ESPECIAL SANT JORDI: CÒMICS I ÀLBUMS IL·LUSTRATS SOBRE MIGRACIÓ

Amb motiu del Dia Internacional del Llibre i de Sant Jordi, des de Vinyetes Migrants us portem una selecció de còmics i d’àlbums il·lustrats que mostren les migracions des de perspectives molt diverses. Som conscients de la quantitat d’obres de qualitat que s’han quedat fora, però creiem que aquesta petita selecció pot servir com a guia d’iniciació.

Tota proposta per a ampliar la llista serà benvinguda. Si heu llegit algun còmic sobre migracions que no sigui a la llista i creieu que hauria de ser-hi, podeu deixar el títol als comentaris :).

Nieve en los bolsillos

Kim (NORMA EDITORIAL, 2019)

És una obra fonamental, com demostra que l’haguem triat com a imatge central de la nostra exposició. Kim reflecteix a Nieve en los bolsillos l’emigració que tants espanyols es van veure obligats a realitzar durant el franquisme. Aquest fosc període en el qual la repressió política, la fam i la manca d’oportunitats —una situació que distava molt de la imatge idíl·lica que intentava mostrar la dictadura, especialment a l’Espanya rural—, va provocar un èxode que va separar famílies durant molts anys i va portar a joves, majoritàriament homes, a terres franceses, alemanyes i de la resta d’Europa.

Aquesta tràgica situació es va maquillar a pel·lícules com Vente a Alemania, Pepe, en les quals es donava una visió molt diferent de la realitat a través de l’humor. Sense deixar el seu estil característic i el seu dibuix encara totalment analògic, Kim torna al còmic històric amb aquest bocí de la seva pròpia biografia. De manera molt necessària, ens apropa a un passat no tan remot en el qual els emigrants que no coneixien la llengua local, que feien el treball que no volia ningú i que no posseïen qualsevol dret mínim, érem nosaltres.

Intisar en el exilio

Pedro Riera - Sagar (Astiberri Ediciones, 2019)

El 2011 Pedro Riera va publicar juntament amb Nacho Casanova El coche de Intisar, còmic que retrata la situació de les dones al Iemen. De la mà d’Intisar, la fictícia protagonista, som testimonis del profund masclisme que recorre la societat iemenita. Vuit anys després, en aquesta ocasió de la mà de Sagar Forniés, Riera recupera a Intisar per a narrar la terrible situació que viu el Iemen i que ha obligat a exiliar-se a centenars de milers de persones.

Al llarg de la Història, els conflictes bèl·lics sempre han provocat desplaçaments forçats de població i l’atroç guerra impulsada per l’Aràbia Saudita, amb el beneplàcit d’Occident, no n’és una excepció. El sentit de l’humor, la rebel·lia d’Intisar i les seves amigues i el magistral ús del color —és necessari aturar-se a les pàgines dedicades a Petra— fan d’Intisar en el exilio una lectura imprescindible per a conèixer de primera mà un dels conflictes oblidats més tràgics de l’actualitat.

El buen padre

Nadia Hafid (Sapristi Editores, 2020)

Amb el seu primer còmic llarg, Nadia Hafid —guanyadora del premi de la ACDCómic a autora emergent el 2020— ens presenta una història sobre la seva família, les arrels i la incapacitat d’establir llaços a la terra d’acollida una vegada es decideix migrar. Per aquest motiu esdevé central la figura del seu pare, immigrant marroquí que viu amb desassossec i desesperança la seva fallida integració a la cosmopolita i renovada Barcelona de principis dels noranta.

Nadia Hafid omple cada vinyeta d’una pressió que traspassa el paper. L’absència de diàlegs i el pes que representen les formes i els colors mantenen un estat de tensió que ens dóna a entendre des d’un principi la situació que viu la família en tot moment. També mostra com per a una persona que decideix començar la seva vida en un altre lloc la situació pot arribar a ser realment tediosa i depriment.

Hem triat aquesta obra pel relat que ens parla dels fills dels qui van migrar a la fi dels vuitanta, per la càrrega poètica de les seves imatges i pel valor de la figura materna. Malgrat quedar en un pla secundari és ella qui manté l’estructura i la fortalesa per a continuar endavant, tot donant a la història una llum d’esperança per al futur de la família.

La grieta

Carlos Spottorno - Guillermo Abril (Astiberri Ediciones, 2016)

Guillermo Abril i Carlos Spottorno havien recorregut nombroses vegades les fronteres europees gràcies al seu treball per a El País Setmanal. Tenien més 25.000 fotografies i van decidir llançar-se a l’aventura de crear un còmic amb elles per a relatar el que havien presenciat. El resultat és La grieta, una obra excepcional per la seva forma —les vinyetes són fotografies tractades digitalment— i pel seu contingut.

Gràcies a una detallada narració i al poder de les fotografies, Abril i Spottorno ens porten a recórrer llocs fonamentals per a comprendre les migracions cap a Europa com són Melilla, el mont Gurugú, l’illa de Lampedusa o les fronteres de Bulgària i Grècia amb Turquia. Un aspecte essencial del còmic és que a diferència de la major part dels mitjans de comunicació dóna veu als protagonistes del trànsit cap a Europa.

La misión de Alou. Una maternidad roja

Christian Lax (Ponent Mon, 2020)

A La misión de Alou trobem la història de l’Alou, un jove de Mali que recol·lecta mel i que per casualitat troba a un baobab una escultura de fusta datada en el segle XIV. Per indicació de l’Hogón — l’home més savi del seu poble —, Alou inicia un viatge que el portarà a migrar fins a París per a salvar l’escultura dels atacs gihadistes que estan destruint el patrimoni de la zona. El viatge es converteix en una odissea a través del desert, on és víctima de les màfies, i finalment creua el Mediterrani en pastera.

Amb un estil pròxim al quadern de viatge, on el llapis i l’aquarel·la flueixen amb rapidesa, Lax aporta a aquesta història un dinamisme que situa al lector dins de l’acció, enfrontant-se a la brutalitat dels esdeveniments. La història no només narra el viatge de l’Alou, sinó que també ens porta a reflexionar sobre el patrimoni i les controvèrsies que sorgeixen arran de les polítiques de conservació, pensades amb la visió etnocentrista pròpia de la vella Europa. Coeditat pel Museu del Louvre, el còmic permet plantejar el debat que encara no han afrontat els grans museus: ha de prevaler la conservació per sobre de l’espoli que encara segueix tan present en les col·leccions dels museus europeus?

Oscuridades programadas

Sarah Glidden (Salamandra Graphic, 2017)

Sarah Glidden, autora estatunidenca d’ascendència jueva, sempre ha mostrat un gran interès per l’Orient Mitjà. A Oscuridades programadas, Glidden, acompanyada per dos amics periodistes i un antic marine que va combatre a l’Iraq, viatja a Turquia, Síria i l’Iraq per a mostrar les condicions de vida dels refugiats iraquians que han fugit de la invasió nord-americana i les seves terribles conseqüències. El contrast entre el kurdistan iraquià i el kurdistan turc o el de tots dos amb la Damasc anterior a la guerra civil siriana juguen un paper important al còmic.

A més de reflexionar en profunditat sobre el periodisme i el seu paper en aquesta mena de conflictes, la dibuixant mostra la complexitat d’aquesta zona del món poc abans de l’esclat de les Primaveres Àrabs. Les seves converses amb refugiats i refugiades doten al relat d’un caire humà i personal que ens obliga a replantejar-nos les nostres idees preconcebudes.

Asylum

Javier de Isusi (Astiberri / CEAR Euskadi, 2017)

Amb total seguretat, un dels aspectes més difícils quan parlem de migracions és mostrar empatia cap al nouvingut sense caure en victimismes ni en paternalismes exacerbats. Per a complicar encara més la qüestió, trobem en el discurs de moltes persones el rebuig provocat per un racisme latent i, sobretot, per la desmemòria.

En aquesta obra, Javier de Isusi recupera, mitjançant la paraula asil, la història de les migracions a l’Espanya del segle XX i crea un nexe entre aquells que van haver de fugir de l’Espanya de Franco davant les amenaces i intimidacions i la d’aquells que, nouvinguts al nostre país en ple segle XXI, intenten trobar un lloc en el qual començar de nou, fugint, com van fer els nostres avis i àvies, de la misèria, la guerra i la coacció política. Amb *

Asylum, de Isusi ens posa davant un mirall en el qual s’evidencien els prejudicis d’una generació que va créixer en la prosperitat i que, lamentablement, en molt poc temps ha oblidat el seu passat més immediat. Potser, gràcies a aquestes lectures, les pròximes generacions seran més conscients de la seva realitat social.

NiNA BUNJEVAC (turner LIBROS, 2015)

Nina Bunjevac és una autora canadenca filla d’emigrants iugoslaus. Les seves arrels l’han marcada profundament i a Patria mostra amb mestratge com la seva història familiar està íntimament lligada a la història dels Balcans. La dibuixant es remunta a la seva besàvia per a explicar el desenvolupament polític de Iugoslàvia. És especialment interessant com mostra la realitat de la regió durant la Segona Guerra Mundial i la immediata postguerra.

Bunjevac també recorre a l’autobiografia per a rememorar la seva infància i com li va afectar la separació dels seus pares. L’aspecte gràfic de l’obra és magnífic i amb el seu estil característic, un blanc i negre molt treballat, recorrem tot el segle XX de la mà de l’autora i la seva família. Per a qualsevol persona interessada a la regió balcànica és una lectura imprescindible, ja que permet reflexionar sobre multitud d’aspectes, des de les divisions ètniques a la memòria històrica, passant, òbviament, per l’emigració.

Un regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras

VVAA (Astiberri / Ajuntament de Barcelona, 2017)

Cada migració és una història diferent. A Un regalo para Kushbu trobem nou històries, nou viatges i nou orígens molt diferents, explicades per nou autors també molt dispars entre si, però que es troben en un punt comú: la ciutat de Barcelona. Coordinats per Gabi Martínez, cadascun dels autors va poder tenir contacte amb els els protagonistes de les històries. D’aquesta manera, van poder crear un relat el més fidedigne possible al mateix temps que l’adaptaven al llenguatge del còmic.

Aquesta proposta, coeditada per Astiberri i l’Ajuntament de Barcelona i produïda per la fundació Mescladís i l’associació Al-liquindoi, no tan sols ens mostra diferents històries de superació. També reflecteix que la possibilitat de trobar recolzament i una sortida a una situació límit existeix i com, una vegada més, el còmic serveix per a acostar aquests relats a un ventall més ampli i divers de la població.

Barcelona. Los vagabundos de la chatarra

Jorge Carrión – Sagar (Norma Editorial, 2015)

L’escriptor Jorge Carrión va treballar a quatre mans al costat del dibuixant Sagar Forniés per a crear un retrat íntim del submón de la ferralla a Barcelona. Hereus directes de Joe Sacco, les pàgines de Barcelona. Los vagabundos de la chatarra són periodisme en còmic de primer nivell. La riquesa gràfica que aporta Sagar gràcies a l’ús d’originals composicions de pàgina, a la inclusió de recursos poc habituals al còmic com informes municipals o tuits, permet recórrer els carrers de Barcelona en un moment tan convuls com el període comprès entre el setembre de 2012 i el setembre de 2013.

El més interessant del còmic és que Carrión i Forniés donen veu als qui habitualment no la tenen. Vasile o Abudu, per citar a dos dels personatges més carismàtics, ens expliquen en primera persona com van arribar a la capital catalana i com es guanyen la vida amb la ferralla. El còmic té una gran capacitat de retratar la injustícia i en aquesta ocasió ens porta a reflexionar sobre una realitat molt pròxima i, lamentablement, molt desconeguda, que pateixen els nostres conciutadans.

Mexique, el nom del vaixell

María José Ferrada - Ana Penyas (Libros del Zorro Rojo, 2017)

Mexique, el nom del vaixell relata de forma molt poètica la història dels 456 nens i nenes que es van embarcar a Bordeus per a exiliar-se a Mèxic durant la guerra civil. El text de María José Ferrada és molt emotiu i aconsegueix acostar-nos al que degueren sentir els nens i les nenes i les seves respectives famílies en un moment tan tràgic. És un relat trist, ple de pors, però també carregat d’esperança.

Malgrat estar davant un àlbum infantil, les il·lustracions d’Ana Penyas es mantenen fidels al seu característic estil. És una de les autores més recognoscibles del nostre còmic i a Mexique és capaç de complementar i amplificar els sentiments que ens transmet el text. És una obra que gaudiran nens i adults, ja que permet diversos nivells de lectura.

Migrants

Eduard Altarriba (Bang Edicions, 2020)

Migrants forma part de la col·lecció El meu món, dirigida al públic infantil. Eduardo Altarriba explica en aquest àlbum què vol dir la paraula migració i què ha implicat històricament aquest fenomen, de manera que nens i nenes puguin empatitzar d’una manera més directa —a casa, a l’aula…— amb diferents situacions que segurament també viuen altres nens i nenes amb els quals comparteixen la quotidianitat.

Entre el còmic, l’àlbum il·lustrat i un incipient llibre de ciències socials, la informació que aporta Altarriba en tot moment és clara i es recolza en els aspectes visuals. Aquest títol es complementa amb un anterior que porta per títol La Guerra. Tots dos títols inclouen dossiers annexos amb dades d’actualitat que aporten una visió encara més didàctica del tema tractat. Estan disponibles en català i en castellà.

Migrants

Issa Watanabe (Libros del Zorro Rojo, 2020)

Issa Watanabe ha creat un conte sobre la migració poètic, bell per la il·lustració, encara que tràgic i descoratjador pel relat. No ens estranya que aquest àlbum hagi rebut gran quantitat de premis. Sense emprar la paraula i només a través del dibuix aconsegueix transmetre emocions molt intenses. En una sort d’èxode, diferents animals antropomorfs comencen una llarga travessia. Conills, ossos, guineus, lleons, tucans, porcs… tots ells, tan diferents, tenen un objectiu comú: arribar a un lloc que els proporcioni una vida més feliç i millor.

Pàgina a pàgina el grup avança, encara que sempre acompanyat, uns passos al darrere, per un petit esquelet que els trepitja els talons. És la mort, que aguaita i abraça en el moment menys esperat. Aquest és un concepte molt present quan parlem des d’un punt de vista naturalista de les migracions animals, però que incorpora altres matisos quan es tracta de migracions humanes, una espècie que en principi ja ha deixat enrere el seu passat nòmada.

Sense diàlegs, podem palpar les dificultats, la fam, el fred, la incertesa i la por dels nostres protagonistes. És un relat trist encara que necessari per a tractar temes del nostre dia a dia

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email

Programa Office Manager al MhiC

Escena del mural pintat al vagó del Sevillano.

Fruit de la col·laboració del MhiC amb el programa Ofice manager de Autoocupació.org s’ha creat un col·lectiu de voluntaris que,  a partir de visites al Museu,  han creat un blog d’opinió sobre processos migratoris.

Text tret de la pàgina del projecte: https://www.autoocupacio.org/programa/office-manager/

Office Manager és un projecte que pretén millorar la ocupabilitat de les persones joves a través d’actuacions d’orientació, formació i prospecció empresarial, per tal de facilitar a col·lectius vulnerables el camí cap a la inserció laboral i/o retorn al sistema educatiu.

Dins del projecte, una de els activitats que es duen a terme, és la de promocionar activitats socials, culturals i cíviques per connectar a les persones joves amb l’entorn, la comunitat i la societat, fent-los partícips de la vida associativa.

Aquí us presentem la col·laboració que vam fer amb el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, a través d’una activitat amb la qual pretenem donar visibilitat i conscienciar sobre els moviments migratoris i el que això ha comportat i comporta avui en dia a la societat migrant.

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on email

“DONES DIBUIXANT I MIGRANT” ARRIBA A LA BIBLIOTECA FONT DE LA MINA

A partir de demà i fins al dia 13 de maig, podeu visitar la instal·lació Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere a la planta baixa de la Biblioteca Font de la Mina

Aquesta és la primera parada d’un viatge que portarà la instal·lació arreu del territori per diversos centres i institucions culturals. 

Per aquesta ocasió, i a banda dels que acompanyen a la instal·lació, la Biblioteca Font de la Mina ha preparat una selecció de còmics de cadascuna de les autores per a la seva consulta.

Aquí podeu consultar els horaris d’obertura de la biblioteca. 

14/04: Primer club de lectura “Vinyetes migrants” amb Jaime Martín.

El proper 14 d’abril a les 19h i amb motiu de l’aniversari de la proclamació de la II República, inaugurarem el club de lectura de Vinyetes migrants amb la participació de l’autor Jaime Martín.

La sessió, moderada per Pepe Gálvez, crític i divulgador de còmic, es centrarà en les obres que composen la Trilogia de la memòriaJamás tendré 20 años, Las guerras silenciosas i Siempre tendré 20 años — en les que l’autor traça una connexió entre passat y present a partir de la història de la seva família.

De moment, i per motius de seguretat, l’activitat serà online. Al final de la sessió hi haurà un torn de preguntes obert a tots els assistents.

Si voleu participar, us podeu inscriure en el següent formulari: https://forms.gle/puyB8ePGejVCnt3Q6

¡Us hi esperem!

Llibre Andalucía y Catalunya: Dictadura y emigración

Davant d'una estació de tren als 60, gent marxant portant nens i sacs. Portada del llibre Andalucía y Catalunya: Dicatdura y emigración.

MhiC Recomana
Presentació de llibre al Museu d’Història de Sabadell

El Museu d’Història de Sabadell organitza la presentació del llibre Andalucía y Catalunya: dictadura y emigración, d’Angelina Puig i Teresa M. Ortega. L’acte es durà a terme el proper dimecres 24 de març les 18:30 h a la Casa Duran (c. del Pedregar, 7) i anirà a càrrec de Martí Marín.

 

Degut a que l’aforament és limitat i ja està tot ple, podreu seguir la presentació en directe a l’instagram @sbdcultura: https://www.instagram.com/sbdcultura/ i més endavant també la penjarem al canal youtube del Museu d’Història: https://www.youtube.com/channel/UC-UnO6pLC_opUCuzI4H0xuA/featured

Sobre el llibre…

La qüestió agrària de la Guerra Civil va fer d’Andalusia la del Franquisme. Una dictadura que va sembrar en la mateixa mesura terror, por, intolerància i intransigència a la vegada que pobresa, fam, atur i emigració.

Aquest llibre presenta l’emigranció granadina a Sabadell en la segona meitat del segle XX i s’inscriu en els estudis sobre el pas de la gent del camp a la ciutat amb la industrialització. I en aquest cas, com a principal aportació, desvetlla que les causes de l’immigració no foren sempre, ni exclusivament, econòmiques. Queda palès que els homes i les dones que arribaren d’altres pobles d’Espanya, principalment d’Andalusia, juntament amb la població nascuda a Catalunya (de vegades procedent d’immigracions anteriors), es convertiren en part consubstancial de la construcció d’una societat democràtica.

Més informació: Enllaç a la web de l’Ajuntament de Sabadell.

Cartell de presentació del llibre Andalucí y Catalunya: Dictadura y emigración, al Museu de Sabadell.

22/03: Taula rodona sobre còmic, migració i dones. Inscripcions obertes

Comptarem amb la presència de les autores participants en el projecte Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere.

Ja està oberta la inscripció per a la taula rodona virtual que celebrarem el 22 de març a les 19h amb motiu de la instal·lació Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere.

Moderada pels comissaris David F. de Arriba i Lilianna Marín de Mas, comptarem amb la presència de les autores Ana Penyas, Susanna Martín i Nadia Hafid.

Parlarem de gènere, migracions i còmic i avançarem algunes novetats de les properes activitats de Vinyetes migrants. Cómic, migració i memòria.

No us la perdeu!

Link al formulari d’inscripció: https://forms.gle/aCFFoXUaPFSNNUbeA

Activitat gratuïta organitzada pel MhiC i en col·laboració amb ACDCómic, Norma Editorial, Salamandra Graphic i Sapristi Editorial.

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on pinterest
Share on linkedin

Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere

En el marc del Dia Internacional de la Dona i de la mostra Vinyetes migrants: còmics, migració i memòria, presentem l’activitat Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere.

De l’11 de març fins el 8 d’abril, el vagó de el Sevillano, instal·lat al jardí del MhiC, acollirà la instal·lació Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere, que comptarà amb la participació de tres autores destacades: Ana Penyas, Susanna Martín i Nadia Hafid. Amb elles, reivindiquem, no només a les autores de còmic, sinó que també destaquem el relat migratori des d’una altra perspectiva. 

Així mateix, aquest blog inclourà entrevistes a les autores i també una taula rodona virtual que es celebrarà el dia 22 de març a les 19h i on intervindran les tres dibuixants i els comissaris de la mostra David F. De Arriba i Lilianna Marín de Mas. Amb aquestes accions donem el tret de sortida a un any ple d’activitats relacionades amb el món del còmic i els moviments migratoris. 

Pel que fa a la instal·lació, s’han intervingut les finestres de tres compartiments de El Sevillano. Cadascuna relata, mitjançant vinyetes seleccionades de les tres autores convidades, les diferents parts del viatge migratori. D’aquesta manera, volem oferir un nou enfocament de les travesies migratòries.

Ana Penyas

valència, 1987

Diplomada en Disseny Industrial i graduada en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. Va ser seleccionada per realitzar una residència artística a De Licerias (Porto, 2015). Va rebre una menció especial a Iberoamérica Ilustra 2015 i va guanyar el VII Catálogo Iberoamericano Ilustra el 2016. Ha publicat dos llibres il•lustrats: Mexique, el nombre del barco, on parla dels nens i nenes fills de republicans que es van haver d’exiliar a Mèxic el 1937 per fugir de la repressió franquista; i En transición, on aborda gràficament i crítica un període tan convuls de la nostra història recent.  El 2017 va rebre el Premi Internacional de Novel•la Gràfica Fnac-Salamandra Graphic gràcies al qual va publicar el seu primer còmic llarg Estamos todas bien, on narra la vida de les seves àvies per mostrar la situació de les dones sota el franquisme. El 2018 va ser guardonada amb el premi a l’autora revelació al Saló del Còmic de Barcelona i amb el prestigiós Premi Nacional de Còmic per Estamos todas bien. El 2021 ha publicat Todo bajo el sol, treball que recorre el turisme i les seves conseqüències socials a les darreres sis dècades.

Susanna Martín

BARCELONA, 1976

Llicenciada en Història i graduada en Il•lustració i Arts aplicades al mur. Es va iniciar professionalment en el món del còmic el 2009. És co-autora d’Alicia en un mundo real i Sansamba, on reflexiona sobre la diversitat cultural, amb Isabel Franc. I és autora de la novel·la gràfica Sonrisas de Bombay. Va coordinar l’antologia de còmic Enjambre. Ha treballat per a diferents editorials i mitjans com Pikara Magazine, El Salto, Diagonal, El País, Diari Ara, eldiario.es, Elkar, Bellaterra, Libros del KO, Dibbuks, Astiberri, Andana, Norma Editorial i Bruguera entre d’altres. 

Entre 2016 i 2017 va publicar diversos còmics socials: Gaza Amal. Historietas de mujeres valientes en la franja de GazaTipi-tapa i el còmic col·lectiu Un regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras

 El 2018 va participar a dues obres més, Viajes dibujados, d’Altaïr Magazine amb la història Siempre con vosDibujar Nicaragua, i a Viñetas de tortas y bollos. Cómics lésbicos desde dos orillasEl 2019 va publicar Annemarie, la biografia de la reportera suïssa Annemarie Schwarzenbach, juntament amb Maria Castrejón i Residencia de estudiantes, on narra la trobada entre Lorca, Dalí i Buñuel el 1919. El 2020 ha publicat Ofensiva final, amb Miguel A. Giner Bou i també En bandada per Intermón Oxfam, on s’endinsa en la situació de les treballadores domèstiques migrants al País Basc. El 2021 publicarà Irse o morir, sobre persones LGTBI d’El Salvador i Honduras que són amenaçades pel crim organitzat i les maras.

Nadia Hafid

TERRASSA, 1990

Es va graduar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va estudiar Arts Aplicades al Mur a l’escola Llotja. Combina il·lustració i còmic, i els seus dibuixos han sigut portada per al suplement Babelia de El País. Actualment compagina el còmic amb la il·lustració per a diversos estudis i publicacions com The New Yorker, The New York Times o el Diari Ara. El 2018 va crear el cartell del festival Graf, on també ha coordinat els tallers de còmic. Ha publicat fanzines com H i Adiós nostalgia, i el 2020 va publicar amb Sapristi Editorial El buen padre, el seu primer còmic llarg on reflexiona sobre la família i el sentiment de pertinença. 

Les tres finestres intervingudes de El Sevillano, el tren que va portar entre els anys 50 i 70 del segle passat a milers d’immigrants del sud d’Espanya a Catalunya, mostren una selecció de vinyetes de cadascuna de les autores convidades que relaten les parts del viatge del migrant (punt de partida / trajecte / arribada i arrelament) des d’un prisme documental i personal a la vegada.

I de fet, és així com, a través dels relats i de la força que atorga el llenguatge del còmic, les tres dibuixants acosten generacions i demostren que, tot i que els punts de partida geogràfics i culturals siguin diferents, les vivències migratòries tenen forts punts de confluència.

PUNT DE PARTIDA

ANA PENYAS · Estamos todas bien
(Salamandra Graphic, 2017)

Copyright © Ana Penyas. Imatge cedida per Salamandra Graphic, un segell de Penguin Random House Grupo Editorial

Amb Estamos todas bien (Salamandra Graphic, 2017), d’Ana Penyas, il·lustrem la partida, el moment de l’adéu, que en molts casos té forma de fugida i el sentiment de tristesa que provoca aquella sensació del “no sé quan tornaré”.

TRAJECTE

SUSANNA MARTÍN · Sansamba (Norma Editorial, 2014)

Copyright © Susanna Martín

Al segon compartiment intervingut, Susanna Martín projecta la idea del trajecte. En aquest cas hem rescatat les vinyetes de Sansamba (Norma Editorial, 2014), on el jove protagonista ens explica les peripècies del viatge en pastera i l’angoixa d’ignorar quan acabarà aquest trajecte, així com el fet de no tenir clar quin serà el punt d’arribada.

ARRIBADA I ARRELAMENT

NADIA HAFID · El buen padre (Sapristi Editorial, 2020)

Extracte de El buen padre, Nadia Hafid, Sapristi, 2020.

Ja per finalitzar, amb El buen padre (Sapristi, 2020), de Nadia Hafid, ens trobem amb l’arribada i les dificultats que es presenten al migrant, les quals en moltes ocasions l’impedeixen arrelar i encetar una vida amb certa normalitat a la nova terra d’acollida.

Ana Penyas

«Si jo m'havia sentit sola i estava a 400 quilòmetres de casa meva, com ha de ser estar en un altre continent.»

SUSANNA MARTÍN

«M’he adonat que depenent del què tinguis entre les cames i de la teva condició sexual, la fugida del teu país serà per una via o per una altra.»

nadia hafid

«Crec que ara les noves generacions tenen la sort de viure en un entorn molt més divers.»
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on pinterest
Share on linkedin

En el següent vídeo podeu visualitzar la trobada virtual que vam celebrar el 22 de març amb Ana Penyas, Susanna Martín i Nadia Hafid. 

Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere, és una instal·lació de caràcter itinerant a disposició de qualsevol institució cultural que la vulgui exposar. 

La propera parada de la instal·lació serà a la Biblioteca Font de la Mina, on es podrà visitar del 16 d'abril al 13 de maig. 

Aviat afagirem altres informacions en aquesta secció. 

ANA PENYAS

  • Estamos todas bien, Salamandra Graphic, 2017.
  • Mexique el nombre del barco, Libros del Zorro Rojo, 2017.
  • En transición, Barlin Libros, 2017.
  • Todo bajo el sol, Salamandra Graphic, 2021.

SUSANNA MARTÍN

  • Sansamba, Norma Editorial, 2014.
  • Gaza Amal. Historietas de mujeres valientes en la franja de gaza, UNWRA Euskadi, 2016.
  • VVAA, Un regalo para Kushbu; Astiberri, 2017.
  • Sonrisas de Bombay, Norma editorial, 2018.
  • Residencia de estudiantes, Penguin Random House-Bruguera, 2019.
  • Alicia en un mundo real, Egales editorial, 2020.
  • Anne Marie, Norma editorial, 2020.
  • Ofensiva final, Dolmen ediciones, 2020.

NADIA HAFID

  • [H]; Lupa y sombrero, 2018.
  • [Adiós nostalgia]; Lupa y sombrero, 2018.
  • El buen padre; Sapristi Editorial, 2020.

CRÈDITS

Dones dibuixant i migrant. El viatge amb perspectiva de gènere

A cura de David F. de Arriba Lilianna Marín de Mas

Un projecte de:

Museu de la història de la immigració de Catalunya de Sant Adrià del Besós

Coordinació del projecte: 

David F. de Arriba – comissari

Lilianna Marín de Mas – comissaria

Imma Boj – Directora del MhiC

Disseny i continguts: 

David F. de Arriba i Lilianna Marín de Mas

Impressió: 

Grafiques Jou

Amb la col·laboració de:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei de Museus

Diputació de Barcelona. Oficin de Patrimoni Cultural

Ana Penyas

Susanna Martín

Nadia Hadid

ACDCómic

Norma Editorial

Salamandra Graphic

Sapristi Editorial

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on pinterest
Share on linkedin

L’exposició. Vinyetes migrants

D'on sorgeix Vinyetes migrants

Ja des dels seus orígens a finals del segle XIX als Estats Units, el còmic ha estat molt vinculat a les migracions. En un moment en què milers d’europeus arribaven a Ellis Island cada setmana a la recerca del somni americà, els grans empresaris dels mitjans de comunicació com Hearst o Pulitzer van ser conscients del gran potencial del còmic. Un nou llenguatge visual, hibridació de text i imatge, feia possible que els seus missatges arribessin a aquests nous americans que no comprenien pràcticament l’anglès. Així es va iniciar l’etapa daurada del còmic, amb personatges tan mítics com The Yellow Kid — a causa del seu èxit va sorgir l’expressió premsa groga —; o obres cabdals per copsar l’evolució del còmic i el seu llenguatge com Little Nemo in Slumberland, de Windsor McCay o Krazy Kat, de Georges Herriman.

Al llarg de la seva història, el còmic ha estat inexorablement unit a les migracions. Una figura tan emblemàtica com Superman va ser creada per Jerry Siegel i Joe Shuster, fills d’immigrants jueus europeus que es van establir als Estats Units i al Canadà respectivament. El superheroi, originari del planeta Kriptó, és el primer immigrant interplanetari del novè art. Altres grans noms del còmic nord-americà com Jack Kirby o Stan Lee també eren fills de l’emigració que fugia de la convulsa Europa de la primera meitat del segle XX.

Si avancem unes dècades, dos dels autors més influents en l’evolució del còmic d’autor, com són Art Spiegelman i Marjane Satrapi també tenen una vinculació directa amb les migracions. Com narra a Maus, la seva obra mestra, els pares d’Spiegelman van emigrar a Nova York després de sobreviure a Auschwitz. Pel que fa a Satrapi, autora de Persèpolis, és ella mateixa qui va deixar el seu Iran natal per establir-se a França i així evitar el fanatisme religiós que dominava el seu país després de la Revolució.

Aquestes dues obres van ser fonamentals per al desenvolupament del còmic, ja que en part van aconseguir que perdés força el clixé que afirmava que les vinyetes eren només un entreteniment infantil. Aquest fet ha estat decisiu per tal que centenars d’autores i autors parlin a les seves obres de temes socials o històrics i que els seus còmics posseeixin una forta capacitat d’induir-nos a la reflexió. Si posem la mirada en el còmic espanyol, són moltes les obres que han parlat del nostre passat durant tants anys silenciat. Les històries dels exiliats republicans i dels migrants econòmics que marxaven a l’Europa més desenvolupada fugint de la misèria de la dictadura també han trobat a les vinyetes un espai.

Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòria neix de la voluntat de visibilitzar com el còmic ha estat en els darrers anys un mitjà compromès amb una realitat tan complexa, tan propera i tan transcendent com és el fenomen migratori. A continuació us proposem un recorregut per diferents obres que mostren de forma transversal i diversa l’evolució de la nostra societat.

La imatge de l'exposició

La imatge de l’exposició sorgeix de la portada de Nieve en los bolsillos, el còmic de Kim editat per Norma Editorial (2018) en el que explica el seu viatge com a migrant a Alemanya els anys 60.

En aquesta il·lustració veiem al propi autor caminant i amb la maleta a l’esquena. El caminant i la maleta, com a elements iconogràfics, representen a la perfecció l’esperit del viatge migratori, fet per la qual l’hem escollida com a imatge de capçalera d’aquesta exposició.

Volem agrair a Kim i a Norma Editorial la cessió d’aquesta il·lustració.

Agenda d’activitats. Making of Només d’anada

Actualitat MhiC

Del 24 de febrer al 5 de març, es duran a terme una sèrie d’activitats amb motiu de l’exposició Making of Només d’anada on presentarem tots els projectes educatius d’enguany.

Per motius de seguretat, l’assistència a les presentacions està limitada als participants dels projectes i a l’equip del museu, però, recordeu que podeu visitar les exposicions en grups reduïts de fins a deu persones. 

#CulturaSegura. 

24/02

10h

Dins la maleta: Migració, art i experiència   

Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d’ESO ‘B’ de l’IES Barres i Ones.

25/02

10h

Dins la maleta: Migració, art i experiència   

Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d’ESO ‘A’ de l’IES Barres i Ones.

17h

Només d’anada. Equipatges

Presentació del documental produït pel MhiC i dirigit per Maria Chatzi a partir del taller d’expressió corporal coordinat per Elena Ananiadou i realitzat pels coreògrafs Pere Faura i Jumon Erra amb el col·lectiu de nois nouvinguts de GEDI.

17:45h

Només d’anada. Equipatges

Cinefòrum amb tots els participants del projecte.

18h

Blog – Making of Només d’anada

Presentació del projecte web de l’exposición coordinat i creat per Lilianna Marín de Mas.

01/03

10h

Dins la maleta: Migració, art i experiència   

Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d’ESO ‘C’ de l’IES Barres i Ones.

03/03

10h

Dins la maleta: Migració, art i experiència   

Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d’ESO ‘E’ de l’IES Barres i Ones.

05/03

10h

Dins la maleta: Migració, art i experiència   

Presentació del projecte expositiu a càrrec dels alumnes de 3r d’ESO ‘D’ de l’IES Barres i Ones.

Producción: MhiC- Ayuntamiento de Sant Adrià del Besòs .       

Colaboran: Alumnos 3o de ESO del IES Barres i Ones / Grupo de jóvenes GEDI. Vilafranca del Penedès.

Exposició virtual. Making of Només d’anada

Panel d'exposició: Making of, Només d'anada. Una exposició en temps de pandèmia

I sobre els rostres afloren
borrasques, quietuds corrents
i el salt dels peixos que somien amb el vol.

Erri de Luca

Els primers dies del 2020, rebíem amb gran il·lusió les caixes amb les peces que serien protagonistes de l’exposició Només d’anada de l’artista italià Piero Sacchetto i comissariada per Lali BoschParal·lelament, s’establia un diàleg amb una sèrie de projectes educatius creats pels nois i noies de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones de Badalona i pel grup de joves del CRAE Kirikú i l’Associació A Bao A Qu.

Dos mesos després, el món es confinava però nosaltres cercàvem maneres de seguir en contacte, generant continguts interactius i replantejant la manera de visitar l’exposició.

Fruit d’aquest intercanvi a distància, va sorgir la mostra que podeu visitar actualment al MhiC: Making of Només d’anada. Una exposició en temps de pandèmia, on posem la vista en aquell moment del 2020 on els dies es van aturar a causa del confinament, la qual cosa va impedir que molta gent pogués visitar el museu, però també, on mostrem el següent pas de tots els projectes que vam exposar aleshores, la seva evolució així com la seva continuïtat al llarg del 2021.

Tot i que la mostra és oberta al públic acomplint totes les mesures de seguretat, també volem oferir-vos la possibilitat de poder accedir als materials a través d’aquest bloc creat ad hoc als moments que estem vivint.

Desplegueu les pestanyes que trobareu a continuació i descobriu el recorregut d’aquest projecte. Com si fos un quadern de viatge, cadascuna d’elles us mostraran els materials que podeu veure a l’exposició actual i també d’altres d’inèdits. Llegiu, descarregueu, observeu, i visiteu els enllaços per gaudir d’una exposició en constant moviment.

Llegir i viatjar són dues accions que sempre han anat lligades, i en temps de confinament, aquesta afirmació popular s’ha fet més evident que mai.

El viatge d’en Piero al MhiC també comença amb una lectura, la del recull de poemes Solo Andata (Només d’anada) de l’autor italià Erri de Luca. Fruit de l’atzar, el llibre es troba amb el pintor, qui tradueix sobre el llenç unes paraules que per a ell tenen un to familiar.

Sento que parla de persones que, com jo, tenen desitjos, somien, gaudeixen, tenen por, ploren, tremolen, que poden ser acceptades o excloses pel seu propi entorn.

Piero Sacchetto sobre l’obra d’Erri de Luca
Discurs inaugural de Només d'anada
25 de gener de 2020 al MhiC

Així enceta un anar i tornar entre paraules i pintura. Els mots es transformen en colors que, a mida que l’obra avança, es van creuant, multiplicant i adquirint diverses textures. Com a resultat, l’estudi d’en Piero Sacchetto s’omple, aquells dies de 2017, de pintures informes que ens parlen de vincles, olors, records, paisatges i transicions, la llavor dels poemes d’Erri de Luca.

Deixo que els colors comencin a manifestar-se. Els colors de les terres humides o cremades pel sol, el vermell dels òxids, de la llum que pren formes diferents des de la protecció fins a l'oblit, del blanc que mai no es pot apagar, del quitrà negre que recobreix la fusta i la transforma en embarcació...

Piero Sacchetto sobre l’obra d’Erri de Luca
Discurs inaugural de Només d'anada
25 de gener de 2020 al MhiC

És així com la veu d’Erri de Luca es mimetitza amb l’obra de Piero Sacchetto, qui veu que les seves obres li demanen començar un viatge com el que ha fet ell amb la lectura de Solo Andata.

Solo Andata, el llibre del poeta, va quedant ocult darrere dels meus quadres i jo començo a pensar que també les meves pintures comencen el seu camí fora de l'estudi.
Avui han creuat fronteres com només ho poden fer les pintures: en silenci.
I és en silenci que esperen, com jo mateix, que la mirada de les persones que les han d'observar despertin en elles tants interrogants com un dia la lectura dels poemes d'Erri de Luca van despertar en mi.

Piero Sacchetto sobre l’obra d’Erri de Luca
Discurs inaugural de Només d'anada
25 de gener de 2020 al MhiC

Qui és qui?


Erri de Luca (Nàpols, 1950)

És escriptor, periodista i poeta. Abans, però, de dedicar-se a l’escriptura tingué molts tipus de treballs: conductor de camions, paleta, treballador a una fàbrica. Així mateix, ha aprés múltiples idiomes de manera autodidactes. El seu primer llibre, No ara, no aquí (1989), relata la seva infància a Nàpols ha estat traduït a més de trenta idiomes. Des d’aleshores no ha parat d’escriure (literatura, assaig, poesia, teatre...).
És amant de l’alpinisme i col·labora amb diaris de tiratge nacional com el Corriere della Sera.

Piero Sacchetto (Pieve di Cento -Bologna-, ????)

És pintor y humanista. Ha dedicat la seva carrera a la recerca i a la creació de projectes relacionats amb l’àmbit de l’educació primària i la pedagogia, centrant aquestes disciplines al món de les arts i els museus. La seva experiència l’ha portat a ser un referent en aquest àmbit, que l’ha reconegut en diversos projectes i articles en revistes especialitzades.
També ha estat el responsable de dirigir la creació de diversos espais artístics a Bologna i de la realització d’escenografies teatrals.

La mostra Només d’anada, treballa estètica i èticament els motius vinculats amb els moviments migratoris i que obliguen a la població a marxar dels pobles, ciutats i països. Per aquest motiu, l’exposició, tot i l’estranyesa dels temps que estem vivint, es troba també en un punt migratori ja que, concebuda com a itinerant, actualment la podem visitar al Museu de la Vida Rural – Fundació Carulla a l’Espluga de Francolí.


Comencem a produir l'exposició

Els mesos anteriors a la inauguració són un trànsit constant de mails on s’hi barregen reflexions i gestions diverses. Les obres viatjaran de Pieve di Cento (Bologna) a Sant Adrià del Besós (Barcelona), un recorregut delicat que s’ha de preparar amb molta cura. Abans que tot això passi, però, la comissaria i l’equip del museu treballen sobre la sala on aniran les obres i a la vegada tots plegats coordinem les activitats educatives vinculades amb l’exposició… Finalment, a principis del mes de gener de 2020, arriben les peces i també en Piero.

Fotos del muntatge de “Només d’anada” al MhiC (gener, 2020).
Comencem el muntatge i el museu s’omple d’una música especial: rialles, converses i eines diverses, són els instruments que la crean provocada per la nostra trobada amb l’artista i amb els nois i noies del IES Barres i Ones i els joves del CRAE Kirikú, qui també treballen a les sales amb els seus respectius projectes. Tots junts estàvem entreteixint una exposició coral.
Un dels correus electrònics entre la Lali Bosch i en Piero Sacchetto ens mostren, un cop passat el confinament, els records que els aboca aquells primers dies, quan la exposició era tan sols una idea.
De: Eulàlia Bosch
R: Te'n recordes?
Per a: Piero Sacchetto
16 de setembre de 2020
Estimat Piero, Demà passat inaugurarem NOMÉS D'ANADA, el teu SOLO ANDATA, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Molt a prop, per cert, de Mont-roig del Camp on Joan Miró va passar part de la seva infància. Recordes aquell dia al teu taller a Pieve di Cento on junts somiàvem amb la possibilitat de viatjar amb els teus llenços a Barcelona? Va ser l'inici de l'estiu de 2017 i tot ens semblava possible, tot i que una mica complicat també. Tens present aquell moment?
De: Piero Sacchetto
R: Te'n recordes?
Per a: Eulàlia Bosch
17 septiembre 2020
Sí Lali, ho recordo bé: davant nostre les pintures disposades sobre la taula, esperant els teus comentaris. Va ser llavors quan vam començar a somiar que, un dia, els llenços podrien sortir de l'estudi. Aleshores, no sabíem com, quan i on podien viatjar. Per què no Barcelona?, recordo el que vas dir. Els somnis estan fets de temps i contenen moltes sorpreses, encara que, de vegades, s'esvaeixen. Primer els teixits van fer petits passos a Itàlia fora de l'estudi: van anar a un cercle artístic, a una galeria d'art i també al museu regional de l'emigració del Piemont. Trobades amb mirades més o menys intenses i perllongades de curiositat i interès. De sobte, el nostre somni adquireix una nova vida que té un nom i una adreça concrets: les pintures troben refugi al Museu d'història de la Immigració de Catalunya a Barcelona.
Previous
Next
E-mails entre Lali Bosch i Piero Sachetto abans de la inauguració de “Només d’anada” (MhiC, 2020)

La comissaria i l’artista treballant cadascun des del seu estudi. 


Una festa per a tots i totes

Finalment, el 25 de gener de 2020, inauguràvem Només d’anada. Més de dues-centes persones van venir al MhiC per celebrar-ho: equip, artistes, alumes, familiars i amics… L’ambient de festa es respirava a les sales i al jardí i poc podíem imaginar que aquella seria una de les últimes vegades que interactuariem amb normalitat.
El 15 de març el museu va haver de tancar les seves portes, una pandèmia mundial ens hi obligava i havíem d’actuar amb responsabilitat. Les obres d’en Piero i els projectes educatius quedaven en stand by.
Inauguració de “Només d’anada” el 25 de gener de 2020. La inauguració va comptar amb la presència de tots els participants i de l’actuació musical de Guillem Roma i Alessio Arena.

A la vegada, el MhiC acollia en el marc de la mostra quatre projectes educatius, realitzats pels alumnes de 3r de l’ESO de l’IES Barres i Ones i els joves del CRAE Kirikú, juntament amb la col·laboració de l’associació A Bao A Qu. 


Pujant paraula a paraula

Graó a graó, arribem a la sala d’exposicions. Una metàfora del viatge acompanyada en aquest cas per paraules. Són aquests mots un diàleg entre l’obra de Piero Sacchetto i la poesia d’Erri de Luca que els i les alumnes de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones han desgranat dels poemes i de les pintures d’ambdós autors. Des de la distància, doncs, les paraules ens uneixen a mida que anem avançant pel camí.

Els nois i les noies del IES Barres i Ones en el muntatge de la instal·lació de “Pujant paraula a paraula”.

Participants:

Ahad Abdul, Evan Älvarez, Yanina Araujo, Gift Baidoo, Serek Casado, Ayman Dghoughi, Aryan Dogra, Salman Douas, Jorge Ferrel, Laura García, Yanira González, Paula Gonzálvez, Ali Haider, Victoria Heredia, Anthony Herrera, Zora Latif, Xiao Liu, David Marchal, Mayori Martínez, Lídia Melero, Antonio Morales, Arnaldo Pacheco, Ana Pérez, Eber Ramos, Faraj Sahboun, Jordi Urbina, Rukhma Wlalayat i Hao Zheng. 

Amb l’acompanyament dels docents Diana Ros i Damiana Moreno. 



Camins de mar

A la vegada, l’exposició d’en Piero i l’Eulàlia compartia un petit espai amb els nois i noies de l’IES Barres i Ones, un diàleg ‑primer a través de correu electrònic i després en directe durant el muntatge de l’exposició‑ del qual va sorgir l’audiovisual Camins de mar. Els desplaçaments, les emocions, el mar, el cel i la terra seran els primers elements compartits entre alumnes i artista. La pel·lícula ha estat inclosa de nou en la mostra actual.

En el següent enllaç la podreu veure:  https://vimeo.com/386954396

Participants:

Maikol Yordan Aguilar, Olga Aguilera, Lluís Ángel Álvares, Gabriel Amaya, Mounir Bouaouda, Franchesca Curiel, Bilal El Baouti, Ingrid Ferrer, Lucía Galera, Sandra García, Natalia López, Muhammad Asad, David Martínez, Gabriel Norte, Víctor Patón, Óscar Regalado, Jesús Robles, Erika Román i Alexis Solórzano.

Amb l’acompanyament dels docents Irene Lop, Damiana Moreno, José Ángel Prieto i la cineasta Maider Fernández Iriarte. 


Cartografies de l'emoció

Cartografies de l’emoció, també realitzada pels alumnes de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones, estableix en un mapa d’un lloc indeterminat històries molt reals. A partir de testimonis propers, els alumnes van generar un mapa amb una cartografia emocional que lliga amb fils de colors diverses emocions del que comporta el fet de migrar.
Els nois i les noies del IES Barres i Ones en el muntatge de la instal·lació de “Cartografies de l’emoció”.

A la següent llegenda trobareu la relació de cada color amb la seva emoció:

Passeu el cursor sobre les diferents caselles i descobriu quina història i quina emoció hi ha en cadascuna d’elles.

YOLANDA VICTORIA CHÁVEZ TUESTA

Any de naixement: 1965
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 26

“...Anant a un altre país no saps el que t’espera, però, s’ha de fer”

Any d'arribada: 1991
Motiu migratori: econòmics i per seguretat

“En aquell moment, no penses com serà l’arribada, solament t’entra la nostàlgia”

Antonia

Any de naixement: 1945
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 7

“el meu pare es va quedar sense feina. era la posguerra y no hi havia feina però sí molta necessitat”

Any d'arribada: 1952
Motiu migratori: econòmic

“Arribats a Barcelona, sense casa ni feina i nens petits, la meva mare sí que va tenir dificultats”

Elena Cabeza

Any de naixement: 1969 Anys viscuts a la seva terra d’origen: 28

“els costums no són massa diferents, però sí que segueixo fent algunes receptes”

Any d'arribada: 1991
Motiu migratori: per amor i per feina

“la meva infància va ser feliç. anava a una escola petita i jugavem al camp”

Hafida Laamim

Any de naixement: 1974
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 26

“Només vull que les meves filles tinguin una bona educació”

Any d'arribada: 2000
Motiu migratori: per millorar la vida

“recordo el mar i les amigues, com passejavem per la sorra i el mar s'enduia les nostres sandàlies”

Ibrahim Zarrougui

Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 24

“Volia una vida millor i viure bé, més endavant amb un bon futur”

Any d'arribada: 2003
Motiu migratori: voluntari

“Em vaig sentir avorrit, molt perdut i sol la primera vegada en tocar aquesta terra”

MARIA DOLORES MARZO

Any de naixement: 1990
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 27

“...vaig trobar a gent molt amable i no em va costar acostumar-me”

Any d'arribada: 2017 Motiu migratori: per feina

“La diferència és que allà vivia amb la meva família, i aquí no”

Eliane Rodrigues Kramer

Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 32

“És sortir, donar la cara i no tenir mandra”

Any d'arribada: 2011
Motiu migratori: millorar la situació dels seus fills

“Tot i que Barcelona és la meva llar, Brasil sempre serà la meva terra"

Maryan Taidi

Any de naixement: 1983
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 18

“Soc una persona molt oberta, simpática i no em va costar gens adaptar-me”

Any d'arribada: 2002
Motiu migratori: millorar en general

“Tots tenim dret a canviar, tenir un futur millor”

Carlos Ponce

Any de naixement: 1978
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 21

“És molt trist saber que quan arribaràs estaràs sol, però a la vegada et fa més fort”

Any d'arribada: 2011
Motiu migratori: per amor i per cercar noves oportunitats

“L'alegria de que et deixin passar. un immigrant sempre està pensant en això"

Manuela Díaz Sieiro

Any de naixement: 1943
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 14

“”...soc de Galicia, provincia d'Ourense”

Any d'arribada: 1960
Motiu migratori: millorar la vida

“...m'agrada molt la gent de Catalunya”

Montse López

Any de naixement: 1982
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 7

“molta alegria al recordar la infància i tot el recorregur que he fet fins aquí”

Any d'arribada: 1989
Motiu migratori: la família volia millorar

“...no és fàcil, però estic fent molt d'esforç per aprendre la llengua"

Carlos Contrera

Any de naixement: 1979
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 11

“”Hi ha molts sentiments retrobats, un vol estar al seu país d'origen, però ara no es pot”

Any d'arribada: 2007
Motiu migratori: per seguretat

“ara agraeixo estar aquí, que és on he format la meva família”

Eduardo Gallego Mora

Any de naixement: 1976
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 38

“Tot el que m’ha passat ha sigut allí”

Any d'arribada: 2014
Motiu migratori: per feina

“Vaig venir pel meu propi compte i va ser una aventura"

Isaac Bascope

Any de naixement: 1982
Anys viscuts a la seva terra d’origen: 20

“és una de les joguines de quan era petit. estaven de moda i hi havia de molts tipus"

Any d'arribada: 2007
Motiu migratori: fugir de la pobresa

“al principi va ser molt dolorós i em vaig haver d'esforçar molt, però ha merescut la pena”

Participants:

Els i les alumnes de 3r d’ESO de la promoció 2019-2020 de l’IES Barres i Ones de Badalona acompanyats pels docents del centre. 

Des de l'Àfrica, descobrim Barcelona

Dins el projecte “Fotografia en curs” de l’Associació A Bao A Qu i amb el recolzament de la fotògrafa Mònica Rosselló, el grup de joves migrats de CRAE Kirikú van dur a terme l’exposició Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona, que com la resta d’activitats s’inscrivia en el marc de Només d’anada.

Cliqueu AQUÍ i podeu veure el making of del projecte, així com un vídeo del dia de la inauguració de l’exposició.  

Els nois de Kirikú-EduVic en el muntatge de la instal·lació “Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona”.
DesAmb la seva mirada, recent arribada a la ciutat, i la fotografia com a testimoni gràfic, aquests joves ens ajuden a descobrir Barcelona des de diverses perspectives (la platja del Bogatell, Montjuïc des de la puresa formal de la Fundació Miró, les bateries del Barri del Carmel…). Imatges que s’encadenen de nou amb l’obra de Piero Sacchetto: mar, cel, sorra, ocres i blaus…
“Hem vist la dimensió de la ciutat de Barcelona, què hi ha al nord, al sud, a l’est i a l’oest. Hem vist moltes coses boniques: muntanyes altes sobre la ciutat, la neu als Pirineus, el mar tan blau, parcs, museus. Des de Montjuïc, vam veure l’aeroport amb molts avions arribant i marxant. I ocells volant davant nostre molt ràpid i molt bonics. També vam veure un gran vaixell per a turistes. La vista del cel, el mar, el sol i l’horitzó era molt impressionat.”
“Hem après moltes coses: a enquadrar, a enfocar, les òptiques, la fotografia panoràmica... Hem après a treballar en equip: és emocionant com ens ensenyàvem entre nosaltres i com ens ajudàvem. Tots estàvem molt feliços i concentrats en la feina”
Previous
Next

A continuació podreu veure l’actual muntatge de Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona.

Participants:

Omar El Farouk, Abdourhaman Jallow, Basiru Jallow, Malang Kamaso, Souleymane Ndong, Fally Saine, Malan Souane i Moussa Sowe.
Amb l’acompanyament de Sergi López (educador SPE Kirikú), la fotògrafa Mònica Roselló i Núria Aidelman, Laia Colell i Agnès Sebastià (A Bao A Qu).

Quan tornem a obrir el museu al maig, les obres romanen silencioses i el recorregut per les sales —ara amb mascaretes i gel hidroalcohòlic— ens dona una perspectiva diferent del conjunt. Trobàvem a faltar les obres, els projectes i els apreciem d’una altra manera. Ens fixem en els detalls i recordem els dies d’intercanvis i abraçades. Amb aquest sentiment rondant, escrivim a en Piero les nostres impressions i ell ens respon amb una altra missiva:

Visita a l’exposició Solo Andata (Només d’anada), de Piero Sacchetto.
Imma Boj (Directora del MhiC)


6 de maig de 2020:

El dia 6 de maig, retornem al MhiC després de més de 50 dies confinats. La situació provocada per la pandèmia, encara no permet tornar a la normalitat i per tant , aquesta, és una visita breu al museu per recollir alguns documents i revisar l’espai.

El Museu és tancat i silenciós i la sala d’exposicions amb la obra de Piero Sacchetto, cobra una visió diferent. No s’han obert els focus, ni les finestres. La llum,  d’aquest sol de migdia de primavera, es cola en l’espai  per les persianes mallorquines i els lucernaris dels sostre,  creant un efecte domèstic com si es tractés de la sala càlida i estimada de casa… de nou a casa…

Faig un recorregut general, recordant el relat d’en Piero, com rellegint un llibre conegut,  amat i savi.

Busco el detall, allò que en anteriors lectures no vaig veure ni sentir, però que se que està present a cada obra,  a cada color, a cada pinzellada i textura…
Estimada Imma, estimat MhiC

Ha estat realment emocionant  el relat tan sentit que fas de la teva visita solitària a l’exposició de les meves pintures. Era com si, amb els teus passos, el moviment  retornés a la sala d’exposicions, a les vostres mans delicades quan vàreu acollir els meus espais pintats i, com a amfitrions, vàreu buscar el lloc més adient per cadascuna de les teles.

Els teus passos, m’han retronat també a aquell dia particular de la inauguració amb tanta gent, de totes les edats, tan plena de vida. Amb les teves paraules em retorna l’espessa sonoritat  de veus que des de la planta baixa arribava fins els quadres penjats al pis de dalt. Abraçades, gestos de trobada, petits desplaçaments i moments de quietud amb els ulls als colors de les pintures. Alguns parlaven dels colors de la sorra, d’altres de blau brillant, d’altres de vides, d’apostes, de destins…


Només d’anada: cap a aquell espai buit que ho embolcalla tot sense fer cap distinció o cap a aquella llum barrejada d’aigua i de blau?

Avui la sala és buida i silenciosa com ho era ahir i abans d’ahir. Les històries  reposen encara que no tinguin un final. Però no perdem de vista i no deixem durant molt de temps l’espai buit i silenciós d’un lloc nascut per a parlar!

Pieve de Cento. Bologna. 7 de maig de 2020

MISSATGES al llarg del trajecte

 

Com hem vist, els intercanvis epistolars (en aquest cas digitals) entre comissària i artista són un bon testimoni de com evolucionen les idees i de com es dona forma a una exposició. També de com ha canviat la producció d’aquesta deguda a les actuals mesures de seguretat.

És obvi, doncs, que la producció de la mostra abans i després del confinament ha estat molt diferent. Sense viatges i sense poder compartir espai directament amb les obres i amb les persones que hi són partícips d’aquest procés, però, han arribat al segon port d’aquest viatge: El Museu de la Vida Rural.

En els següents mails, petits fragments d’intimitat entre Lali Bosch i Piero Sacchetto, descobrireu el canvi de mires sobre l’exposició vista pels seus artífex, des de la seva concepció al Mhic fins a la seva actual seu al Museu de la Vida Rural.

A causa de les mesures contra la pandèmia, les visites s’han transformat, també les inauguracions, però les obres, pures i perennes, segueixen transmetent el seu missatge.

17 de setembre de 2020 - De Lali a Piero
Mentre preparo les meves paraules per a la inauguració al Museu de la Vida Rural, no puc deixar de pensar en aquell primer dia al Museu d'Història de la Immigració de Sant Adrià del Besòs. La inauguració al MHIC va ser fascinant: tantes persones diverses, tants esforços... Per a mi va ser la primera vegada que tot un museu es va avançar amb activitats de tot tipus a l'arribada de l'exposició. La cartografia dels alumnes de la zona, el perfil de Barcelona com a ciutat amfitriona proporcionada pels joves nouvinguts a la ciutat, els versos d'Erri de Luca traduïts a altres idiomes i apresos de memòria, el refugi del jardí sostenint els colors de les teves pintures... Tot això creixia davant dels nostres ulls com una gran abraçada per rebre les caixes de fusta que havies fet perquè les teves pintures viatgin... El dia que tots ens vam trobar cara a cara va ser un llamp i un tro al mateix temps. M'envies la foto que creus que és més representativa d'aquell dia?
18 de setembre de 2020 - De Piero a Lali
Estimada amiga, Acompanyat de les teves paraules torno i, en poques passes, em trobo en aquell dia de gener: Inauguració de NOMÉS D'ANADA. M'enfronto al descobriment (com diu avui l'etimologia de la paraula inauguració) d'un intens missatge de motivacions i significats complexos que està prenent forma. Ho interioritzo fins al punt que tot el que em passa acaba parlant en nom meu, sorprenent, fins i tot, a mi mateix. Sento l'alè d'un laboratori efervescent de pensaments que pren forma i veu i em dóna la benvinguda, juntament amb tots els participants en aquesta trobada. És un moviment que cantant rítmicament la seva melodia particular; s'eleva des de la planta baixa i es barreja amb els sons de les paraules que busquen i troben. Al jardí del museu fins i tot els gestos parlen mentre els rostres donen i reben somriures. Quan m'acomiado, me'ls emporto amb mi: em sento bé entre ells i les meves pintures aviat ho sabran.
Previous
Next
Mails entre Lali Bosch i Piero Sacchetto abans de la inauguració de “Només d’anada” al Museu de la Vida Rural”.

la inauguració al museu de la vida rural

 

 

 

Finalment, al setembre l’exposició migra a l’Espluga de Francolí: nova població, noves cares, nova sala i nous projectes educatius que transformen la manera de viure l’obra d’en Piero.

Inauguració de “Només d’anada” el 18 de setembre de 2020 al Museu de la Vida Rural.
19 de setembre de 2020 - de Lali a Piero
Benvolgut Piero, seguim! La seva presència virtual al Museu de la Vida Rural ahir a la nit va ser un moment molt emocionant. Plovia fora. A la sala l'alcalde, la regidora d'educació i el director del museu van rebre l'exposició amb gran afecte. Aleshores, la teva veu, gravada a Pieve di Cento, va arribar clarament a través dels núvols que ens envoltaven. El silenci va ser absolut. Van passar uns segons entre l'última frase i els aplaudiments que van seguir. Tal va ser l'emoció que vas despertar. Després, va ser el meu torn per presentar el seu treball. Vaig sentir que havia d'improvisar perquè el meu cor estava ple de l’alè que va néixer al teu estudi quan vaig veure les teves pintures per primera vegada. La nit va acabar molt tard i carregada amb els millors desitjos. Espero que la pandèmia et permeti venir a la festa de cloenda. Què estàs fent ara? Quins colors omplen el teu estudi avui?
20 de setembre de 2020 - de Piero a Lali
Dues inauguracions tan seguides de la meva obra pictòrica són realment "molt", però sé bé que parlem de pensaments compartits carregats d'una energia sempre interrogativa que dono les gràcies des del cor. Em sento a gust, com "a casa", tot i que la pandèmia em manté geogràficament allunyada del museu. Ho vaig esmentar en el vídeo que us vaig enviar per a poder ser partícip en la inauguració. Realment, les meves pintures semblen creuar un llindar ja familiar i tornar a percebre aquest remor del pensament que tots dos podem reconèixer ara. En aquest punt, seria molest i dur si no sabés donar espai a les paraules silencioses que, encara que no es pronuncien, habiten en la consciència i, amb la flexibilitat puntual, poden fer-la permeable a la realitat canviant de la qual en som part.
Previous
Next
Impressions entre Lali Bosch i Piero Sacchetto l’endemà de la inauguració de “Només d’anada” al Museu de la Vida Rural”.

Al mes de maig tornàvem a obrir, i al poc temps ‑a finals de juny‑ ficàvem de nou les obres a les seves caixes per emprendre un nou viatge. Dels sis mesos que la mostra havia d’estar oberta al públic al MhiC, només la vam poder tenir tres i escassos… Si és veritat que la situació era molt extraordinària, ens quedàvem amb el regust d’haver fet un treball preciós i molt valuós que no havíem pogut compartir ni comunicat com cal.

Més enllà del record: la presència d'en Piero al MhiC

Però, en Piero va voler fer un regal al museu, dues peces que romandran com a part de la col·lecció permanent del MhiC, així com el recorregut dibuixat sobre cinta de pintor que ha quedat al terra de la sala i que, com una peça de arqueologia contemporània, ens revela què va passar en aquell emplaçament fa just un any.

Aquesta acció ens va empènyer a crear l’exposició que podeu visitar al MhiC, Making of Només d’anada. Un viatge en temps de pandèmia.

Sens títol. De la serie “Solo Andata” (2017)
L’actual exposició “Making of Només d’anada” al MhiC. 


els projectes educatius creixen

Aquí, a banda de incloure un record de com va sorgir i cap a on ha anat l’exposició d’en Piero, fem palesa de tots els projectes educatius que es van dur a terme i de com han evolucionat.

S’han recuperat els mots de Pujant, paraula a paraula que tornareu a trobar als esglaons que condueixen a la sala d’exposició, també l’audiovisual Camins de mar, el muntatge del qual s’ha col·locat en unes maletes de viatge.

Els muntatges de “Pujant paraula a paraula” i “Camins de mar” a l’exposició “Making of Només d’anada”.

També trobareu, només entrar a la sala d’exposicions, a la vostra esquerra, el muntatge fotogràfic del projecte Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona, que van fer els nois del CRAE Kirikú així com el making of de com es va desenvolupar aquell taller entre finals del 2019 i principis del 2020.

L’actual  muntatge de “Des de l’Àfrica, descobrim Barcelona” dins l’exposició “Making of Només d’anada” al MhiC. 

Pel que fa a Cartografies de l’emoció, ha madurat i agafat noves dimensions i s’ha convertit en un projecte expositiu de ple dret amb un muntatge més definitiu que li permetrà emprendre un viatge de coneixement pel territori tal com han fet les obres d’en Piero Sacchetto.

L’actual muntatge de “Cartografies de l’emoció” està feta amb fusta. 

els proGRAMA EDUCATIU
2020-2021

 

 

 

Tal com vam fer Solo Andata, l’actual exposició també comparteix espai amb nous  projectes educatius pensats en clau migratòria.

Avancem ballant. Equipatges

Si el curs passat desenvolupàvem aquest objectiu a través de la mirada fotogràfica, durant aquest el fem amb l’exploració del cos mitjançant la dansa. Un nou grup de set joves migrants han treballat durant sis setmanes amb els coreògrafs Pere Faura i Jumon Erra i la documentalista Maria Chatzi, que ha gravat tot el procés. El resultat de tot plegat és la peça audiovisual Només d’anada. Equipatges.

Sessions de creació i expressió cultural amb Pere Faura i Jumon Erra.  

Durant aquest temps el grup ha ballat, intercanviat pensaments, fotografiat i participat en l’enregistrament d’imatges. El tema concepte principal ha estat “La festa” i el record que aquest suposa en els balls, menjars i interaccions propis de cadascun dels països d’origen de cadascun dels joves.  

Dins la maleta. Migració, art i experiència

Quan es comença un viatge, la maleta és un lligam entre allò que deixem enrere i allò que ens trobarem al final del camí. Contenidor d’objectes que ens faciliten el trajecte i l’arribada, de roba que ens cobreix, de records que portem d’un lloc a l’altre amb l’esperança de no sentir-nos sols quan arribem. La maleta és la casa, el pes de les coses que creiem nostres, és la selecció dels objectes que volem tenir a prop, que ens vinculen en un sentit o un altre a l’origen i ens fan més lleugera l’arribada al destí.

Per crear Dins la maleta. Només d’anada, projecte inscrit dins el cicle “Migracions” com Cartografies de l’emoció, els alumnes han començat treballant, entre altres aspectes, les diferents migracions al llarg de la història recent, les diferències entre migrant i refugiat, les causes i els motius migratoris.

El punt de partida ha estat el seu entorn immediat, per la qual cosa han començat realitzant activitats de recerca com  l’arbre genealògic, la geolocalització i l’entrevista a una persona de l’entorn de l’alumne que hagi viscut un procés migratori. Aquest entrevista tenia com a pregunta clau “Si haguessis de repetir el viatge ara, que posaries a la maleta?”. Les respostes han estat molt variades. Algunes estan centrades en allò simbòlic o sentimental (família, records…) i d’altres parlen dels motius de la partida (econòmics, manca de seguretat…).

Un cop explorats aquests aspectes i tenint present les obres de diferents artistes, les temàtiques sorgides de la recerca i les entrevistes han estat representades mitjançant objectes, imatges, dibuixos o intervencions que parteixen de l’objecte protagonista: la maleta. Aquest exercici ha ajudat als alumnes a refer les seves idees sobre el llenguatge artístic i sobre el fet migratori i a ser més conscients de la diversitat del seu context.

Al MhiC es presenta una selecció de les maletes artístiques que han preparat acompanyant-les d’una infografia que explica el sentit de l’obra i desenvolupa la temàtica que han treballat.

I en paral·lel, com cada edició del projecte “Migracions”, l’alumnat del cicle d’informàtica treballa en una pàgina web on es podran veure totes les entrevistes que s’han portat a terme i les maletes artístiques exposades al muse

Els nois i les noies de 3r d’ESO de la promoció 2020-2021 de l’IES Barres i Ones preparen a l’aula els materials del projecte educatiu d’enguany. 
Els nois i les noies de 3r d’ESO de la promoció 2020-2021 de l’IES Barres i Ones durant el muntatge expositiu al MhiC. 
Les obres finalitzades dels nois i noies de 3r d’ESO de l’IES Barres i Ones. 

Inaugurem els projectes educatius: 25/02/2021

Els nois de Gedi durant la inauguració del dia 25 de febrer de 2021. 
Visita de los chicos y chicas del IES Barres i Ones – Marzo 2021

Podeu consultar la web del projecte Dins la maleta en el següent enllaç: http://barresiones.cat/migracions/migracions2021/index.html

El caràcter itinerant i per tant transformatiu de cadascun dels projectes presentats genera una inèrcia. A cada pas, s’inicien nous diàlegs i interaccions, noves mirades i moviments.

El confinament ens va portar a replantejar una exposició, però també en com ens comuniquem i en els conceptes de distància i d’afecte. Aleshores vam iniciar un projecte participatiu que segueix nodrint des de diferents punts geogràfics el MhiC. Una exposició virtual que sota el nom Correspondències de confinament, recull diverses històries d’aquells dies extraordinaris. 

Amb receptes, fotografies, pensaments… així feiem visible un patrimoni amagat i cotidiani que gracias al món virtual podiem crear entre tots i compartir amb tothom. 

Fins l’1 de maig, podeu participar i enviar la vostra història a

Malgat la consciencia del terrible món que
ens envolta, fins i tot malgrat la nostra
complicitat silenciosa davant les desgràcies, per
a Erri de Lucca, que encara confia en la condició
sagrada de les paraules, queda la poesia, capaç
de transformar totes les tragèdies de la humanitat en cant.

Fernando Valverde
pròleg de "Només d'anada"
Emory University (2016)

#Mhic  #MakingOfSoloAndata #Nomesdanada

CRÈDITS

MAKING OF NOMÉS D’ANADA. Una exposició en temps de pandèmia.

A cura de LALI BOSCH a partir de l’obra de l’artista PIERO SACCHETTO.

Un projecte de:
Museu de la Vida Rural-Fundació Carulla de l’Espluga de Francolí
Museu de la història de la immigració de Catalunya de Sant Adrià del Besós

Coordinació del projecte educatiu:
Elena Ananiadou – MhiC
Jordi Vilalta – MhiC
Lilianna Marín de Mas – Edició i comunicació
Maria Chatzi – Documentalista
Pere Faura – Actor i coreògraf
Jumón Erra – Actor i director
Equip de professors de 3er de l’ESO – IES Barres i Ones
Paco de Haro – GEDI Coop. De iniciativa Social
Núria Aidelman, Laia Colell, Mònica Rosselló, Agnès Sebastià – A Bao A Qu
Guillem Roma & Alessio Arena – Músics

Amb la col·laboració de:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei de Museus
Diputació de Barcelona. Oficin de Patrimoni Cultural
IES Barres i Ones
GEDI Coop. De iniciativa Social
SPE Kirikú – Cooperativa EDUVIC
Associació A Bao A Qu – Fotografía i Cinema en curs

Direcció del projecte:
Imma Boj – Directora del MhiC