EUROM, Observing Memories 4

Portada del EUROM Magazine, Observing Memories. Desembre 2020

MhiC Recomana

EUROM Magazine Desembre 2020

EUROM, L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB, ha publicat el quart número de la revista Observing Memories.

El quart número de la revista d’EUROM, inclou articles sobre estudis de memòria, història pública i colonial i polítiques de memòria des d’una perspectiva transnacional i multidisciplinàri. 

El nou número inclou entrevistes amb Marianne Hirsch i Fernando López Martínez i destaca aspectes transversals de memòries com el feminisme, l’antiracisme i l’ètica.

L’escriptora Géraldine Shwarz, la investigadora social Sarah Gensburger, la historiadora Selina Todd i l’arquitecte Julian Bonder són alguns dels experts que van col·laborar en aquest número, editat per Ricard Conesa i dirigit per Jordi Guixé.

La revista està disponible en línia, en anglès, a través del següent enllaç: https://view.joomag.com/observing-memories-issue-4/0676732001607937632?short&

Migrar no és cap delicte, Sant Andreu Teatre

Migrar no és cap delicte. MhiC Recomana

MhiC Recomana

Estrena del documental “Cartas Mojadas” i debat cobre migracions al Mediterrani. 

Divendres, 4 de desembre
18.30h – 20.00h
SAT, Sant Adreu Teatre

Acte amb inscripció prèvia.

Enllaç i informació sobre l’acte.

En aquest acte, organitzat per l’Assemblea de Sant Andreu i el Sant Andreu Teatre, projectarem aquest documental dirigit per Paula Palacios, i debatrem sobre la migració amb la pròpia directora i Òscar Camps, director d’Open Arms (que participaran de forma virtual), Olga González, membre de l’Eix de migracions de BComú i Harun Zerbo, membre de l’Eix de Migracions i el Grup Antirracista de BComú.

Els beneficis de la venda de les entrades va a benefici de Morena Films, productora del documental.

Crisis econòmica i explotació de les persones migrades

Imatge etiqueta per publicació d'article d'actualitat.

MhiC Recomana

Article d’actualitat

Amb motiu del Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, MhiC Recomana el següent article de la Vanguardia: 

La crisis aboca a mujeres migrantes a ser explotadas, de Rosa M. Bosch, Barcelona,

Enllaç:  https://www.lavanguardia.com/vida/20201125/49681273311/violencia-genero-mujeres-migrantes-explotacion-crisis.html

La Memòria dels Altres, Casa Amèrica

'La Memòria dels Altres', la mirada iberoamericana a la Memòria Històrica i la Cultura de Pau

MhiC Recomana

Jornades virtuals sobre Memòria Històrica i Cultura de Pau
16- 20 Novembre 2020

Informació publicada a la web de Casa Amèrica Catalunya.

“Casa Amèrica Catalunya organitza La Memòria dels Altres, trobada internacional que, per primer cop a Europa, reuneix experts i responsables de diferents centres museístics iberoamericans que treballen temes de memòria, cultura de pau, reparació i justícia.

Les sessions es duran a terme de manera virtual del 17 al 20 de novembre. Al marge de les taules de debat, les jornades comptaran amb altres activitats que abordaran aquests continguts des del cinema, el teatre i la literatura.

“Els drets a la memòria, la veritat i la justícia s’han de defensar com el que són: valors inalienable per a tota societat verdaderament democràtica”, Gustavo Meoño*

Per què són necessaris els museus de la Memòria? Què es conserva i què es margina? Quina relació hi ha entre Veritat i Memòria? Com conviuen la creativitat i la imaginació amb els relats de Memòria(es) i Veritat? Com traslladar a les noves generacions que la Memòria històrica no és només cosa del passat? Respondran aquestes i altres qüestions més d’una vintena d’experts diversos i responsables de diferents centres museístics iberoamericans entre els quals figuraren Carlos Henríquez, director del Museu de la Paraula i de la Imatge d’El Salvador i fundador de Radio Venceremos; *Gustavo Meoño, coordinador de l’Àrea de Memòria i Drets Humans de la Fundació per a la Democràcia de Rosario, Argentina, i coordinador de l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala entre el 2005 i el 2018; Verónica Torras, directora executiva de Memòria Oberta (Argentina), organització que coordina la Xarxa de Llocs de Memòria Llatinoamericans i Caribenys – RESLAC; María Luisa Ortiz, cap de Col·leccions i Recerca del Museu de la Memòria i dels Drets Humans de Santiago de Xile; i Emilio Silva Barrera, fundador de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (Espanya), per esmentar-ne alguns.

Per arrencar la setmana, La Memòria dels Altres comptarà amb Yuyachkani, grup cultural considerat com uns dels màxims exponents del teatre peruà i llatinoamericà, reconegut per la seva contribució al desenvolupament i enfortiment de la memòria ciutadana. El dilluns 16 de novembre podrem gaudir en línia de la presentació d’una de les seves obres principals, Adiós, Ayacucho, després de la qual s’obrirà un col·loqui entre membres de la companyia i Francesc Casadesús, director del Festival Grec, per compartir els detalls d’aquesta obra i de la trajectòria de Yuyachkani.

La Memòria dels Altres neix amb l’objectiu d’aportar reflexions que, per exemple, aprofundeixin en estratègies de pau i convivència, incentivin fórmules per atraure l’interès de les joves generacions, i permetin compartir experiències i punts de vista. Les jornades també aposten per la necessària mirada democràtica que, en temps d’incertesa i pèrdua de drets fonamentals en algunes parts de món, convé difondre per contribuir a l’enfortiment de principis inqüestionables.

Les jornades La Memòria dels Altres s’organitzen amb el suport de la Diputació de Barcelona. Aquest projecte s’emmarca en la programació habitual de Casa Amèrica Catalunya, bolcada en la cultura llatinoamericana i caribenya sempre amb un visió enfocada en la defensa dels drets humans i l’impuls d’una ciutadania crítica. Al llarg dels últims quinze anys la institució ha treballat en diferents formats culturals el tema de la memòria a Amèrica Llatina i el Carib, destacant exposicions amb itineràncies internacionals com Ausencias, de el fotògraf argentí Gustavo Germano. Amb aquestes jornades Casa Amèrica Catalunya pretén ara posar el focus en l’espai del museu com a lloc de reflexió i convivència per a la millora de el futur de la societat.

Programa,llista completa de participants i enllaços per seguir les sessions a www.lamemoriadelsaltres.com.”

Foto de portada: Jorge Panchoaga, de l’exposició Dolça i salada.

Documental Cartas Mojadas (2020), de Paula Palacios

Documental Cartas Mojadas, 2020. Fotografia de persones refugiades mirant el mar, des d'una barc. Paula Palacios

MhiC Recomana

Cartas Mojadas, dirigit per Paula Palacios i produït per Isabel Coixet i Morada Films, s’ha estrenat aquest divendres 9/10. El documental segueix Open Arms en una de les seves missions i il·lustra la travessia migratòria del mar Mediterrani cap a Europa i la realitat de l’arribada.

Sinopsi: Milers de persones han creuat el Mediterrani aquests anys tractant d’aconseguir Europa. ‘Cartas mojadas’ compte, a través d’una veu misteriosa des del fons del mar, l’epopeia més tràgica de la nostra història contemporània. Seguint cartes escrites, de mares a fills, la veu acompanya al vaixell de l’ONG Open Arms, en la seva missió més dramàtica, lluitant per a salvar a 550 persones del naufragi. Oblidant-nos de què es tracta dúna història real, la situació empitjora quan la pel·lícula ens porta a bord dún vaixell de guardacostes libi i ens trasllada a un dels llocs més perillosos del món a Líbia, on es maltracta i esclavitza a éssers humans.

Premi del Públic al Festival de Màlaga 2020.

Pàgina web de La Morada.

Pàgina wed de Open Arms.

L’Amnistia Internacional sobre la condemna d’Alba Daurada

Getty images. Aministia Internacional.

Comunicat de l’Amnistia Internacional 07/10/2020

Grècia: la condemna a membres d’Alba Daurada envia un clar missatge contra la política de demonització a Europa

Un tribunal d’Atenes ha condemnat avui set dirigents del partit d’extrema dreta Alba Daurada per ser responsables de dirigir una organització criminal, i ha condemnat 11 exmembres del Parlament pel mateix partit per participar en una organització criminal.

El director d’Amnistia Internacional per a Europa, Nils Muižnieks, ha declarat:

“Aquesta condemna envia un clar missatge als grups polítics amb agendes agressives contra les persones migrants i els drets humans a Grècia i a tot Europa que l’activitat criminal violenta i racista -ja sigui perpetrada per individus al carrer o per membres del parlament- no quedarà impune”.

“Les activitats Alba Daurada van posar de manifest una esquerda que existeix no només dins de la societat grega, sinó a tot Europa i més enllà. La sentència històrica d’avui és un reconeixement de l’amenaça sistèmica que representa per a les nostres societats un grup violent i racista, i un compromís que no s’ha de permetre que aquesta amenaça continuï”.

“Aquesta condemna és el primer pas per fer justícia a les víctimes dels crims d’odi i els atacs discriminatoris i ha de servir com un dur recordatori dels perills de demonitzar i convertir en bocs expiatoris poblacions senceres. Esperem que aquest judici marqui un punt d’inflexió per dissuadir la violència racista i els crims d’odi en el futur”.

Informació addicional

Set anys després de l’assassinat del cantant antifeixista Pavlos Fyssas a Keratsini, i cinc anys i mig després del començament del judici d’Alba Daurada, un tribunal de tres membres a Atenes ha emès un veredicte històric.

La sentència declara als set membres del consell polític d’Alba Daurada, incloent al seu líder Nikos Michaloliakos, culpables de dirigir una organització criminal. El tribunal també troba culpable de participar en una organització criminal 11 exdiputats d’Alba Daurada.

El tribunal també ha declareat al membre d’Alba Daurada Giorgos Roupakias culpable de l’assassinat del cantant antifeixista Pavlos Fyssas i altres nou acusats per ser còmplices d’assassinat. El tribunal també ha declarat tres acusats culpables de l’intent d’assassinat del pescador egipci Abouzid Embarak i a quatre acusats culpables de lesions greus contra tres membres del sindicat PAME.

Els observadors d’Amnistia Internacional han estat presents avui en el judici i han estat testimonis de l’ús indiscriminat de gas lacrimògenper part de la policia antiavalots contra milers de manifestants pacífics reunits enfront del Tribunal d’Apel·lacions d’Atenes.

Enllaç: http://www.amnistiacatalunya.org/en-que-treballem/noticies-dactualitat/noticies-dactualitat/articulo/grecia-la-condemna-a-membres-dalba-daurada-envia-un-clar-missatge-contra-la-politica-de-demonizacion-a-tot-europa

La Nit de les Religions 2020, Audir

Cartell de l'esdeveniment Nit de les Religions, celebrat a Barcelona. AUDIR 2020

MhiC Recomana

La Nit de les Religions a Barcelona
12 i 13 de setembre 2020

Diversitat religiosa

Arriba la cinquena edició de la Nit de les Religions, organitzada per l’Associació UNESCO per al diàleg Interreligiós – AUDIR. Té com a objectiu principal promoure espais de trobada entre la ciutadania i les comunitats i entitats religioses de Barcelona, amb la voluntat de crear una ocasió per al diàleg i per al coneixement de la diversitat religiosa i cultural.

Gaudiu de dos dies de portes obertes i d’activitats a centres de diferents comunitats religioses de la ciutat de Barcelona.

Totes les activitats tenen un aforament limitat. Durant l’assistència a les activitats és necessari seguir les instruccions i les mesures sanitàries indicades pels organitzadors. És obligatori l’ús de mascareta.

El 12 i 13 de setembre de 2020 se celebra la cinquena edició de La Nit de les Religions, una jornada d’activitats en la qual diverses tradicions religioses i conviccions de Barcelona obren les portes dels seus centres i conviden a participar tota la ciutadania.

Durant tota la jornada del dissabte 12 i el matí del diumenge 13, es duran a terme les activitats organitzades per les comunitats i entitats participants, entre les quals estan previstes visites guiades, tallers, actuacions musicals i teatrals, conferències i degustacions de menjar típic, entre altres iniciatives.

Aquesta jornada és una iniciativa de l’AUDIR i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”.”

Programa actualitzat el 4/09/2020. Estigueu pendents de les noves actualitzacions del programa durant els pròxims dies. 

Per a més informació visiteu la web d’AUDIR i l’entrada del esdeveniment.

LA NIT DE LES RELIGIONS DE 2020

Tatiana Donoso, Historias de Sudversa

Fotografia de almendros. Una isla salvaje. Photo de Tatiana Donoso. Fuente Sudversa

MhiC Recomana

Las mujeres siguien viviendo en mí
Una isla salvaje

Sudversa, és la plataforma de continguts del col·lectiu d’escriptura creativa, En Palabras [relatos migrantes]: narrativas de América Latina en Barcelona. Tal com es descriu en la platforma, “reúne a personas venidas de distintos países de América Latina para construir un nuevo relato sobre el éxodo latinoamericano en Europa y dejar constancia de ello.”

En la secció de HISTORIAS, està publicat el poema de Tatiana Donoso que parla del llinatge de dones de la seva vida, des de Chile i Bucharest, fins a Barcelona i la Trinitat Vella.

Llegeix Una isla Salvahe, en Sudversa.

Una isla salvaje

Vengo de un linaje de mujeres fuertes

llenas de hijos vivos

con memoria para los hijos muertos

mujeres              huérfanas

               expulsadas              embarazadas

abortadas            solas

                casadas                 viudas     

madres               abuelas

lavando a mano

cocinando a mano

cosiendo a mano

tejiendo a mano

cuidando a mano

Las muertas siguen viviendo en mí.

Tengo sus raíces y

las bordo cada noche

con lanas de colores.

Voy trenzando las historias

que mi madre me entrega 

con cada semilla

comino

cilantro

ají

pimienta

limón

membrillo

manzana

durazno 

y enhebro 

cada semilla a un nombre

puntada a puntada

Berta

Celia

Sully

Rosa

Paty

Luisa

Pequi

Milly

Rosita 

Bordar estas semillas 

es bordar mis raíces

es reconocer mi piel

en la tierra negra de la cordillera.

En el mapa de cartón de El botón de nácar

vi mis surcos          

         mis valles

desperté a mi territorio

recordé que soy chilena.

Tatiana Soledad

ese es mi nombre

lo fui desflorando

hasta dejarlo en Tati.

La Soledad

se me quedó adentro.

Salí de chile en el 74

primero a Bucarest

luego a Barcelona

siempre en mi  barrio

la Trini Vieja,

una isla salvaje

poblada de yonkis

mecida por olas de cemento

y palmeras de autovía.

Crecí sola   

exiliada

refugiada en muñecas,

libros, ventanas

silencio

en mis abuelas (cuando venían).

Ahora 

con la poesía

estoy a prendiendo 

a refugiarme en mí.

 

Tatiana Donoso

Torroella de Montgrí, La 40ena d’un Festival

Torroella de Montgrí. La 40ena d'un festival

MhiC Recomana

Estrena televisa del documental “Torroella de Montgrí: La 40ena d’un Festival.”
Dirigit per Pau Subirós

El Festival de Torroella de Montgrí celebra el seu 40è aniversari estrenant l’edició 2020/2021, aquest mateix dijous 23 de juliol. 

El dia de l’estrena coincideix amb el dia de l’any 1981, en què es va celebrar el primer concert del Festival, i se celebra amb la projecció televisiva del documental que va dirigir Pau Subirós, “Torroella de Montgrí: La 40ena d’un Festival”

El documental es va rodar durant el temps de confinament i narra, a través dels seus protagonistes i organitzadors, la trajectòria del Festival al llarg dels últims quaranta anys. 

Canals d’emissió del documental:

Dijous 23 de juliol, 2020
La 2, a les 18.35 h 
Canal 33, a  les 22.10 h

Diumenge 26 de juliol, 2020
TV3, a les 12.20h

Per a més informació sobre l’edició 20/21, visiteu la pàgina web del Festival de Torroella.

Laboratori virtual de creació, Catalejo

Catalejo. Laboratorio virtual de creación escènica. Cristina Robledillo

MhiC Recomana

Catalejo, En familia desde lejos
Entrevista de Gabriel Macció i Cristina Robledillo a la Brecha

Dos dels creadors del projecte, Cristina Robledillo i Gabriel Macció Pastorini, parlen sobre Catalejo a la Brecha, d’Uruguai.

El laboratori virtual invita a famílies migrants residents a Espanya i Uruguai a escenificar i filmar les seves vivències al voltant de dos tòpics: la migració i la pandèmia.

Els participants reben estímuls teatrals i audiovisuals, i l’acompanyament de equip del projecte perquè produeixin peces escèniques gravades en vídeo i documentant el procés de creació.

El material es destina a formar part d’una futura exposició, que es presentarà al Centro Cultural de España de Montevideo i al Museu d’història de la immigració de Catalunya.

Entrevista a Fabio Guerra Correo, 10 de juliol, 2020, Brecha