Només d’anada. Equipatges

Portada del documental del Musu de la immigració, Només d'anada. Equipatges. decembre 2020.

MhiC presenta el tráiler:
Només d’anada. Equipatges

Entre els mesos d’octubre i desembre del 2020 i  dins dels projectes educatius incorporats a l’exposició “Making of. Només d’anada”,  al MhiC hem portat terme un taller d’expressió visual i corporal en el que han participat un grup de set joves migrants del centre GEDI. Coop. L’Illot Gran.

A partir de la idea de LA FESTA, hem viatjat, ballat, parlat, menjat… hem fet silencis i crits, ens hem mirat amb mascaretes i ens hem tocat amb la distància….

Per obrir boca presentem el tràiler del que serà el documental resultat  d’aquest taller, coordinat per Elena Ananiadou, amb treball de coreografia i expressió corporal de Jumon Erra i Pere Faura i producció audiovisual de Maria Chatzi.

I EL 4 DE FEBRER A LES 18.00 HORES

AMB TOTES LES INCERTESES

ENS AGRADARIA MOLT PODER FER AL MHIC LA PRESENTACIÓ DEL DOCUMENTAL…

ESPEREM SIGUI POSSIBLE…

US ANEM INFORMANT.

Fitxa

Un ensayo visual que mira los recuerdos de las fiestas como memorias personales y colectivas, parte del bagaje cultural, emocional y de conocimientos de las personas migradas.

El video se ha producido a partir del taller de expresión corporal y visual, realizado durante los meses octubre a diciembre del 2020, con un grupo de jóvenes migrados del centro GEDI. Coop. Centro El Illot Grand. Forma parte de los proyectos educativos de la exposición “Making of. Només d’anada”.

  • Producción: Museo de historia de la inmigración de Cataluña
  • Cinematografía: Maria Chatzi
  • Expresión corporal: Pere Faura, Jumon Erra
  • Coordinación: Elena Ananiadou
  • Con el soporte de: Servei de Museus, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

Històries de vida al MhiC

Maleta de cartó lona amb reblons metàl·lics. Donació Àngels Rozas Lira, juliol 2020.

Correspondències de confinament

La primera donació dins de la nova normalitat.

Arribant a final d’any, des del MhiC hem volgut publicar una donació especial que s’ha fet al llarg del 2020 com a homenatge a les històries de vida, inscrites en aquests objectes…

El divendres 3 de juliol de 2020, dos dies després de la reobertura del MhiC als visitants, ha vingut la Sra. M. Àngels Rozas Liras, a fer una donació al museu de diversos objectes familiars.

M. Àngels és filla d’Eugenio i Consuelo, dues víctimes d’aquest terrible hivern, però van manifestar el seu interès en què el MhiC conserves alguns objectes seus i la seva memòria migratòria. I la seva família portar aquests materials complint les seves voluntats i com homenatge a la seva vida.

OBJECTES CEDITS.

/ Maleta de cartó i lona amb reblons metàl·lics, 1953. És la maleta amb la qual va viatjar Eugenio Rozas per primera vegada a Barcelona.

/ Maleta de cartó color verd, finals dels anys ’60, s. XX. És la maleta que feia servir M. Àngels per anar de colònies. «la seva primera migració…»

/ Vestit de núvia, roba interior, i camisa de dormir, finals dels anys ’50. s. XX. És el vestit amb què es van casar Eugenio i Consuelo.

 

TEXT FAMILIAR.

Eugenio Rozas y Consuelo Liras coincidían en muchas cosas. El mismo segundo apellido, Martínez, el mismo pueblo natal, Nava de Roa, y el mismo año de nacimiento, 1931. Menos de un mes separaba sus nacimientos, y después de una larga vida en común, menos de un mes ha separado sus decesos: los dos han muerto en el mes de marzo de 2020, a Eugenio se lo ha llevado el Covid-19, y a Consuelo otras dolencias. Lo que no han compartido es el nicho familiar de la manera que esperaban, pues la incineración de Eugenio se produjo en  soledad por imperativos legales, y a la de Consuelo sólo pudieron asistir tres de sus cuatro hijos.

Pero antes de todo esto, la família había sentido el deseo de donar objetos concretos, objetos simbólicos del ámbito familiar, incalificables fuera del recuerdo y de la dignidad de su preservación, a las colecciones que custodia el MhiC.Son una pequeña muestra del legado de las migraciones interiores del siglo XX. Testimonios de vida, de afanes, de sueños, de relaciones, encarnados en dos maletas y un vestido. Recuerdo y dignidad.

Con 22 años, Eugenio cogió el tren en tierras burgalesas, un tren con nombre propio: el Shangai, que proveniente de la Coruña llegaba a Barcelona en un trayecto de unas 55 horas. Hablamos de la década de los cincuenta. La que sería su mujer había emprendido el viaje con apenas 14 años. Ya instalados en Barcelona, tras varias peripecias, Consuelo se vería sirviendo en una casa de burgueses, y Eugenio acabaría encontrando la que sería su profesión durante largos años, conductor de autobuses.

A Consuelo le faltaba lo que tiene todo obrero en la ciudad: un hogar al que regresar después del trabajo. Por ello, dedicó muchos días de asueto (el único día libre semanal que se ofrecía al personal de servicio) a asistir a clases de costura, donde con infinita paciencia y la ayuda inapreciable de su maestra (y siempre bajo las disposiciones del afamado sistema Martí), acabaría terminando su vestido de novia.

Eugenio, por su parte, acabaría recorriendo varias líneas de bus, especialmente la 42 (Plaza Catalunya-Buen Pastor) y la 41 (Besós-Calvo Sotelo). En el Besós de Barcelona se ubicaba el domicilio conyugal.

Y pasó el tiempo, y fueron naciendo y creciendo los hijos, y una de ellas, Mª Angeles, portavoz de la família en esta donación, nos ha traído la maleta con la cual iba de colonias escolares desde su escuela del barrio del Clot hasta un internado de La Roca, cercano a Cardedeu, desocupado en verano y que acogía a niños de escuelas metropolitanas en época estival.

 

El MhiC s’enorgulleix de conservar la memòria migratòria de moltes famílies que com la de la Mª Àngels, al llarg dels anys han anat portant les seves maletes carregades d’històries que ens ajuden a entendre i valorar els processos migratoris.

Volem – en aquest final d’any- retre homenatge  a la família Rozas Liras i també a totes aquelles persones grans que ens regalen la seva presència al museu, el seu testimoni i la seva experiència. I sense les quals no tindria sentit el MhiC.

Vestit de núvia. La primera donació després del confinament, juliol 2020.
Vestit de núvia. La primera donació després del confinament, juliol 2020.
Maleta de cartró de color verd. Donació Àngels Rozas Liras, juliol 2020
Maleta de cartró de color verd. Donació Àngels Rozas Liras, juliol 2020
Fotografia del casament de Eugenio i Consuelo Rozas Liras, finals dels anys 50'. Donació juliol 2020.
Fotografia del casament de Eugenio i Consuelo Rozas Liras, finals dels anys 50'. Donació juliol 2020.

Calendari de Nadal 2020

Calendari Nadal MhiC 2020.

De todo quedaron tres cosas. La certeza de que estaba siempre comenzando. La certeza de que había que seguir. Y la certeza de que sería interrumpido.

Fernando Pessoa

El museu romandrà tancat els següents dies de Nadal:

  • 24,25,26 i 27 de desembre i

  • 1 i 2 de gener.


    Tornem el 4 de gener amb moltes ganes de veure al nostre públic i seguir amb els nostres projectes. Mentrestant, tota la felicitat i els nostres millors desitjos.

    Cuideu-vos molt.

 

EUROM, Observing Memories 4

Portada del EUROM Magazine, Observing Memories. Desembre 2020

MhiC Recomana

EUROM Magazine Desembre 2020

EUROM, L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB, ha publicat el quart número de la revista Observing Memories.

El quart número de la revista d’EUROM, inclou articles sobre estudis de memòria, història pública i colonial i polítiques de memòria des d’una perspectiva transnacional i multidisciplinàri. 

El nou número inclou entrevistes amb Marianne Hirsch i Fernando López Martínez i destaca aspectes transversals de memòries com el feminisme, l’antiracisme i l’ètica.

L’escriptora Géraldine Shwarz, la investigadora social Sarah Gensburger, la historiadora Selina Todd i l’arquitecte Julian Bonder són alguns dels experts que van col·laborar en aquest número, editat per Ricard Conesa i dirigit per Jordi Guixé.

La revista està disponible en línia, en anglès, a través del següent enllaç: https://view.joomag.com/observing-memories-issue-4/0676732001607937632?short&

Making of SOLO ANDATA. An exhibition in times of pandemic

Panel d'exposición: Making of SÓLO IDA. Una exposición en tiempos de pandemia

Now open the new temporary exhibition of MhiC

December 2020

In spite of the awareness of the terrible world around us, even in spite of our silent complicity in the face of misfortune, for Erri de Luca, who still trusts in the sacred condition of words, there remains poetry, capable of transforming all the tragedies of humanity into song.

Fernando Valverde
Prologue to Solo by Ida, Emory University (2016)

The exhibition is now open: MAKING OF. SOLO ANDATA. AN EXHIBITION IN TIMES OF PANDEMIC.

What happens when suddenly the Museum’s exhibition hall is closed – due to confinement – and the educational project planned for the whole academic year 2019-20 remains unfinished?

At MhiC we recovered the materials produced by students of 3rd ESO INS BARRES I ONES, students of CRAE Kirikú and the artist Piero Sacchetto and we continue the project for the year 2021 with young people from GEDI Coop. with new workshops.

All under the curatorship of Lali Bosch.

Don’t miss it. Please check the schedule and if you come in a group, book your visit at .

Remember that the maximum number of people per group is 12, follow the safety, mask and distance rules and #laCulturaesSegura

We look forward to seeing you.

“La Metro” a Sant Adrià de Besòs i al MhiC

Fotografia del programa "La Metro" durant la entrevista de dues persones al vagó del Sevillano.

El programa visita el MhiC i el Sevillano per fer una mirada al passat del territori metropolità.

Aneu a la web de “La Metro”, rtve, a través de l’enllaç: https://www.rtve.es/alacarta/videos/la-metro/metro-immigracio-museu-horts-integracio-purificadors-aire-covid/5728876/