ESPECIAL ‘VINYETES MIGRANTS’ AL #DIM2021

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus i en el marc de l’exposició Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòria, des del MhiC volem celebrar-ho amb dues propostes.

DONES DIBUIXANT I MIGRANT ARRIBA AL MUSEU DEL FERROCARRIL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Després de passar pel vagó del Sevillano i la Biblioteca de la Mina, la nostra instal·lació Dones, dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere segueix el seu viatge i arriba a la tercera parada del trajecte: el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.

Aquest cop, la instal·lació i lectures que l’acompanyen es situaran a la rotonda on es situen la col·lecció de cotxes històrics, concretament davant del cotxe C-2302.

La visita a la instal·lació és d’accés gratuït i es podrà visitar fins el 12 de setembre.

2ª SESSIÓ DEL CLUB DE LECTURA DE CÒMIC:
LA MISIÓN DE ALOU.

D’altra banda, el mateix dia 18 a les 18:30h, celebrarem via Zoom la segona sessió del club de lectura de Vinyetes migrants.

En aquest cas farem la lectura de La misión de Alou. Una maternidad roja editada per Ponent Mon. Aprofitem aquesta lectura per reflexionar sobre art, però també patrimoni, espòli i conflictes, factors que afecten directament als moviments migratoris.

Comptarem amb l’excepcional presencia de Ousman Umar —fundador de NASCO Feeding Minds i escriptor del llibre Viatge al país dels blancs (Penguin Random House, 2019)— i de Jordi Principal —arqueòleg en cap del Museu d’Arqueologia de Catalunya especialitzat en patrimoni situat en zones de conficte. La sessió será moderada per la historiadora de l’art, especialista en còmic i confictes bèl·lic i membre de l’ACDCómic, Iria Ros.

Si encara no esteu inscrits a l’activitat, podeu fer-ho en aquest formulari de manera ràpida y senzilla: https://forms.gle/SyNddKVx1W6JFLhT8

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on pinterest
Share on linkedin

ESPECIAL SANT JORDI: CÒMICS I ÀLBUMS IL·LUSTRATS SOBRE MIGRACIÓ

Amb motiu del Dia Internacional del Llibre i de Sant Jordi, des de Vinyetes Migrants us portem una selecció de còmics i d’àlbums il·lustrats que mostren les migracions des de perspectives molt diverses. Som conscients de la quantitat d’obres de qualitat que s’han quedat fora, però creiem que aquesta petita selecció pot servir com a guia d’iniciació.

Tota proposta per a ampliar la llista serà benvinguda. Si heu llegit algun còmic sobre migracions que no sigui a la llista i creieu que hauria de ser-hi, podeu deixar el títol als comentaris :).

Nieve en los bolsillos

Kim (NORMA EDITORIAL, 2019)

És una obra fonamental, com demostra que l’haguem triat com a imatge central de la nostra exposició. Kim reflecteix a Nieve en los bolsillos l’emigració que tants espanyols es van veure obligats a realitzar durant el franquisme. Aquest fosc període en el qual la repressió política, la fam i la manca d’oportunitats —una situació que distava molt de la imatge idíl·lica que intentava mostrar la dictadura, especialment a l’Espanya rural—, va provocar un èxode que va separar famílies durant molts anys i va portar a joves, majoritàriament homes, a terres franceses, alemanyes i de la resta d’Europa.

Aquesta tràgica situació es va maquillar a pel·lícules com Vente a Alemania, Pepe, en les quals es donava una visió molt diferent de la realitat a través de l’humor. Sense deixar el seu estil característic i el seu dibuix encara totalment analògic, Kim torna al còmic històric amb aquest bocí de la seva pròpia biografia. De manera molt necessària, ens apropa a un passat no tan remot en el qual els emigrants que no coneixien la llengua local, que feien el treball que no volia ningú i que no posseïen qualsevol dret mínim, érem nosaltres.

Intisar en el exilio

Pedro Riera - Sagar (Astiberri Ediciones, 2019)

El 2011 Pedro Riera va publicar juntament amb Nacho Casanova El coche de Intisar, còmic que retrata la situació de les dones al Iemen. De la mà d’Intisar, la fictícia protagonista, som testimonis del profund masclisme que recorre la societat iemenita. Vuit anys després, en aquesta ocasió de la mà de Sagar Forniés, Riera recupera a Intisar per a narrar la terrible situació que viu el Iemen i que ha obligat a exiliar-se a centenars de milers de persones.

Al llarg de la Història, els conflictes bèl·lics sempre han provocat desplaçaments forçats de població i l’atroç guerra impulsada per l’Aràbia Saudita, amb el beneplàcit d’Occident, no n’és una excepció. El sentit de l’humor, la rebel·lia d’Intisar i les seves amigues i el magistral ús del color —és necessari aturar-se a les pàgines dedicades a Petra— fan d’Intisar en el exilio una lectura imprescindible per a conèixer de primera mà un dels conflictes oblidats més tràgics de l’actualitat.

El buen padre

Nadia Hafid (Sapristi Editores, 2020)

Amb el seu primer còmic llarg, Nadia Hafid —guanyadora del premi de la ACDCómic a autora emergent el 2020— ens presenta una història sobre la seva família, les arrels i la incapacitat d’establir llaços a la terra d’acollida una vegada es decideix migrar. Per aquest motiu esdevé central la figura del seu pare, immigrant marroquí que viu amb desassossec i desesperança la seva fallida integració a la cosmopolita i renovada Barcelona de principis dels noranta.

Nadia Hafid omple cada vinyeta d’una pressió que traspassa el paper. L’absència de diàlegs i el pes que representen les formes i els colors mantenen un estat de tensió que ens dóna a entendre des d’un principi la situació que viu la família en tot moment. També mostra com per a una persona que decideix començar la seva vida en un altre lloc la situació pot arribar a ser realment tediosa i depriment.

Hem triat aquesta obra pel relat que ens parla dels fills dels qui van migrar a la fi dels vuitanta, per la càrrega poètica de les seves imatges i pel valor de la figura materna. Malgrat quedar en un pla secundari és ella qui manté l’estructura i la fortalesa per a continuar endavant, tot donant a la història una llum d’esperança per al futur de la família.

La grieta

Carlos Spottorno - Guillermo Abril (Astiberri Ediciones, 2016)

Guillermo Abril i Carlos Spottorno havien recorregut nombroses vegades les fronteres europees gràcies al seu treball per a El País Setmanal. Tenien més 25.000 fotografies i van decidir llançar-se a l’aventura de crear un còmic amb elles per a relatar el que havien presenciat. El resultat és La grieta, una obra excepcional per la seva forma —les vinyetes són fotografies tractades digitalment— i pel seu contingut.

Gràcies a una detallada narració i al poder de les fotografies, Abril i Spottorno ens porten a recórrer llocs fonamentals per a comprendre les migracions cap a Europa com són Melilla, el mont Gurugú, l’illa de Lampedusa o les fronteres de Bulgària i Grècia amb Turquia. Un aspecte essencial del còmic és que a diferència de la major part dels mitjans de comunicació dóna veu als protagonistes del trànsit cap a Europa.

La misión de Alou. Una maternidad roja

Christian Lax (Ponent Mon, 2020)

A La misión de Alou trobem la història de l’Alou, un jove de Mali que recol·lecta mel i que per casualitat troba a un baobab una escultura de fusta datada en el segle XIV. Per indicació de l’Hogón — l’home més savi del seu poble —, Alou inicia un viatge que el portarà a migrar fins a París per a salvar l’escultura dels atacs gihadistes que estan destruint el patrimoni de la zona. El viatge es converteix en una odissea a través del desert, on és víctima de les màfies, i finalment creua el Mediterrani en pastera.

Amb un estil pròxim al quadern de viatge, on el llapis i l’aquarel·la flueixen amb rapidesa, Lax aporta a aquesta història un dinamisme que situa al lector dins de l’acció, enfrontant-se a la brutalitat dels esdeveniments. La història no només narra el viatge de l’Alou, sinó que també ens porta a reflexionar sobre el patrimoni i les controvèrsies que sorgeixen arran de les polítiques de conservació, pensades amb la visió etnocentrista pròpia de la vella Europa. Coeditat pel Museu del Louvre, el còmic permet plantejar el debat que encara no han afrontat els grans museus: ha de prevaler la conservació per sobre de l’espoli que encara segueix tan present en les col·leccions dels museus europeus?

Oscuridades programadas

Sarah Glidden (Salamandra Graphic, 2017)

Sarah Glidden, autora estatunidenca d’ascendència jueva, sempre ha mostrat un gran interès per l’Orient Mitjà. A Oscuridades programadas, Glidden, acompanyada per dos amics periodistes i un antic marine que va combatre a l’Iraq, viatja a Turquia, Síria i l’Iraq per a mostrar les condicions de vida dels refugiats iraquians que han fugit de la invasió nord-americana i les seves terribles conseqüències. El contrast entre el kurdistan iraquià i el kurdistan turc o el de tots dos amb la Damasc anterior a la guerra civil siriana juguen un paper important al còmic.

A més de reflexionar en profunditat sobre el periodisme i el seu paper en aquesta mena de conflictes, la dibuixant mostra la complexitat d’aquesta zona del món poc abans de l’esclat de les Primaveres Àrabs. Les seves converses amb refugiats i refugiades doten al relat d’un caire humà i personal que ens obliga a replantejar-nos les nostres idees preconcebudes.

Asylum

Javier de Isusi (Astiberri / CEAR Euskadi, 2017)

Amb total seguretat, un dels aspectes més difícils quan parlem de migracions és mostrar empatia cap al nouvingut sense caure en victimismes ni en paternalismes exacerbats. Per a complicar encara més la qüestió, trobem en el discurs de moltes persones el rebuig provocat per un racisme latent i, sobretot, per la desmemòria.

En aquesta obra, Javier de Isusi recupera, mitjançant la paraula asil, la història de les migracions a l’Espanya del segle XX i crea un nexe entre aquells que van haver de fugir de l’Espanya de Franco davant les amenaces i intimidacions i la d’aquells que, nouvinguts al nostre país en ple segle XXI, intenten trobar un lloc en el qual començar de nou, fugint, com van fer els nostres avis i àvies, de la misèria, la guerra i la coacció política. Amb *

Asylum, de Isusi ens posa davant un mirall en el qual s’evidencien els prejudicis d’una generació que va créixer en la prosperitat i que, lamentablement, en molt poc temps ha oblidat el seu passat més immediat. Potser, gràcies a aquestes lectures, les pròximes generacions seran més conscients de la seva realitat social.

NiNA BUNJEVAC (turner LIBROS, 2015)

Nina Bunjevac és una autora canadenca filla d’emigrants iugoslaus. Les seves arrels l’han marcada profundament i a Patria mostra amb mestratge com la seva història familiar està íntimament lligada a la història dels Balcans. La dibuixant es remunta a la seva besàvia per a explicar el desenvolupament polític de Iugoslàvia. És especialment interessant com mostra la realitat de la regió durant la Segona Guerra Mundial i la immediata postguerra.

Bunjevac també recorre a l’autobiografia per a rememorar la seva infància i com li va afectar la separació dels seus pares. L’aspecte gràfic de l’obra és magnífic i amb el seu estil característic, un blanc i negre molt treballat, recorrem tot el segle XX de la mà de l’autora i la seva família. Per a qualsevol persona interessada a la regió balcànica és una lectura imprescindible, ja que permet reflexionar sobre multitud d’aspectes, des de les divisions ètniques a la memòria històrica, passant, òbviament, per l’emigració.

Un regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras

VVAA (Astiberri / Ajuntament de Barcelona, 2017)

Cada migració és una història diferent. A Un regalo para Kushbu trobem nou històries, nou viatges i nou orígens molt diferents, explicades per nou autors també molt dispars entre si, però que es troben en un punt comú: la ciutat de Barcelona. Coordinats per Gabi Martínez, cadascun dels autors va poder tenir contacte amb els els protagonistes de les històries. D’aquesta manera, van poder crear un relat el més fidedigne possible al mateix temps que l’adaptaven al llenguatge del còmic.

Aquesta proposta, coeditada per Astiberri i l’Ajuntament de Barcelona i produïda per la fundació Mescladís i l’associació Al-liquindoi, no tan sols ens mostra diferents històries de superació. També reflecteix que la possibilitat de trobar recolzament i una sortida a una situació límit existeix i com, una vegada més, el còmic serveix per a acostar aquests relats a un ventall més ampli i divers de la població.

Barcelona. Los vagabundos de la chatarra

Jorge Carrión – Sagar (Norma Editorial, 2015)

L’escriptor Jorge Carrión va treballar a quatre mans al costat del dibuixant Sagar Forniés per a crear un retrat íntim del submón de la ferralla a Barcelona. Hereus directes de Joe Sacco, les pàgines de Barcelona. Los vagabundos de la chatarra són periodisme en còmic de primer nivell. La riquesa gràfica que aporta Sagar gràcies a l’ús d’originals composicions de pàgina, a la inclusió de recursos poc habituals al còmic com informes municipals o tuits, permet recórrer els carrers de Barcelona en un moment tan convuls com el període comprès entre el setembre de 2012 i el setembre de 2013.

El més interessant del còmic és que Carrión i Forniés donen veu als qui habitualment no la tenen. Vasile o Abudu, per citar a dos dels personatges més carismàtics, ens expliquen en primera persona com van arribar a la capital catalana i com es guanyen la vida amb la ferralla. El còmic té una gran capacitat de retratar la injustícia i en aquesta ocasió ens porta a reflexionar sobre una realitat molt pròxima i, lamentablement, molt desconeguda, que pateixen els nostres conciutadans.

Mexique, el nom del vaixell

María José Ferrada - Ana Penyas (Libros del Zorro Rojo, 2017)

Mexique, el nom del vaixell relata de forma molt poètica la història dels 456 nens i nenes que es van embarcar a Bordeus per a exiliar-se a Mèxic durant la guerra civil. El text de María José Ferrada és molt emotiu i aconsegueix acostar-nos al que degueren sentir els nens i les nenes i les seves respectives famílies en un moment tan tràgic. És un relat trist, ple de pors, però també carregat d’esperança.

Malgrat estar davant un àlbum infantil, les il·lustracions d’Ana Penyas es mantenen fidels al seu característic estil. És una de les autores més recognoscibles del nostre còmic i a Mexique és capaç de complementar i amplificar els sentiments que ens transmet el text. És una obra que gaudiran nens i adults, ja que permet diversos nivells de lectura.

Migrants

Eduard Altarriba (Bang Edicions, 2020)

Migrants forma part de la col·lecció El meu món, dirigida al públic infantil. Eduardo Altarriba explica en aquest àlbum què vol dir la paraula migració i què ha implicat històricament aquest fenomen, de manera que nens i nenes puguin empatitzar d’una manera més directa —a casa, a l’aula…— amb diferents situacions que segurament també viuen altres nens i nenes amb els quals comparteixen la quotidianitat.

Entre el còmic, l’àlbum il·lustrat i un incipient llibre de ciències socials, la informació que aporta Altarriba en tot moment és clara i es recolza en els aspectes visuals. Aquest títol es complementa amb un anterior que porta per títol La Guerra. Tots dos títols inclouen dossiers annexos amb dades d’actualitat que aporten una visió encara més didàctica del tema tractat. Estan disponibles en català i en castellà.

Migrants

Issa Watanabe (Libros del Zorro Rojo, 2020)

Issa Watanabe ha creat un conte sobre la migració poètic, bell per la il·lustració, encara que tràgic i descoratjador pel relat. No ens estranya que aquest àlbum hagi rebut gran quantitat de premis. Sense emprar la paraula i només a través del dibuix aconsegueix transmetre emocions molt intenses. En una sort d’èxode, diferents animals antropomorfs comencen una llarga travessia. Conills, ossos, guineus, lleons, tucans, porcs… tots ells, tan diferents, tenen un objectiu comú: arribar a un lloc que els proporcioni una vida més feliç i millor.

Pàgina a pàgina el grup avança, encara que sempre acompanyat, uns passos al darrere, per un petit esquelet que els trepitja els talons. És la mort, que aguaita i abraça en el moment menys esperat. Aquest és un concepte molt present quan parlem des d’un punt de vista naturalista de les migracions animals, però que incorpora altres matisos quan es tracta de migracions humanes, una espècie que en principi ja ha deixat enrere el seu passat nòmada.

Sense diàlegs, podem palpar les dificultats, la fam, el fred, la incertesa i la por dels nostres protagonistes. És un relat trist encara que necessari per a tractar temes del nostre dia a dia

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email

“DONES DIBUIXANT I MIGRANT” ARRIBA A LA BIBLIOTECA FONT DE LA MINA

A partir de demà i fins al dia 13 de maig, podeu visitar la instal·lació Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere a la planta baixa de la Biblioteca Font de la Mina

Aquesta és la primera parada d’un viatge que portarà la instal·lació arreu del territori per diversos centres i institucions culturals. 

Per aquesta ocasió, i a banda dels que acompanyen a la instal·lació, la Biblioteca Font de la Mina ha preparat una selecció de còmics de cadascuna de les autores per a la seva consulta.

Aquí podeu consultar els horaris d’obertura de la biblioteca. 

14/04: Primer club de lectura “Vinyetes migrants” amb Jaime Martín.

El proper 14 d’abril a les 19h i amb motiu de l’aniversari de la proclamació de la II República, inaugurarem el club de lectura de Vinyetes migrants amb la participació de l’autor Jaime Martín.

La sessió, moderada per Pepe Gálvez, crític i divulgador de còmic, es centrarà en les obres que composen la Trilogia de la memòriaJamás tendré 20 años, Las guerras silenciosas i Siempre tendré 20 años — en les que l’autor traça una connexió entre passat y present a partir de la història de la seva família.

De moment, i per motius de seguretat, l’activitat serà online. Al final de la sessió hi haurà un torn de preguntes obert a tots els assistents.

Si voleu participar, us podeu inscriure en el següent formulari: https://forms.gle/puyB8ePGejVCnt3Q6

¡Us hi esperem!

22/03: Taula rodona sobre còmic, migració i dones. Inscripcions obertes

Comptarem amb la presència de les autores participants en el projecte Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere.

Ja està oberta la inscripció per a la taula rodona virtual que celebrarem el 22 de març a les 19h amb motiu de la instal·lació Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere.

Moderada pels comissaris David F. de Arriba i Lilianna Marín de Mas, comptarem amb la presència de les autores Ana Penyas, Susanna Martín i Nadia Hafid.

Parlarem de gènere, migracions i còmic i avançarem algunes novetats de les properes activitats de Vinyetes migrants. Cómic, migració i memòria.

No us la perdeu!

Link al formulari d’inscripció: https://forms.gle/aCFFoXUaPFSNNUbeA

Activitat gratuïta organitzada pel MhiC i en col·laboració amb ACDCómic, Norma Editorial, Salamandra Graphic i Sapristi Editorial.

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on pinterest
Share on linkedin