vi mis surcos          

         mis valles

desperté a mi territorio

recordé que soy chilena.

Tatiana Soledad

ese es mi nombre

lo fui desflorando

hasta dejarlo en Tati.

La Soledad

se me quedó adentro.

Salí de chile en el 74

primero a Bucarest

luego a Barcelona

siempre en mi  barrio

la Trini Vieja,

una isla salvaje

poblada de yonkis

mecida por olas de cemento

y palmeras de autovía.

Crecí sola   

exiliada

refugiada en muñecas,

libros, ventanas

silencio

en mis abuelas (cuando venían).

Ahora 

con la poesía

estoy a prendiendo 

a refugiarme en mí.

 

Tatiana Donoso

Torroella de Montgrí, La 40ena d’un Festival

Torroella de Montgrí. La 40ena d'un festival

MhiC Recomana

Estrena televisa del documental “Torroella de Montgrí: La 40ena d’un Festival.”
Dirigit per Pau Subirós

El Festival de Torroella de Montgrí celebra el seu 40è aniversari estrenant l’edició 2020/2021, aquest mateix dijous 23 de juliol. 

El dia de l’estrena coincideix amb el dia de l’any 1981, en què es va celebrar el primer concert del Festival, i se celebra amb la projecció televisiva del documental que va dirigir Pau Subirós, “Torroella de Montgrí: La 40ena d’un Festival”

El documental es va rodar durant el temps de confinament i narra, a través dels seus protagonistes i organitzadors, la trajectòria del Festival al llarg dels últims quaranta anys. 

Canals d’emissió del documental:

Dijous 23 de juliol, 2020
La 2, a les 18.35 h 
Canal 33, a  les 22.10 h

Diumenge 26 de juliol, 2020
TV3, a les 12.20h

Per a més informació sobre l’edició 20/21, visiteu la pàgina web del Festival de Torroella.

Laboratori virtual de creació, Catalejo

Catalejo. Laboratorio virtual de creación escènica. Cristina Robledillo

MhiC Recomana

Catalejo, En familia desde lejos
Entrevista de Gabriel Macció i Cristina Robledillo a la Brecha

Dos dels creadors del projecte, Cristina Robledillo i Gabriel Macció Pastorini, parlen sobre Catalejo a la Brecha, d’Uruguai.

El laboratori virtual invita a famílies migrants residents a Espanya i Uruguai a escenificar i filmar les seves vivències al voltant de dos tòpics: la migració i la pandèmia.

Els participants reben estímuls teatrals i audiovisuals, i l’acompanyament de equip del projecte perquè produeixin peces escèniques gravades en vídeo i documentant el procés de creació.

El material es destina a formar part d’una futura exposició, que es presentarà al Centro Cultural de España de Montevideo i al Museu d’història de la immigració de Catalunya.

Entrevista a Fabio Guerra Correo, 10 de juliol, 2020, Brecha

Memòria infame, Observatori de la Vida Quotidiana + Grecs

Retirada de l'estàtua del negrer Antònio López a Barcelona, 2018

MhiC Recomana

Debat online, Memòria infame
La monumentalitat colonial de Barcelona, en qüestió

El Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials, GRECS i l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) organitzen aquesta trobada per a obrir un debat col·lectiu sobre la memòria colonialista de l’espai públic de Barcelona, i sobre el seu futur. 

Descripció:

“L’onada de protesta global provocada per l’assassinat d’en George Floyd a Minneapolis està forçant arreu del món una revisió del passat colonial i de les seves mixtificacions. Barcelona i la resta de pobles i ciutats de Catalunya conserven encara avui dia als seus carrers un gran nombre d’estàtues, monuments, plaques i altres elements commemoratius de figures que glorifiquen, o si més no, encarnen acríticament, aquest controvertit passat. Potser aquí el monument més representatiu d’això sigui l’estàtua de Cristòfor Colom de Barcelona. Al voltant d’ella i del que significa volem impulsar un debat ciutadà ferm i serè, per poder arribar a decidir col·lectivament quin ha de ser el seu futur.”

Hi participen:

Gala Pin (Ex-regidora de Ciutat Vella i activista)

Daniela Ortiz (Artista i militant antirracista)

Manel Risques (Professor d’Història Contemporània a la UB)

Tania Safura Adam Mogne (Periodista i productora cultural)

Sergi Yanes (Antropòleg)

Carles Vicente (Director del Servei de Memòria, Història i Patrimoni del ICUB)

Alberto López Bargados (Professor d’Antropologia Social a la UB)

I la presentació del mapa: https://lacatalunyanegrera.wordpress.com

La traobada va tenir lloc:

Dijous, 9/07/2020

A les 18:30

Mitjançant el canal de YouTube de l’OVQ. (pulse aquí)

Més detalls de l’esdeveniment a Facebook.

Taula de Ciutadania i Immigració. Campanya per a la regularització

Manifest de la Camanya per a la regularització. Taula de Ciutadania i immigració. 06_2020

MhiC comparteix

Declaració de la Taula de Ciutadania i Immigració en defensa d’un procés de regularització administrativa de les persones immigrades que viuen a Catalunya.

“La Taula de Ciutadania i Immigració ha iniciat una campanya a favor de la regularització de les persones que viuen a Catalunya, amb un doble objectiu: 

  • Garantir la plena ciutadania, és a dir, l’accés a drets i el compliment de deures, en un context social complex i especialment dur com és l’actual, de recuperació de la societat catalana després de la crisi sanitària global. 
  • Conscienciar a la població catalana de la necessitat de comptar amb la contribució de les persones migrades: per la seva trajectòria i capacitat i, sobretot, per l’enorme contribució que fan i faran al nostre mercat de treball i productiu.

Per tot això, les entitats de la Taula han consensuat un text, perquè tant les entitats com particulars que creguin que és el moment d’actuar i fer un pas endavant amb la regularització, lluitar a diferents nivells competencials per garantir la dignitat i igualtat de totes les persones.”

Més informació, Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Manifest de la campanya a favor de la regularització

Entitats que donen suport a la Declaració (fins 28/06/2020)

Formulari d’adhesions al manifest Campanya per a la Regularització.

 

Espais i jardins del MhiC

Vista del edifici i dels jardins del MhiC. Reobertura post-coronavirus.

Un museu sota el cel 

MhiC torna a obrir les seves portes i el seu jardí al públic des de l’1 de juliol.

Després del confinament, el museu obre de nou, mantenint al seu horari d’estiu. 

Es poden gaudir:

  • L’exposició Només d’anada, que estarà al museu fins al 30 de juliol.
  • Les exposicions permanents, part de les quals estan a l’exterior de la seu del museu. 
  • El jardí del MhiC, més florit que mai!

El Museu estarà obert al públic des de l’1 de juliol, tots els matins de dimarts a dissabtes entre les 10h i les 14h, i les tardes de dimarts i dijous entre les 17h i les 20h.

Cal portar mascareta i guardar la distància de seguretat. 

Us hi esperem!

Espai Migrar
Detall de la frontera de l'Espai Migrar
al jardí del MhiC
El Sevillano i les flors
Les antigues palmeres
paissatge del museu

Fotos: Núria i Elena