Documental Cartas Mojadas (2020), de Paula Palacios

Documental Cartas Mojadas, 2020. Fotografia de persones refugiades mirant el mar, des d'una barc. Paula Palacios

MhiC Recomana

Cartas Mojadas, dirigit per Paula Palacios i produït per Isabel Coixet i Morada Films, s’ha estrenat aquest divendres 9/10. El documental segueix Open Arms en una de les seves missions i il·lustra la travessia migratòria del mar Mediterrani cap a Europa i la realitat de l’arribada.

Sinopsi: Milers de persones han creuat el Mediterrani aquests anys tractant d’aconseguir Europa. ‘Cartas mojadas’ compte, a través d’una veu misteriosa des del fons del mar, l’epopeia més tràgica de la nostra història contemporània. Seguint cartes escrites, de mares a fills, la veu acompanya al vaixell de l’ONG Open Arms, en la seva missió més dramàtica, lluitant per a salvar a 550 persones del naufragi. Oblidant-nos de què es tracta dúna història real, la situació empitjora quan la pel·lícula ens porta a bord dún vaixell de guardacostes libi i ens trasllada a un dels llocs més perillosos del món a Líbia, on es maltracta i esclavitza a éssers humans.

Premi del Públic al Festival de Màlaga 2020.

Pàgina web de La Morada.

Pàgina wed de Open Arms.

L’Amnistia Internacional sobre la condemna d’Alba Daurada

Getty images. Aministia Internacional.

Comunicat de l’Amnistia Internacional 07/10/2020

Grècia: la condemna a membres d’Alba Daurada envia un clar missatge contra la política de demonització a Europa

Un tribunal d’Atenes ha condemnat avui set dirigents del partit d’extrema dreta Alba Daurada per ser responsables de dirigir una organització criminal, i ha condemnat 11 exmembres del Parlament pel mateix partit per participar en una organització criminal.

El director d’Amnistia Internacional per a Europa, Nils Muižnieks, ha declarat:

“Aquesta condemna envia un clar missatge als grups polítics amb agendes agressives contra les persones migrants i els drets humans a Grècia i a tot Europa que l’activitat criminal violenta i racista -ja sigui perpetrada per individus al carrer o per membres del parlament- no quedarà impune”.

“Les activitats Alba Daurada van posar de manifest una esquerda que existeix no només dins de la societat grega, sinó a tot Europa i més enllà. La sentència històrica d’avui és un reconeixement de l’amenaça sistèmica que representa per a les nostres societats un grup violent i racista, i un compromís que no s’ha de permetre que aquesta amenaça continuï”.

“Aquesta condemna és el primer pas per fer justícia a les víctimes dels crims d’odi i els atacs discriminatoris i ha de servir com un dur recordatori dels perills de demonitzar i convertir en bocs expiatoris poblacions senceres. Esperem que aquest judici marqui un punt d’inflexió per dissuadir la violència racista i els crims d’odi en el futur”.

Informació addicional

Set anys després de l’assassinat del cantant antifeixista Pavlos Fyssas a Keratsini, i cinc anys i mig després del començament del judici d’Alba Daurada, un tribunal de tres membres a Atenes ha emès un veredicte històric.

La sentència declara als set membres del consell polític d’Alba Daurada, incloent al seu líder Nikos Michaloliakos, culpables de dirigir una organització criminal. El tribunal també troba culpable de participar en una organització criminal 11 exdiputats d’Alba Daurada.

El tribunal també ha declareat al membre d’Alba Daurada Giorgos Roupakias culpable de l’assassinat del cantant antifeixista Pavlos Fyssas i altres nou acusats per ser còmplices d’assassinat. El tribunal també ha declarat tres acusats culpables de l’intent d’assassinat del pescador egipci Abouzid Embarak i a quatre acusats culpables de lesions greus contra tres membres del sindicat PAME.

Els observadors d’Amnistia Internacional han estat presents avui en el judici i han estat testimonis de l’ús indiscriminat de gas lacrimògenper part de la policia antiavalots contra milers de manifestants pacífics reunits enfront del Tribunal d’Apel·lacions d’Atenes.

Enllaç: http://www.amnistiacatalunya.org/en-que-treballem/noticies-dactualitat/noticies-dactualitat/articulo/grecia-la-condemna-a-membres-dalba-daurada-envia-un-clar-missatge-contra-la-politica-de-demonizacion-a-tot-europa

La Nit de les Religions 2020, Audir

Cartell de l'esdeveniment Nit de les Religions, celebrat a Barcelona. AUDIR 2020

MhiC Recomana

La Nit de les Religions a Barcelona
12 i 13 de setembre 2020

Diversitat religiosa

Arriba la cinquena edició de la Nit de les Religions, organitzada per l’Associació UNESCO per al diàleg Interreligiós – AUDIR. Té com a objectiu principal promoure espais de trobada entre la ciutadania i les comunitats i entitats religioses de Barcelona, amb la voluntat de crear una ocasió per al diàleg i per al coneixement de la diversitat religiosa i cultural.

Gaudiu de dos dies de portes obertes i d’activitats a centres de diferents comunitats religioses de la ciutat de Barcelona.

Totes les activitats tenen un aforament limitat. Durant l’assistència a les activitats és necessari seguir les instruccions i les mesures sanitàries indicades pels organitzadors. És obligatori l’ús de mascareta.

El 12 i 13 de setembre de 2020 se celebra la cinquena edició de La Nit de les Religions, una jornada d’activitats en la qual diverses tradicions religioses i conviccions de Barcelona obren les portes dels seus centres i conviden a participar tota la ciutadania.

Durant tota la jornada del dissabte 12 i el matí del diumenge 13, es duran a terme les activitats organitzades per les comunitats i entitats participants, entre les quals estan previstes visites guiades, tallers, actuacions musicals i teatrals, conferències i degustacions de menjar típic, entre altres iniciatives.

Aquesta jornada és una iniciativa de l’AUDIR i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”.”

Programa actualitzat el 4/09/2020. Estigueu pendents de les noves actualitzacions del programa durant els pròxims dies. 

Per a més informació visiteu la web d’AUDIR i l’entrada del esdeveniment.

LA NIT DE LES RELIGIONS DE 2020

Tatiana Donoso, Historias de Sudversa

Fotografia de almendros. Una isla salvaje. Photo de Tatiana Donoso. Fuente Sudversa

MhiC Recomana

Las mujeres siguien viviendo en mí
Una isla salvaje

Sudversa, és la plataforma de continguts del col·lectiu d’escriptura creativa, En Palabras [relatos migrantes]: narrativas de América Latina en Barcelona. Tal com es descriu en la platforma, “reúne a personas venidas de distintos países de América Latina para construir un nuevo relato sobre el éxodo latinoamericano en Europa y dejar constancia de ello.”

En la secció de HISTORIAS, està publicat el poema de Tatiana Donoso que parla del llinatge de dones de la seva vida, des de Chile i Bucharest, fins a Barcelona i la Trinitat Vella.

Llegeix Una isla Salvahe, en Sudversa.

Una isla salvaje

Vengo de un linaje de mujeres fuertes

llenas de hijos vivos

con memoria para los hijos muertos

mujeres              huérfanas

               expulsadas              embarazadas

abortadas            solas

                casadas                 viudas     

madres               abuelas

lavando a mano

cocinando a mano

cosiendo a mano

tejiendo a mano

cuidando a mano

Las muertas siguen viviendo en mí.

Tengo sus raíces y

las bordo cada noche

con lanas de colores.

Voy trenzando las historias

que mi madre me entrega 

con cada semilla

comino

cilantro

ají

pimienta

limón

membrillo

manzana

durazno 

y enhebro 

cada semilla a un nombre

puntada a puntada

Berta

Celia

Sully

Rosa

Paty

Luisa

Pequi

Milly

Rosita 

Bordar estas semillas 

es bordar mis raíces

es reconocer mi piel

en la tierra negra de la cordillera.

En el mapa de cartón de El botón de nácar

vi mis surcos          

         mis valles

desperté a mi territorio

recordé que soy chilena.

Tatiana Soledad

ese es mi nombre

lo fui desflorando

hasta dejarlo en Tati.

La Soledad

se me quedó adentro.

Salí de chile en el 74

primero a Bucarest

luego a Barcelona

siempre en mi  barrio

la Trini Vieja,

una isla salvaje

poblada de yonkis

mecida por olas de cemento

y palmeras de autovía.

Crecí sola   

exiliada

refugiada en muñecas,

libros, ventanas

silencio

en mis abuelas (cuando venían).

Ahora 

con la poesía

estoy a prendiendo 

a refugiarme en mí.

 

Tatiana Donoso

Torroella de Montgrí, La 40ena d’un Festival

Torroella de Montgrí. La 40ena d'un festival

MhiC Recomana

Estrena televisa del documental “Torroella de Montgrí: La 40ena d’un Festival.”
Dirigit per Pau Subirós

El Festival de Torroella de Montgrí celebra el seu 40è aniversari estrenant l’edició 2020/2021, aquest mateix dijous 23 de juliol. 

El dia de l’estrena coincideix amb el dia de l’any 1981, en què es va celebrar el primer concert del Festival, i se celebra amb la projecció televisiva del documental que va dirigir Pau Subirós, “Torroella de Montgrí: La 40ena d’un Festival”

El documental es va rodar durant el temps de confinament i narra, a través dels seus protagonistes i organitzadors, la trajectòria del Festival al llarg dels últims quaranta anys. 

Canals d’emissió del documental:

Dijous 23 de juliol, 2020
La 2, a les 18.35 h 
Canal 33, a  les 22.10 h

Diumenge 26 de juliol, 2020
TV3, a les 12.20h

Per a més informació sobre l’edició 20/21, visiteu la pàgina web del Festival de Torroella.

Laboratori virtual de creació, Catalejo

Catalejo. Laboratorio virtual de creación escènica. Cristina Robledillo

MhiC Recomana

Catalejo, En familia desde lejos
Entrevista de Gabriel Macció i Cristina Robledillo a la Brecha

Dos dels creadors del projecte, Cristina Robledillo i Gabriel Macció Pastorini, parlen sobre Catalejo a la Brecha, d’Uruguai.

El laboratori virtual invita a famílies migrants residents a Espanya i Uruguai a escenificar i filmar les seves vivències al voltant de dos tòpics: la migració i la pandèmia.

Els participants reben estímuls teatrals i audiovisuals, i l’acompanyament de equip del projecte perquè produeixin peces escèniques gravades en vídeo i documentant el procés de creació.

El material es destina a formar part d’una futura exposició, que es presentarà al Centro Cultural de España de Montevideo i al Museu d’història de la immigració de Catalunya.

Entrevista a Fabio Guerra Correo, 10 de juliol, 2020, Brecha

Memòria infame, Observatori de la Vida Quotidiana + Grecs

Retirada de l'estàtua del negrer Antònio López a Barcelona, 2018

MhiC Recomana

Debat online, Memòria infame
La monumentalitat colonial de Barcelona, en qüestió

El Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials, GRECS i l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) organitzen aquesta trobada per a obrir un debat col·lectiu sobre la memòria colonialista de l’espai públic de Barcelona, i sobre el seu futur. 

Descripció:

“L’onada de protesta global provocada per l’assassinat d’en George Floyd a Minneapolis està forçant arreu del món una revisió del passat colonial i de les seves mixtificacions. Barcelona i la resta de pobles i ciutats de Catalunya conserven encara avui dia als seus carrers un gran nombre d’estàtues, monuments, plaques i altres elements commemoratius de figures que glorifiquen, o si més no, encarnen acríticament, aquest controvertit passat. Potser aquí el monument més representatiu d’això sigui l’estàtua de Cristòfor Colom de Barcelona. Al voltant d’ella i del que significa volem impulsar un debat ciutadà ferm i serè, per poder arribar a decidir col·lectivament quin ha de ser el seu futur.”

Hi participen:

Gala Pin (Ex-regidora de Ciutat Vella i activista)

Daniela Ortiz (Artista i militant antirracista)

Manel Risques (Professor d’Història Contemporània a la UB)

Tania Safura Adam Mogne (Periodista i productora cultural)

Sergi Yanes (Antropòleg)

Carles Vicente (Director del Servei de Memòria, Història i Patrimoni del ICUB)

Alberto López Bargados (Professor d’Antropologia Social a la UB)

I la presentació del mapa: https://lacatalunyanegrera.wordpress.com

La traobada va tenir lloc:

Dijous, 9/07/2020

A les 18:30

Mitjançant el canal de YouTube de l’OVQ. (pulse aquí)

Més detalls de l’esdeveniment a Facebook.

Taula de Ciutadania i Immigració. Campanya per a la regularització

Manifest de la Camanya per a la regularització. Taula de Ciutadania i immigració. 06_2020

MhiC comparteix

Declaració de la Taula de Ciutadania i Immigració en defensa d’un procés de regularització administrativa de les persones immigrades que viuen a Catalunya.

“La Taula de Ciutadania i Immigració ha iniciat una campanya a favor de la regularització de les persones que viuen a Catalunya, amb un doble objectiu: 

  • Garantir la plena ciutadania, és a dir, l’accés a drets i el compliment de deures, en un context social complex i especialment dur com és l’actual, de recuperació de la societat catalana després de la crisi sanitària global. 
  • Conscienciar a la població catalana de la necessitat de comptar amb la contribució de les persones migrades: per la seva trajectòria i capacitat i, sobretot, per l’enorme contribució que fan i faran al nostre mercat de treball i productiu.

Per tot això, les entitats de la Taula han consensuat un text, perquè tant les entitats com particulars que creguin que és el moment d’actuar i fer un pas endavant amb la regularització, lluitar a diferents nivells competencials per garantir la dignitat i igualtat de totes les persones.”

Més informació, Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Manifest de la campanya a favor de la regularització

Entitats que donen suport a la Declaració (fins 28/06/2020)

Formulari d’adhesions al manifest Campanya per a la Regularització.

 

Exposició en video: Refugiades de Lluny i de Prop

Cartell de l'exposició refugiades de lluny i de prop

Refugiades de Lluny i de Prop.
Barcelona – Elna. Alep – Mafraq.

En el marc de la commemoració del Dia Internacional dels Refugiats, el MhiC recomana l’exposició en vídeo “Barcelona-Elna. Alep-Mafraq. Refugiades de Lluny i de prop”, de l’Associació Catalana per la Pau. 

MhiC va acollir l’exposició temporal ” Refugiades de Lluny i de Prop” durant el període del 24 de febrer fins el 29 de març de 2018. Avui amb motiu del Dia Internacional del Refugiats 2020, compartim l’exposició en video. 

El video s’ofereix a través de la web del Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau, de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i és una producció de Andrés Pino. 

 

Descripció

La mostra és una iniciativa de l’Associació Catalana per la Pau i pretén establir un diàleg entre dos episodis de cooperació internacional separats per gairebé vuitanta anys i 4.000 quilòmetres.

Històries de fronteres i de supervivència. Però, sobretot, de solidaritat i d’apoderament.

Barcelona-Elna. Alep-Mafraq

L’any 1939, centenars de milers de persones van fugir de la Guerra civil espanyola camí cap a França. A l’actualitat, el conflicte a Síria ha suposat que des de 2011 més de 5 milions de persones hagin hagut d’abandonar casa seva.

A les acaballes del conflicte espanyol i en una petita localitat del sud francès, la infermera Elisabeth Eidenbenz va idear un espai on les dones poguessin donar a llum i criar els seus nadons en condicions de pau, lluny dels inhòspits i terribles camps de refugiats. Naixia així la Maternitat Suïssa d’Elna.

Avui, associacions com Arab Women Organisation, amb la col·laboració de socis internacionals com l’Associació Catalana per la Pau, treballen per guarir les ferides de les refugiades sirianes a Jordània, oferint-los el dret de reprendre les seves vides.

Unes i altres comparteixen moltes coses. Són dones que fugen de la barbàrie, de l’horror, de l’arbitrarietat i de la indefensió. Unes i altres són alhora les protagonistes de dos exercicis de solidaritat internacional centrats a retornar la dignitat a qui ha perdut casa seva i el país, però també la confiança per tirar endavant.

L’exposició és una iniciativa de de l’Associació Catalana per la Pau, amb la col·laboració de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO, l’Associació Catalunya-Líban i Arab Women Organization.

Ateneu Memòria Popular

Portada d'Ateneu Popular de Memòria. Collage de fotografies de Barcelona en blanc i negre.

MhiC Recomana:
Ateneu Memòria Popular 
Espai associatiu de memòria

“L’AMP es concep com un espai plural, cooperatiu, de diàleg i de coordinació conjunta de totes les entitats memorialístiques i del grup d’entitats culturals i socials interessades per la memòria que tinguin presència a la ciutat de Barcelona. Es tracta de consolidar aquest espai per donar aixopluc a les activitats i poder projectar-les cap a la societat. Assolir la sostenibilitat en el temps, a partir de la connexió de petits nodes, i aspirar a crear una estructura en xarxa de col·lectius i entitats memorials.”

La memòria com a acte de resistència

Des de l’Ateneu Memòria Popular entenem l’acte de memòria com un gest de resistència davant les amenaces antidemocràtiques. La memòria com a força que ens situa en el passat per parlar-nos del present i construir les memòries del futur.
 
  • Un Instrument per construir memòries del futur
  • Format per una veintena d’entitats i més d’un contenar de sòcies
  • Al municipi de Barcelona

Visita la nova web del projecte

Facebook AMP

Twitter AMP 

Canal You Tube de l’AMP