“Visca la República!” a l’Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs

Cartell de exposició "Visca la República!"

Commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la 2a República.

L’Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs participa en l’activitat Memòria en Xarxa. Esposició compartida, de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Una exposició dispersa en el territori articulada a l’entorn d’un fet històric que assenyala els museus com a dipositaris de la seva memòria material i com a transmissors d’un llegat cultural comú.

Sant Adrià de Besòs, republicà

Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs “Isabel Rojas Castroverde”   Dates: 14/09/2021 – 20/11/2021

La proclamació de la Segona República a Sant Adrià de Besòs el 14 d’abril de 1931 va coincidir amb l’arribada al poder municipal de les forces d’esquerres. Es bastia un nou món on la sanitat, l’ensenyament, la cultura o els drets socials i democràtics esdevindrien elements imprescindibles per garantir una existència plena de la societat adrianenca.

Basat en el text de: Manuel Márquez Berrocal, Sant Adrià de Besòs, 1900-1939, vol. III.

Més informació a l’enllaç: https://www.diba.cat/es/web/opc/-/-visca-la-republica-a-sant-adria-de-besos


Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

The arpilleras’ journey


The arpilleras' journey

The arpilleras have their origin in Chile, where during the 70’s they became an essential tool for the social struggle. By means of the first stitches, they denounced some of the experiences of the country under the government of Augusto Pinochet. The use of textile sometimes helped to express what could not be publicly said. The arpilleras were made, mainly, by groups of women, who could thus express themselves politically, something that otherwise was very difficult to do. It was also a way for women’s groups to share other experiences and concerns.

For the artists of the Fundació Ateneu Sant Roc, the arpilleras have also meant many things. What began as just another activity of the Ateneu has become one of the distinctive traits of the Foundation, establishing a permanent group of stitchers who have collaborated in various projects. The vision of these women is the one that is captured in this collection of sketches, each one accompanied by the story that the artist has wanted to convey.

Suitcase, cloth, arpillera: the journey begins

Maleta, farçell, arpillera, (Suitcase, cloth, arpillera) is an account of different migratory experiences both from the interior of the country, during the decade of the 60s, as well as more recent ones from around the world.

This collection was presented as an exhibition in 2012, and since then it has been taken to various places in Catalonia.

With the creation of these arpilleras, the artists have had the opportunity to relive forsaken childhood memories, painful feelings, the nostalgia caused by missing one’s homeland, or the first feelings of excitement when settling into their new home.

This arpillera explains when my parents, my siblings, and I arrived in Barcelona. We came from Almeria and the first thing I remember is the France Station (Estació de França), big and beautiful. Then what you can see on the arpillera: the mountain of Montjuïc and on the top the castle and many shacks.

My shack was made of wood, the roof was made of leather. We lacked everything, we had no light or water. We had to get it from the fountain, and it was far away.

My brothers, who were little, played with a ball made of cloth. My mother went down the mountain every day to go work as a housemaid and my sister too. I, who was 8 years old, took care of my brothers and my house, which was the only thing we had.

Those were difficult years for those who had to leave their homeland.

When I see what is happening now, I remember my first years and it makes me angry that everything is still almost the same.

In the countryside of Cáceres where I grew up, first the green olives are harvested with great care and then the black ones are shucked. It is necessary to go up to the olive trees with ladders and bags to take the green olives carefully, so that they are not crushed. When they are all black, they are brought to the ground with the canes, to remove the oil. We had oil for the whole year at home, the supply of the house we had it there, besides the olive trees we had other harvests and animals.

When the olives were shucked, it was my brothers and I who, sometimes, collected all the olives from that estate, which was not ours. The masters of the estate provided the land, and we did the work.

There we lived off what we sowed, there was no salary.

What we harvested, we took it to the masters in the village, it was all split, it was a job done by my family and theirs.

The memory of this time is difficult because I had friends who went to the village while I had to stay working in the fields.

When I was 27 years old, my husband told me that we would find a better life in Barcelona. He came alone the first time and in December of 1962 we both, with our son, got on the train to Barcelona. Saying goodbye was hard, my mother didn’t want me to travel so far away with such a small child.

In this arpillera I’ve sawn the house of my hometown, my parents’ home, where I grew up and where I lived until I got married and moved to my mother-in-law’s house. When I had to pack my things because I was coming to Barcelona, my mother came two or three days to my in-laws’ house to help me prepare the things and leave everything in its place.

This is the highest peak of Granada, which is always snowy, even in the summer there is snow. Here is the tree that used to be on the corner of the house, an acacia, and that is the path that goes down to the lower slope where I, together with my husband and my son, walked to take the train. It took us 26 or 28 hours to get to Barcelona, then the train was full of people who emigrated from all parts of Andalusia.

When we arrived at one o’clock in the morning it was snowing, that Christmas it had snowed a lot.

When I remember my homeland I get very emotional, I remember my family, my sisters, my parents who are no longer alive. My husband and his parents are buried in Barcelona, waiting for me.

This is the story of when I came from Tangier, I was 21 years old and I had already had my daughter. My parents lived in Tangier because they emigrated from La Linea when they were young. I have lived my youth and childhood with great enthusiasm. Later, when the Arabs wanted independence in 1957, things changed. The Spaniards preferred to leave rather than go through misery. My husband and I had the idea of staying and adapting to the circumstances, but my parents were old and did not want to die there, they wanted to come to Spain because they had nothing. That’s why we all decided to come to Spain with them.

This is what I saw when I came to Spain on the boat. I saw the mosque, the church and the school. The churches and mosques were very beautiful, emblematic buildings of many styles. Nowadays everything is more deteriorated because there is no money, there is misery, it is no longer as it was.

In my representation of the boat, I tell how I was going to cross the strait with my daughter, who I was holding, as she was about 7 months old. I have also stitched some men that are drowning or dying, to show the situation of some Arabs who nowadays cross the strait, sometimes losing their lives.

The first time I arrived here, when I left the France Station, I saw the sky so dark and gray that I was very shocked, that is why here I have sewn a very vivid sky, as I remember it from Tangier and with the beautiful sea there.

I have flown by plane three times. The first time I was with my mother, my brothers and my sisters. We came from Pakistan to Barcelona in 2007. We were all there, except for my father who had already been living here 5 or 6 years before us.

The second time I flew with the plane was to go to Pakistan to get married a year ago. I was driven to the airport and then flew alone. The plane was full of Pakistani families. I stayed for six months and I returned a month ago.

When I came back to Barcelona, I also flew alone. I was a bit worried but the hostess helped me a lot, all the people were sleeping.

I really like Barcelona and I want to stay here to live. My husband will come to stay and live with me, now we have a lot of paperwork to deal with.

In Morocco I went to school until I was thirteen years old. After that I stayed at home working, that’s life…

I would have liked to study, my mother and my father suffered when I left school. I’m the only one of my siblings who didn’t study because when I was little I didn’t want to, and now I’m paying for it. I would like to learn to read and write well, that’s the most important thing for me.

I have sawn a class, where foreign women from all over the world come to learn to read and write. And not only for that, but also to meet people and pass the time.

It is important. I always have problems, for example, when I want to go somewhere to handle some paperwork and I can’t speak well. I always take the papers home for my husband to fill in. I also have problems with the doctor, when he doesn’t understand me I suffer, but if I explain slowly, he understands what I want to say. That’s why I like to come here to learn to read and write, I really like the computer, we use it to write words.

This is my house in Pakistan in Gujarat, in the Punjab area. There the houses are big, two families can live together. It has up to three floors.

When I was single I lived with my brothers and my mother, but when I got married, when I was 15 years old, I moved to my husband’s parents’ house, with his family. I helped my mother-in-law and sisters-in-law to do the housework. I have been living in Badalona for four years and here the houses are smaller. The children in Pakistan have space to play every day with their bikes and kites, not here.

In my country, in March, when spring and the sunshine arrive, parents and children go out to play with the kites. We go to the patio at the top of the house, we dance and eat. I prepare a lot of food, a big pot for everyone, we have a good party to celebrate the beginning of spring.

This is my house in Guadix, with the geraniums and carnations on the façades. When I came to Barcelona I often remembered this house that I left in the village.

I came with the train that was there at that time, with my sister and her daughter who also came to Barcelona. The trip was very long, we travelled with many people who also came to find better lives here. I came single, and with enthusiasm, I was happy. Later, even more, because I met my husband and got married. Now I am here with my daughters and their children, my husband passed away.

Here there is a mosque, which is very important for my religion, and there are also mountains, butterflies, birds, trees, and flowers, because I really like the countryside and nature.

In my city there are many mountains, maybe that’s why I’ve always liked the countryside more than the beach. But in the countryside there are no schools, there is nothing, that’s the problem, I like the city just to go to school, because I want to learn a lot. I like to speak Spanish.

I like life with flowers, I like freedom. I don’t want to be stuck at home, I want to go out, shop, work and earn money to help my family. Freedom.

In Morocco I lived in a village and I couldn’t do anything, I didn’t go to school, I didn’t work, nothing. Now my siblings are better, they all went to school.

I like my country very much, but I want to stay in Europe with my husband, always happy.

We have sewn a typical Pakistani party dress that women wear, a shirt, a pair of trousers and a headscarf, in nice colors.

It is a very comfortable garment that we always wear, it is wide and big. Some Spanish women also dress like this, they like this type of clothes very much, but they don’t wear the headscarf, that’s only for Muslims.

Men also wear this kind of clothes, there is little difference only that the shirt has a collar.

I make my own clothes, sometimes I buy the cloths in Pakistan because they are cheaper than here, and I sew them at home. Other times I buy the clothes already made.

In my country the embroidery is also very important. I have handmade a lot of bed linen, the bed sheets, the pillows, a lot of things.

These are my hands of henna, full of bracelets as I like them. At the top there is a mirror with less, fringes in urdu.

My hands have worked hard. I wake up at 7 o’clock, I make lunch for me and my children with tea or chocolate, I take the little children to school at 8.30 a.m. and some days I go to Group Laila at 9.30 a.m. to learn Spanish and other things.

I have been married for 22 years and have raised my five children, all of them boys.

In Pakistan I have worked sewing from home. With the machine I sewed the bed linen, but here I only work at home. My hands know how to sew, embroider, cook, clean, brush, write and much more.

Les meves mans han treballat molt. Em llevo a les 7, faig l’esmorzar per a mi i els meus fills amb un te o xocolata, porto els nens petits a l’escola a les 8.30 i alguns dies vinc a les 9.30 al Grup Laila, per aprendre castellà i altres coses.

Fa uns 22 anys que estic casada i he criat els meus cinc fills, tots són nois.

Al Pakistan he treballat cosint des de casa. Amb la màquina cosia la roba per al llit, però aquí només treball a casa. Les meves mans saben cosir, brodar, cuinar, netejar, pentinar, escriure i molt més.

Refugees: the train

These arpilleras took inspiration from the exhibition “After the waves” that took place in November 2016 at Ateneu Sant Roc. The artists wanted to pay tribute to the work of the Open Arms Badalona group. With the knowledge of some of the stories that had appeared in the news, the stitchers captured some events such as those that can be seen in the following arpilleres.

Collective memory. In 1939, at the end of the Spanish Civil War, thousands of republicans fled to France in the hope of being taken in.

This arpillera represents the escape and the harsh conditions in the refugee camp of Algiers, where they suffered extremely cold temperatures, famine, overpopulation, diseases, rape, death…

This was the first collective experience of the Fundació Ateneu Sant Roc Group.

In his early years, and after losing everything, his family, his home and maybe his country, he wanders alone in the desert. Only with his cat and in spite of everything he does not abandon him, with him he shares his hunger and his loneliness.

The two of them are starved and carrying what little they have, when they think everything is lost, in the horizon, they discover a bit of life, and with it… hope!

Saharawi refugees in the desert of Algeria. They live in tents, very hot during the day and very cold at night.

They live in austere conditions and most of them see no end to their exile. They depend on international aid and with the economic crisis they have suffered many setbacks. UNICEF, with all its means, is trying to consolidate vaccination campaigns, create family centers, distribute school supplies, improve teacher training…

With this arpillera I wanted to remind the public of the living conditions of these people in refugee camps and the role of aid workers.

Everyone’s help is needed, let’s not forget it!

Land mistreated by nature, covered with canvasses and old cloths in the shape of huts to protect themselves from the cold and the sun. How much history there must be under these huts that will never be known, lives destroyed, lost hopes, without finding a future.

How many people are left stranded along the roads until they find these refugee camps! That is what I felt when I saw this picture.

“The whole problem with the world is that fools and fanatics are always so certain of themselves, but wiser people are so full of doubts.”

Bertrand Russell

When they flee from the war, they not only carry whatever belongings they can, they also carry the pain, the rage, the injustices….

They carry their children and their elders in the hope of giving them a dignified life, and along the way, they also carry difficulties and doubts, not knowing where they will be welcomed.

Reflecting on the refugee camps, I think that these people are fleeing from these evil wars, from hunger and from all kinds of needs.

After taking many turns along different roads, crossing mountains and disoriented, they arrive at a border. They think that the worst is over, but it is not so. They find themselves with these wires who forbid them to pass. And some of these men, women and children are sent to refugee camps and there they also find themselves with the same hunger and needs.

But there are also groups of volunteers who try to make their daily lives less difficult. They help them within their possibilities and above all they listen to them. They try to give them some hope.

To flee from your home, from your town, from your country, to leave your family, your friends, your job behind. To run away looking for a better but uncertain future. What courage those who do it and go through hostile and unknown hardships have. And with all this in my mind I started to make this arpillera, simple and flat in which each stitch was a touch of reality. The beach of Lesbos, the boats full of people, the rescue, and the arrival to the beach.

On the cloth there are three little worlds: the children who play despite everything, the Open Arms rescuers who give everything to save lives and a doctor taking care of an infant who has managed to arrive alive. What a bad heart and how much reality, how necessary it is not to forget…

My arpillera is a denunciation of the treatment that some refugees received at the border between Serbia and Hungary, who were running looking for their freedom and some journalists who were covering a report for television, one of them made a Serbian man who was carrying his son in his arms trip over. This man was fleeing from the police with the intention of crossing the border and getting a better life.

In my sackcloth I explain the great work that the guys of Badalona do. I chose this theme as a tribute to them, for the great job they do saving lives and risking their own. We all should be more humane and help more.

Sant Roc: the arrival point

Stitch by stitch, the women of Sant Roc have wanted to show their neighborhood, the diversity of its people, the different cultures that live there and the esteem they feel for its streets, its festivities… in short, its people.

Through these arpilleres we can get to know a little better the nearly 50 years of history of this district of Badalona.

Set of 12 arpilleras made with small stitches that reflect the reality of the fifty years of history of the neighborhood, made in 2016 from the personal perspective of each stitcher.

Each arpillera shows a different story of this neighborhood that lives behind experiences from around the world, but sewn with hope for a better world.

I have been selling roses since I was 12 years old. The day before Sant Jordi I go to the market to buy all the roses to prepare everything in advance. I like this day very much and it makes me very excited to go to sell roses because it is the only day of the year that I have a job. I’m always the one in charge of everything, although my husband accompanies me at the stall. At the stall I sell the roses with the parasol and the table during the whole day of April 23rd.

We wanted to represent how we would like the neighborhood to change, since it is very deteriorated. We would like it to be known as a clean neighborhood where there is good coexistence and closeness with the neighbors. This is our dream, although we don’t know if we will see it come true.

I wanted to reflect the Craft Fair that we organize during the festivities of May in the neighborhood of Sant Roc. The associations prepare stalls with their work. There is a bit of everything: confectionery, crochet handicrafts… There is everything and for all tastes, and a lot of people come, buy, sell, and we have a great time.

When I was a little girl I helped to take care of my brothers, I am the older one and I had to be with them because my parents were going to sell and we could not go to school. When I was little I didn’t know how to read or write and now that I am at the Ateneu I learn a little. I take my son to school so he won’t be like me tomorrow. We are all learning together, Moroccan women and gypsy women. We learn from each other, we learn from them and they learn from us.

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email


Des del dia 6 de setembre fins el 30 d’octubre de 2021, a la Sala Petita del MhiC podreu trobar l’exposició 1936-1980. Tres generaciones bajo el mismo techo de l’autor Jaime Martín.

L’exposició, comissariada per Cornellà Còmic, s’inscriu dins el cicle d’activitats de Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòria que el MhiC està portant a terme des del passat mes de març sota la coordinació de Lilianna Marín de Mas i David Fernández de Arriba.

Tanmateix des del Museu s’ha volgut cercar un recurs per donar suport a la celebració del 90è aniversari de la proclamació de la Segona República. D’aquesta manera, comencem la tardor amb la commemoració d’aquesta efemèride acompanyda també per altres activitats expositives que aviat se celebraran a l’Arxiu Municipal Isabel Rojas.


L’exposició 1936-1980: Tres generaciones bajo un mismo techo, mostra la trilogia de l’autor Jaime Martín, de la qual formen part els còmics Jamás tendré 20 años, Las guerras silenciosas i Siempre tendremos 20 años. Tots ells inspirats en la seva família i editats per Norma Editorial. 

A partir de la construcció del relat familiar vinculat amb la casa que ha reunir aquestes tres generacions, Jaime Martín ens condueix per la historia mes recent d’Espanya: des del final de la República i la fugida dels seus avis cap a Catalunya, passant pel llarg règim franquista i acabant amb la transició, època que coincideix amb la joventut de l’autor. D’aquesta manera, Jaime Martín crea un vincle generacional on mostra tant les diferències com les similituds entre la seva història, la dels seus pares i la dels seus avis.

La presentació es durà a terme el pròxim 6 de setembre a les 12:00 al MhiC  i comptarà amb la presència de l’alcaldessa Filo Cañete i el regidor de cultura Andrés Pozo.






Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email


Encetem l’estiu amb un taller de còmics!

Adreçat a escoles, associacions i casals que busquen una activitat per a la seva programació, des del MhiC oferim un taller de còmics conduït per l’autora Nadia Hafid.

Durant tot el mes de juliol oferim la possibilitat de fer una activitat única que ajuda a potenciar la creativitat, mentres es descobreix el museu i les seves històries.

Podeu consultar les característiques i metodologia del taller en el dossier que trobareu en el següent enllaç:


Per a més informació podeu escriure a

CAMOC Krakow 2020 (2021) Digital Annual Conference: The Right to the City

CAMOC Krakow 2020 (2021) Digital Annual Conference: The Right to the City.

MhiC Recomana

ICOM International Committee for the Collections and Activities of Museums Of Cities

Republiquem informació de: http://camoc.mini.icom.museum/conferences/krakow-2020/

CAMOC Cracòvia 2020 (2021) Conferència anual digital

El dret a la ciutat, 9-11 de juny de 2021

Després de diversos ajornaments a causa de la pandèmia i la impossibilitat de viatjar, la Conferència Anual CAMOC Cracòvia 2020 (2021) ha passat a ser digital! El nostre tema original de la conferència – El dret a la ciutat – continua sense canvis.

La nostra reunió in situ prevista ara se celebrarà en forma de conferència digital de tres dies, del 9 a l’11 de juny de 2021.

Registreu-vos aquí (obligatori): https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdzWtzIT20fZ9lJ8itAPyQ1jPW7amDHJKjc8QNV9hbuJAG3pQ/viewform

Sense taxes d’inscripció.

Ubicació: Museu de Cracòvia (“Muzeum historyczne miasta Krakowa”)

Títol: Conferència digital digital CAMOC Krakow 2020 (2021): The Right to the City, 9-11 de juny de 2021

Inici: 9 de juny de 2021, 14h CET

Estigueu atents a la informació actualitzada a la pàgina de Facebook de CAMOC.

Consulteu el programa de la conferència: http://camoc.mini.icom.museum/wp-content/uploads/sites/4/2021/05/CAMOC-Krakow-2021-Digital-Conference-PROGRAMME-Full.pdf

i la publicació dels resums de les ponències: http://camoc.mini.icom.museum/wp-content/uploads/sites/4/2021/06/CAMOC-Conf.-2021-KRAKOW-Book-of-Abstracts-F-1.pdf


Amb motiu del Dia Internacional dels Museus i en el marc de l’exposició Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòria, des del MhiC volem celebrar-ho amb dues propostes.


Després de passar pel vagó del Sevillano i la Biblioteca de la Mina, la nostra instal·lació Dones, dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere segueix el seu viatge i arriba a la tercera parada del trajecte: el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.

Aquest cop, la instal·lació i lectures que l’acompanyen es situaran a la rotonda on es situen la col·lecció de cotxes històrics, concretament davant del cotxe C-2302.

La visita a la instal·lació és d’accés gratuït i es podrà visitar fins el 12 de setembre.


D’altra banda, el mateix dia 18 a les 18:30h, celebrarem via Zoom la segona sessió del club de lectura de Vinyetes migrants.

En aquest cas farem la lectura de La misión de Alou. Una maternidad roja editada per Ponent Mon. Aprofitem aquesta lectura per reflexionar sobre art, però també patrimoni, espòli i conflictes, factors que afecten directament als moviments migratoris.

Comptarem amb l’excepcional presencia de Ousman Umar —fundador de NASCO Feeding Minds i escriptor del llibre Viatge al país dels blancs (Penguin Random House, 2019)— i de Jordi Principal —arqueòleg en cap del Museu d’Arqueologia de Catalunya especialitzat en patrimoni situat en zones de conficte. La sessió será moderada per la historiadora de l’art, especialista en còmic i confictes bèl·lic i membre de l’ACDCómic, Iria Ros.

Si encara no esteu inscrits a l’activitat, podeu fer-ho en aquest formulari de manera ràpida y senzilla: https://forms.gle/SyNddKVx1W6JFLhT8

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on pinterest
Share on linkedin

Podcast and Audio guide

The Long Night of Museums is here!

Let’s take a night trip to the museum with the podcast of the 2021 Long Night of Museums and discover the Visitmuseum audio guide.

ONLINE: at 20.00h MhiC closes its doors to the public and opens its virtual windows with the PODCAST. Night trip to MhiC.

The podcast is currently only available in Catalan.

Several voices will bring us closer to the museum and its territory, the municipality of Sant Adrià del Besòs. MhiC, its theme, the people that surround it and the new tools to get to know the museum, on-site and from the distance…

Why is MhiC a 21st century museum and how does it materialize its educational vocation? What does it mean to have an open background and built on the contributions of the audience and how does that turn people into narrative actors? How does the museum relate to its surroundings, guided tours and educational programs?


Filo Cañete Carrillo, Mayor of de Sant Adrià de Besòs

Josep Manuel Rueda Torres, Director of Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Imma Boj, Director MhiC

Jordi Vilalta, Educator MhiC

Carles Jódar, Speaker

Norman López, Technician

Gedi Media, Production

You can play the podcast here, at Soundcloud and iVoox. [ Catalan ]

ONLINE: The Visitmuseum AUDIO GUIDE is now available.

Discover MhiC through Visitmuseum.

Visitmuseum is an initiative promoted by the Catalan Cultural Heritage Agency. The audio guide is an element that supports the on-site visit to the museum allowing visitors to complement their journey with content available in several languages, and a tool for virtual tours through the free mobile application (Android and iOS) and through the web version.

MhiC’s audio-guide is available in four languages: Catalan, Spanish, English and French.

For each museum facility, Visitmuseum offers a brief presentation, a tour of the main thematic areas and a detailed look at the most outstanding objects. The application also presents all the practical data for the visit and the corresponding links for sharing the experience on social networks.

Share on twitter
Share on facebook
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email

Dia Internacional dels Museus 2021

Comença el compte enrere pel DIM21!

Aquest any, el Comitè Internacional dels Museus (ICOM) ens invita a recuperar i reimaginar el futur dels museus.

Recollint el lema de la comunitat museística internacional, la Direcció General del Patrimoni Cultural dóna suport a la celebració del DIM21 amb l’organització d’un conjunt activitats i creant la web i la imatge compartida DIM21. Amb les activitats que promou vol donar visibilitat a dos dels col·lectius que més han patit a conseqüència de la pandèmia i que estan directament relacionats amb el lema d’enguany: les persones grans i els joves.

El MhiC se suma un any més a la celebració del DIM, aquesta vegada amb activitats i continguts en línia, fruit dels projectes del darrer any i del treball de totes les persones que hi han col·laborat i participat.

Què farem…


Dissabte 15 de maig

PORTES OBERTES de 10.00h a 14.00 i de 17.00 a 20.00h

ACTIVITATS VIRTUALS: www.mhic.net a partir de les 20.00h el MhiC tancarà al públic i obrirà les seves portes virtuals a:

PODCAST. Viatge nocturn pel MhiC. Diverses veus ens aproparan al museu i al seu territori, el municipi de Sant Adrià del Besòs. El MhiC, la seva temàtica, la gent que l’envolta i les noves eines per conèixer el museu, des d’aprop i des de la distància…

Perquè el MhiC és un museu del s.XXI i com materialitza la seva vocació educativa? Què significa tenir un fons obert i construït per les aportacions del públic i com això converteix a les persones a actors narratius? Com es relaciona el museu amb el seu entorn, amb les visites guiades i els programes educatius?

Compartirem el podcast, el mateix 15 de maig, a les 20.00h al Blog MhiCosmos.

VISITMUSEUM. PRESENTACIÓ DE LA VISITA GUIADA VIRTUAL. Si no ens heu pogut visitar al llarg del dia 15 de maig de forma presencial que sabeu que el MhiC ja forma part de la comunitat del Visitmuseum! I per tant podeu fer aquest viatge nocturn amb la nostra nova nau:  https://visitmuseum.gencat.cat/ca/mhic-museu-dhistoria-de-la-immigracio-de-catalunya



Dilluns 17 de maig

Seguim amb la festa del Museus …

PORTES OBERTES de 10.00 a 14:00h


EL VIATGE DE LES ARPILLERES: Exposició virtual. Nova exposició temporal en línia dedicada a les Arpilleres de Sant Roc. Les arpilleres tenen el seu origen a Xile, on durant els anys 70 van esdevenir una eina imprescindible per la lluita social. Mitjançant les primeres arpilleres, es denunciaven algunes de les vivències del país sota el govern d’Augusto Pinochet.

Per les artistes de la Fundació Ateneu Sant Roc, les arpilleres han significat moltes coses. El que va començar com una activitat més de l’Ateneu ha esdevingut un dels trets distintius de la Fundació, establint un grup fix d’arpilleristes que han col·laborat en diversos projectes. La visió d’aquestes dones és la que es plasma en aquest recull d’arpilleres, cadascuna acompanyada per la història que l’artista ha volgut transmetre.


Dimarts 18 de maig

PORTES OBERTES de 10.00 a 14:00  i de 17.00 a 20.00h


CLUB DE LECTURA: Vinyetes migrants. Sessió en línia (zoom), 18.30h

Amb motiu de la celebració del DIM21, el Club de Lectura es centrarà en el tema del patrimoni amb “La misión de Alou. Una maternidad roja”, de Christian Lax. Conduirà la sessió la Iria Ros, historiadora d’art i membre de l’ACDCómic i hi participaran l’Ousman Umar fundador de Feeding Minds i migrant i el Jordi Principal conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Inscripcions gratuïtes a l’enllaç: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdemR4G_DDzZRRXWoH7DtiqKO_j45iGSgXbaRhxU-fZu-IUlQ/viewform

Ja disponible a YouTube, la sessió #1 amb Jaime Martín i Pepe Gálvez.

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email

Recuperar i reimaginar amb el públic

Grup d'institut participa a l'activitat recuperar i reimaginar al MhiC.

S’apropa el Dia Internacional dels Museus 2021 i MhiC invita als visitants a recuperar i reimaginar el futur.

Publiquem avui l’àlbum fotogràfic “RECUPERARA i REIMAGINAR” amb les aportacions de grups de visitants de les darreres setmanes que van participar en l’activitat.

També  compartim el diari de visita de l’institut Miquel Tarradell: Visita al Museu de Història de la Immigració de Catalunya MHIC.

Fins la propera!



Amb motiu del Dia Internacional del Llibre i de Sant Jordi, des de Vinyetes Migrants us portem una selecció de còmics i d’àlbums il·lustrats que mostren les migracions des de perspectives molt diverses. Som conscients de la quantitat d’obres de qualitat que s’han quedat fora, però creiem que aquesta petita selecció pot servir com a guia d’iniciació.

Tota proposta per a ampliar la llista serà benvinguda. Si heu llegit algun còmic sobre migracions que no sigui a la llista i creieu que hauria de ser-hi, podeu deixar el títol als comentaris :).

Nieve en los bolsillos


És una obra fonamental, com demostra que l’haguem triat com a imatge central de la nostra exposició. Kim reflecteix a Nieve en los bolsillos l’emigració que tants espanyols es van veure obligats a realitzar durant el franquisme. Aquest fosc període en el qual la repressió política, la fam i la manca d’oportunitats —una situació que distava molt de la imatge idíl·lica que intentava mostrar la dictadura, especialment a l’Espanya rural—, va provocar un èxode que va separar famílies durant molts anys i va portar a joves, majoritàriament homes, a terres franceses, alemanyes i de la resta d’Europa.

Aquesta tràgica situació es va maquillar a pel·lícules com Vente a Alemania, Pepe, en les quals es donava una visió molt diferent de la realitat a través de l’humor. Sense deixar el seu estil característic i el seu dibuix encara totalment analògic, Kim torna al còmic històric amb aquest bocí de la seva pròpia biografia. De manera molt necessària, ens apropa a un passat no tan remot en el qual els emigrants que no coneixien la llengua local, que feien el treball que no volia ningú i que no posseïen qualsevol dret mínim, érem nosaltres.

Intisar en el exilio

Pedro Riera - Sagar (Astiberri Ediciones, 2019)

El 2011 Pedro Riera va publicar juntament amb Nacho Casanova El coche de Intisar, còmic que retrata la situació de les dones al Iemen. De la mà d’Intisar, la fictícia protagonista, som testimonis del profund masclisme que recorre la societat iemenita. Vuit anys després, en aquesta ocasió de la mà de Sagar Forniés, Riera recupera a Intisar per a narrar la terrible situació que viu el Iemen i que ha obligat a exiliar-se a centenars de milers de persones.

Al llarg de la Història, els conflictes bèl·lics sempre han provocat desplaçaments forçats de població i l’atroç guerra impulsada per l’Aràbia Saudita, amb el beneplàcit d’Occident, no n’és una excepció. El sentit de l’humor, la rebel·lia d’Intisar i les seves amigues i el magistral ús del color —és necessari aturar-se a les pàgines dedicades a Petra— fan d’Intisar en el exilio una lectura imprescindible per a conèixer de primera mà un dels conflictes oblidats més tràgics de l’actualitat.

El buen padre

Nadia Hafid (Sapristi Editores, 2020)

Amb el seu primer còmic llarg, Nadia Hafid —guanyadora del premi de la ACDCómic a autora emergent el 2020— ens presenta una història sobre la seva família, les arrels i la incapacitat d’establir llaços a la terra d’acollida una vegada es decideix migrar. Per aquest motiu esdevé central la figura del seu pare, immigrant marroquí que viu amb desassossec i desesperança la seva fallida integració a la cosmopolita i renovada Barcelona de principis dels noranta.

Nadia Hafid omple cada vinyeta d’una pressió que traspassa el paper. L’absència de diàlegs i el pes que representen les formes i els colors mantenen un estat de tensió que ens dóna a entendre des d’un principi la situació que viu la família en tot moment. També mostra com per a una persona que decideix començar la seva vida en un altre lloc la situació pot arribar a ser realment tediosa i depriment.

Hem triat aquesta obra pel relat que ens parla dels fills dels qui van migrar a la fi dels vuitanta, per la càrrega poètica de les seves imatges i pel valor de la figura materna. Malgrat quedar en un pla secundari és ella qui manté l’estructura i la fortalesa per a continuar endavant, tot donant a la història una llum d’esperança per al futur de la família.

La grieta

Carlos Spottorno - Guillermo Abril (Astiberri Ediciones, 2016)

Guillermo Abril i Carlos Spottorno havien recorregut nombroses vegades les fronteres europees gràcies al seu treball per a El País Setmanal. Tenien més 25.000 fotografies i van decidir llançar-se a l’aventura de crear un còmic amb elles per a relatar el que havien presenciat. El resultat és La grieta, una obra excepcional per la seva forma —les vinyetes són fotografies tractades digitalment— i pel seu contingut.

Gràcies a una detallada narració i al poder de les fotografies, Abril i Spottorno ens porten a recórrer llocs fonamentals per a comprendre les migracions cap a Europa com són Melilla, el mont Gurugú, l’illa de Lampedusa o les fronteres de Bulgària i Grècia amb Turquia. Un aspecte essencial del còmic és que a diferència de la major part dels mitjans de comunicació dóna veu als protagonistes del trànsit cap a Europa.

La misión de Alou. Una maternidad roja

Christian Lax (Ponent Mon, 2020)

A La misión de Alou trobem la història de l’Alou, un jove de Mali que recol·lecta mel i que per casualitat troba a un baobab una escultura de fusta datada en el segle XIV. Per indicació de l’Hogón — l’home més savi del seu poble —, Alou inicia un viatge que el portarà a migrar fins a París per a salvar l’escultura dels atacs gihadistes que estan destruint el patrimoni de la zona. El viatge es converteix en una odissea a través del desert, on és víctima de les màfies, i finalment creua el Mediterrani en pastera.

Amb un estil pròxim al quadern de viatge, on el llapis i l’aquarel·la flueixen amb rapidesa, Lax aporta a aquesta història un dinamisme que situa al lector dins de l’acció, enfrontant-se a la brutalitat dels esdeveniments. La història no només narra el viatge de l’Alou, sinó que també ens porta a reflexionar sobre el patrimoni i les controvèrsies que sorgeixen arran de les polítiques de conservació, pensades amb la visió etnocentrista pròpia de la vella Europa. Coeditat pel Museu del Louvre, el còmic permet plantejar el debat que encara no han afrontat els grans museus: ha de prevaler la conservació per sobre de l’espoli que encara segueix tan present en les col·leccions dels museus europeus?

Oscuridades programadas

Sarah Glidden (Salamandra Graphic, 2017)

Sarah Glidden, autora estatunidenca d’ascendència jueva, sempre ha mostrat un gran interès per l’Orient Mitjà. A Oscuridades programadas, Glidden, acompanyada per dos amics periodistes i un antic marine que va combatre a l’Iraq, viatja a Turquia, Síria i l’Iraq per a mostrar les condicions de vida dels refugiats iraquians que han fugit de la invasió nord-americana i les seves terribles conseqüències. El contrast entre el kurdistan iraquià i el kurdistan turc o el de tots dos amb la Damasc anterior a la guerra civil siriana juguen un paper important al còmic.

A més de reflexionar en profunditat sobre el periodisme i el seu paper en aquesta mena de conflictes, la dibuixant mostra la complexitat d’aquesta zona del món poc abans de l’esclat de les Primaveres Àrabs. Les seves converses amb refugiats i refugiades doten al relat d’un caire humà i personal que ens obliga a replantejar-nos les nostres idees preconcebudes.


Javier de Isusi (Astiberri / CEAR Euskadi, 2017)

Amb total seguretat, un dels aspectes més difícils quan parlem de migracions és mostrar empatia cap al nouvingut sense caure en victimismes ni en paternalismes exacerbats. Per a complicar encara més la qüestió, trobem en el discurs de moltes persones el rebuig provocat per un racisme latent i, sobretot, per la desmemòria.

En aquesta obra, Javier de Isusi recupera, mitjançant la paraula asil, la història de les migracions a l’Espanya del segle XX i crea un nexe entre aquells que van haver de fugir de l’Espanya de Franco davant les amenaces i intimidacions i la d’aquells que, nouvinguts al nostre país en ple segle XXI, intenten trobar un lloc en el qual començar de nou, fugint, com van fer els nostres avis i àvies, de la misèria, la guerra i la coacció política. Amb *

Asylum, de Isusi ens posa davant un mirall en el qual s’evidencien els prejudicis d’una generació que va créixer en la prosperitat i que, lamentablement, en molt poc temps ha oblidat el seu passat més immediat. Potser, gràcies a aquestes lectures, les pròximes generacions seran més conscients de la seva realitat social.

NiNA BUNJEVAC (turner LIBROS, 2015)

Nina Bunjevac és una autora canadenca filla d’emigrants iugoslaus. Les seves arrels l’han marcada profundament i a Patria mostra amb mestratge com la seva història familiar està íntimament lligada a la història dels Balcans. La dibuixant es remunta a la seva besàvia per a explicar el desenvolupament polític de Iugoslàvia. És especialment interessant com mostra la realitat de la regió durant la Segona Guerra Mundial i la immediata postguerra.

Bunjevac també recorre a l’autobiografia per a rememorar la seva infància i com li va afectar la separació dels seus pares. L’aspecte gràfic de l’obra és magnífic i amb el seu estil característic, un blanc i negre molt treballat, recorrem tot el segle XX de la mà de l’autora i la seva família. Per a qualsevol persona interessada a la regió balcànica és una lectura imprescindible, ja que permet reflexionar sobre multitud d’aspectes, des de les divisions ètniques a la memòria històrica, passant, òbviament, per l’emigració.

Un regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras

VVAA (Astiberri / Ajuntament de Barcelona, 2017)

Cada migració és una història diferent. A Un regalo para Kushbu trobem nou històries, nou viatges i nou orígens molt diferents, explicades per nou autors també molt dispars entre si, però que es troben en un punt comú: la ciutat de Barcelona. Coordinats per Gabi Martínez, cadascun dels autors va poder tenir contacte amb els els protagonistes de les històries. D’aquesta manera, van poder crear un relat el més fidedigne possible al mateix temps que l’adaptaven al llenguatge del còmic.

Aquesta proposta, coeditada per Astiberri i l’Ajuntament de Barcelona i produïda per la fundació Mescladís i l’associació Al-liquindoi, no tan sols ens mostra diferents històries de superació. També reflecteix que la possibilitat de trobar recolzament i una sortida a una situació límit existeix i com, una vegada més, el còmic serveix per a acostar aquests relats a un ventall més ampli i divers de la població.

Barcelona. Los vagabundos de la chatarra

Jorge Carrión – Sagar (Norma Editorial, 2015)

L’escriptor Jorge Carrión va treballar a quatre mans al costat del dibuixant Sagar Forniés per a crear un retrat íntim del submón de la ferralla a Barcelona. Hereus directes de Joe Sacco, les pàgines de Barcelona. Los vagabundos de la chatarra són periodisme en còmic de primer nivell. La riquesa gràfica que aporta Sagar gràcies a l’ús d’originals composicions de pàgina, a la inclusió de recursos poc habituals al còmic com informes municipals o tuits, permet recórrer els carrers de Barcelona en un moment tan convuls com el període comprès entre el setembre de 2012 i el setembre de 2013.

El més interessant del còmic és que Carrión i Forniés donen veu als qui habitualment no la tenen. Vasile o Abudu, per citar a dos dels personatges més carismàtics, ens expliquen en primera persona com van arribar a la capital catalana i com es guanyen la vida amb la ferralla. El còmic té una gran capacitat de retratar la injustícia i en aquesta ocasió ens porta a reflexionar sobre una realitat molt pròxima i, lamentablement, molt desconeguda, que pateixen els nostres conciutadans.

Mexique, el nom del vaixell

María José Ferrada - Ana Penyas (Libros del Zorro Rojo, 2017)

Mexique, el nom del vaixell relata de forma molt poètica la història dels 456 nens i nenes que es van embarcar a Bordeus per a exiliar-se a Mèxic durant la guerra civil. El text de María José Ferrada és molt emotiu i aconsegueix acostar-nos al que degueren sentir els nens i les nenes i les seves respectives famílies en un moment tan tràgic. És un relat trist, ple de pors, però també carregat d’esperança.

Malgrat estar davant un àlbum infantil, les il·lustracions d’Ana Penyas es mantenen fidels al seu característic estil. És una de les autores més recognoscibles del nostre còmic i a Mexique és capaç de complementar i amplificar els sentiments que ens transmet el text. És una obra que gaudiran nens i adults, ja que permet diversos nivells de lectura.


Eduard Altarriba (Bang Edicions, 2020)

Migrants forma part de la col·lecció El meu món, dirigida al públic infantil. Eduardo Altarriba explica en aquest àlbum què vol dir la paraula migració i què ha implicat històricament aquest fenomen, de manera que nens i nenes puguin empatitzar d’una manera més directa —a casa, a l’aula…— amb diferents situacions que segurament també viuen altres nens i nenes amb els quals comparteixen la quotidianitat.

Entre el còmic, l’àlbum il·lustrat i un incipient llibre de ciències socials, la informació que aporta Altarriba en tot moment és clara i es recolza en els aspectes visuals. Aquest títol es complementa amb un anterior que porta per títol La Guerra. Tots dos títols inclouen dossiers annexos amb dades d’actualitat que aporten una visió encara més didàctica del tema tractat. Estan disponibles en català i en castellà.


Issa Watanabe (Libros del Zorro Rojo, 2020)

Issa Watanabe ha creat un conte sobre la migració poètic, bell per la il·lustració, encara que tràgic i descoratjador pel relat. No ens estranya que aquest àlbum hagi rebut gran quantitat de premis. Sense emprar la paraula i només a través del dibuix aconsegueix transmetre emocions molt intenses. En una sort d’èxode, diferents animals antropomorfs comencen una llarga travessia. Conills, ossos, guineus, lleons, tucans, porcs… tots ells, tan diferents, tenen un objectiu comú: arribar a un lloc que els proporcioni una vida més feliç i millor.

Pàgina a pàgina el grup avança, encara que sempre acompanyat, uns passos al darrere, per un petit esquelet que els trepitja els talons. És la mort, que aguaita i abraça en el moment menys esperat. Aquest és un concepte molt present quan parlem des d’un punt de vista naturalista de les migracions animals, però que incorpora altres matisos quan es tracta de migracions humanes, una espècie que en principi ja ha deixat enrere el seu passat nòmada.

Sense diàlegs, podem palpar les dificultats, la fam, el fred, la incertesa i la por dels nostres protagonistes. És un relat trist encara que necessari per a tractar temes del nostre dia a dia

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email